Un dia en que tot i el lema que el plàstic contamina, i els cartells sobre la prohibició d’oferir gratuitament les bosses de plàstic molta gent encara carrega i carrega en bosses de plàstic centenars de productes empaquetats en una cadena d’accions “emplastificades” que semblen no tenir aturador. De fet, en la darrera decàda el consum de plàstic ja ha superat el de tot el segle XX. Potser ara ens trobem en un punt d’inflexió.
Per part meva, fa anys que em pregunto per què fins i tot els productes ecològics o bio es presenten encara envasats o empaquetats en plàstics o bricks de difícil reciclatge…I amb els productes frescos encara ho trobo més escandalós: Fruita ecològica posada en bosses de plàstic, hamburgueses vegetals ecològiques i/o bios envasades en plàstics monodosis. Tot un oxímoron.
El juny de l’any passat Greenpeace denunciava que el mar estava cada cop més contaminat per residus plàstics i després d’una expedició pel Mediterrani afirmava haver trobat més de 8.000 plàstics per quilòmetre quadrat al fons marí dels canons de la Fonera i el Cap de Creus.
Un estudi publicat aquest mes de març a la revista Nature revela que l’acumulació de plàstics als oceans s’accelera. La contaminació plàstica oceànica a l’illa de plàtics del Pacífic GPGP, la Great Pacific Garbage Patch, augmenta de manera exponencial. Segons un estudi fet per investigadors de diverses organitzacions i universitats del món, unes 80000 tones de plàstic oceànic estarien surant en una àrea d’1,6 milions de km2 a la zona de Pacífic nord, entre Hawaiï i Califòrnia.
Aquests dies veiem l’imatge d’una balena apareguda morta a les costes de Tailàndia. Tenia 80 bosses de plàstic a l’estòmac. 80 d’aquests 5 bilions de bosses de plàstic que es consumeixen al món en un any. I dels quals només una petita part es recicla. La majoria acaben als abocadors i 8 milions de tones de plàstic s’aboquen cada any al mar.
Sabem que el reciclatge del plàstic és realment difícil i que s’hauria de reservar el plàstics per aquells usos en que realment queda justificada la seva necessitat, i no utilitzar-los només per transportar productes i llençar-les després. Fa poc més d’un any que els comerços i grans superfícies de Catalunya tenen prohibit el lliurament gratuït de bosses de nanses de plàstic, el consum de les quals entre el 2007 i el 2012 s’havia reduït a més de la meitat; i encara es vol arribar a reduir fins un 90% l’any 2020.
L’ús -però sobretot l’abús- d’un material tan difícil de reciclar i tan perdurable en el temps com és el plàstic (la seva degradació s’estima entre els 100 anys d’una bossa als més de 1000 d’una ampolla) fa necessària la generació de polítiques que restringeixin el seu ús i que estimulin la investigació de circuits integratius que converteixin el residu plàstic en nova matèria primera per a la producció de nous productes.
La semana pasada assistia a les Jornades Ambientals de la Universitat de Barcelona que en aquesta setena edició es presentaven sota el lema “un abisme entre ciencia i consciencia”. En una taula rodona, el company Joaquim Elcacho, parafrassejant en Joan Laporta obria la seva intervenció amb allò de “no estamos tan mal”, i te raó en que cada cop hi ha més consciencia, més accions ambientalment correctes, més normes i regulacions en favor del medi ambient, més lleis proteccionistes, però encara falta molt, molt camí.
El passat mes de març, el Consell de Medi Ambient de la Comissió Europea celebrava una sessió sobre l’estrategia europea dels plàstics en una economía circular, en el marc de seguiment del Pla d’Acció de l’Economia Circular. I també aquest mes de març es posava en marxa una experiència de venda de productes ecològics empaquetats sense plàstic, una experiència gestada a Holanda i al Regne Unit fruit de la col·laboració entre la cadena de supermercats Ekoplaza LAB i A Plastic Planet. Es tracta de la primera cadena a organitzar el seu comerç pels productes que eviten utilitzar el plàstic en paquets, ampolles i altres envasos. Els productes que es troben en aquest passadís estan envasats amb biomaterials compostables. La iniciativa es pretén estendre als 74 establiments de la cadena i exportar la idea arreu d’Europa. Aquesta és una noticia esperançadora i més tenint en compte que la mateixa empresa es preocupa per investigar i trobar materials i alternatives als envasos de plàstic. La filosofia és no només oferir productes ecològics, sinó que cap residu malmeti el medi ambient. Aquest és el camí. Un camí llarg però necessari i urgent.
Un camí que va començar ja fa molts anys liderat a Europa per l’ecologista i cofundadora del partit verd alemany Petra Kelly (1947-1992) qui també va tenir un paper important en el moviment verd a España a partir del Manifest de Tenerife signat el 29 de maig de 1983 aprofitant la visita de Kelly a la illa.
Un camí que Europa segueix -a vegades més i a vegades menys- i que els governs de casa nostra, han de tenir entre les seves prioritats. De fet, Catalunya ja compta amb una Llei del Canvi Climàtic que a partir d’ara podrà desplegar. I el nou conseller de Territori ja ha anunciat la prohibició d’utilitzar ampolles i altres estris de plàstic d’un sol ús a la Generalitat.
Com deia Kelly, recordant Gandhi, siguem el canvi que volem veure en el món, i com diu el ministre de Medi Ambient, Boscos i Canvi Climàtic de l’Índia, Dr. Harsh Vardhan,”Si tots i cada un de nosaltres fem almenys una bona acció cada dia com a part de la nostra ‘responsabilitat social verda’, hi haurà milions de bones obres verdes cada dia al planeta”, Doncs som-hi, ni que sigui per egoïsme, perquè si salvem el planeta, estarem salvant-nos a nosaltres, a la raça humana.
