Volant sobre el terra

La mobilitat és un dels factors més determinants de la contribució personal al canvi climàtic. Dins d'aquesta mobilitat, l'ús dels mitjans de transport aeris ha estat en certa manera criminalitzat, i podria semblar que de manera desproporcionada, si es considera el petit percentatge que representen les emissions de l'aviació respecte el total.
CADS
Consell Assessor per el Desenvolupament Sostenible

Però la problemàtica rau, en primer lloc, en la seva tendència creixent. Mentre que les emissions totals de la Unió Europea van caure un 3 % entre el 1990 i el 2006, les emissions de l’aviació van augmentar gairebé un 100 % [1]. D’altra banda, tot i les millores realitzades per les línies aèries pel que fa a l’eficiència, continua essent el mitjà de transport amb emissions per quilòmetre i passatger més elevades: entre 0,175 kg CO2 eq/km•passatger (vols de curt recorregut) i 0,111kg CO2 eq/km•passatger (vols de llarg recorregut). Les emissions associades a un vol s’estimen, de manera genèrica, en funció de tipus de vol (interior, europeu o transoceànic), la distància recorreguda, l’alçada d’enlairament i l’alçada de navegació. Ara bé, fent una anàlisi detallada d’un vol, les emissions generades per un mateix recorregut varien en funció de les característiques dels avions i de la companyia aèria. L’Organització d’Aviació Civil Internacional (ICAO en anglès) ha desenvolupat una calculadora d’emissions de CO2 dels viatges aeris basada en una metodologia específica que té en compte diferents factors, com per exemple el tipus d’avió, les dades específiques de la ruta, els factors de càrrega dels passatgers i la càrrega transportada [2]. A més, cal afegir a la comptabilitat del diòxid de carboni la resta de compostos amb efecte d’hivernacle que emeten els reactors, com el vapor d’aigua [3].

Així, especialment en determinades distàncies, les línies de ferrocarril d’alta velocitat poden plantar cara a l’avió pel que fa a rapidesa i confort i, tot i que encara les dades són variables, en general també pel que fa a un menor impacte climàtic, si es comparen les emissions per a un mateix trajecte [4]. Cal afegir que, a hores d’ara, els avions depenen directament de combustibles, mentre que els trens s’alimenten d’electricitat, una forma d’energia que progressivament mostra una reducció de les emissions associades, gràcies a l’augment de la producció amb fonts renovables [5].

Cal destacar, però, que de manera inevitable es compleix la norma per la qual a més velocitat, més emissions. Es calculen entre 45 i 130 grams de CO2 per kilòmetre i passatger per a trens normals, i entre 80 i 165 grams de CO2 per a les línies d’alta velocitat [6]. La conclusió, doncs, és fer un ús responsable de les opcions més intensives en energia si volem reduir l’impacte de la nostra mobilitat
 

Així, especialment en determinades distàncies, les línies de ferrocarril d’alta velocitat poden plantar cara a l’avió pel que fa a rapidesa i confort i, tot i que encara les dades són variables, en general també pel que fa a un menor impacte climàtic, si es comparen les emissions per a un mateix trajecte [4]. Cal afegir que, a hores d’ara, els avions depenen directament de combustibles, mentre que els trens s’alimenten d’electricitat, una forma d’energia que progressivament mostra una reducció de les emissions associades, gràcies a l’augment de la producció amb fonts renovables [5].

Cal destacar, però, que de manera inevitable es compleix la norma per la qual a més velocitat, més emissions. Es calculen entre 45 i 130 grams de CO2 per kilòmetre i passatger per a trens normals, i entre 80 i 165 grams de CO2 per a les línies d’alta velocitat [6]. La conclusió, doncs, és fer un ús responsable de les opcions més intensives en energia si volem reduir l’impacte de la nostra mobilitat.

[1] Comissió Europea https://ec.europa.eu/environment/climat/aviation/index_en.htm

[2] Comissió interdepartamental del canvi climàtic. Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010. https://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/C_climatic/doc/calcul_emissions.pdf

[3] i [6] EUROPEAN ENVIRONMENT AGENCY. Climate for a transport change. TERM 2007: indicators tracking transport and environment in the European Union. EEA: Copenhagen, 2008.

[4] Estudi de Paul Watkins i la consultora AEA Technology Environment per a Eurostar https://www.eurostar.com/UK/uk/leisure/travel_information/before_you_go/Green_Eurostar.jsp

[5] Evolución de las emisiones de gases de efecto invernadero en España (1990-2009). Informe de Comisiones Obreras https://www.ccoo.es/comunes/temp/recursos/1/427109.pdf

Comparteix-me:

Primer mapa dels hàbitats marins a Catalunya

En total identifica fins a 26 hàbitats de la Llista dels hàbitats marins de Catalunya, dels quals 4 són d'interès comunitari. L'objectiu és proporcionar una base de referència per al...

La Farga de l’Hospitalet acull amb èxit la 31 edició de la fira BioCultura

Unes 40 mil persones han passat per BioCultura aquest cap de setmana. Una fira que, en aquesta 31 edició ha estrenat nova ubicació a la Farga de l'Hospitalet, i que...

El Consorci Forestal de Catalunya recull en la Declaració de Solsona les principals reivindicacions del sector

El sector forestal català reclama acabar amb la visió urbanocèntrica de les polítiques de conservació. Aquesta és una de les reivindicacions del sector que recull la Declaració de Solsona per...