Al nostre parer, aquest model hauria de ser coherent amb els objectius següents:
• Fer una planificació energètica a llarg termini, cercant el consens de totes les forces polítiques catalanes presents l’endemà de la independència. L’àmbit energètic no pot ser objecte de disputa partidista i caldrà plantejar un important pacte d’Estat que permeti el desenvolupament d’un model definit, flexible però amb vocació de continuitat al llarg del seu desenvolupament.
• Emmarcar la nostra política energètica dins del marc normatiu europeu i dotar-la de capacitat per anar més enllà, sempre en la mesura de les nostres condicions i possibilitats. L’objectiu ha de ser fer avançar la societat catalana, socialment i econòmica, tot respectant l’entorn natural i llur diversitat.
• El sistema energètic ha de garantir el subministrament energètic de qualitat, econòmicament competitiu amb els països del nostre entorn (amb qui s’haurà de batre la nostra economia), respectuós amb el medi ambient i territorialment solidari.
• En el marc de la lluita contra el canvi climàtic, de la disminució de la contaminació de l’aire i de la reducció de la dependència actual dels combustibles fòssils, l’Estat de Catalunya haurà d’apostar fort per l’estalvi energètic, l’eficiència energètica en tots els àmbits i la diversificació de les fonts, particularment les renovables (fomentant-ne la implantació i el desenvolupament amb fortes inversions en matèria de recerca, desenvolupament i innovació).
• En aquest sentit, han de ser objectius d’aquesta política energètica exclusivament catalana la reducció dels gasos d’efecte hivernacle, la reducció de l’ús dels combustibles fòssils, la diversificació de fonts primàries, especialment les més respectuoses amb el medi ambient, el foment de l’estalvi i la eficiència energètica, invertint en R+D+I per tal que el canvi climàtic tingui l’atenció global necessària i fomentar la transmissió tecnològica per permetre democratitzar l’abastament energètic.
Com a fites concretes a desenvolupar en matèria de racionalització i producció energètica, creiem que una Catalunya independent ha de treballar, des del primer dia, en els eixos següents:

Cap a un model energètic català i més eficaç.
És imprescindible realitzar un esforç en les polítiques energètiques per tal que Catalunya se situï en línia amb la Unió Europea amb la reducció de, com a mínim, un 20% dels gasos d’efecte hivernacle l’any 2020 i amb la voluntat d’augmentar sensiblement aquest percentatge. La disminució clara i progressiva en l’ús dels combustibles fòssils ens permetrà disminuir progressivament les emissions de CO2, millorar la nostra balança comercial (menys necessitat d’importació de matèries primeres), així com millorar la competitivitat de l’economia catalana (atès que el preu va clarament a l’alça i aquesta tendència anirà en augment en els propers anys) i optimitzar l’autoabastament.
Els interessos econòmics imperants pretenen mantenir una política energètica basada sobretot en l’ús dels combustibles fòssils (altament contaminants). Només una Catalunya independent tindrà la possibilitat de canviar aquesta tendència potenciant la transició vers les energies renovables i no contaminants mitjançant una estratègia clara d’estalvi i eficiència energètica. Cal, doncs, potenciar el desenvolupament d’energies que fins avui han estat poc fomentades, però que han demostrat clarament la seva solvència.

Sobre l’energia nuclear.
Un Estat català independent ha de garantir un subministrament energètic ininterromput, de qualitat i a preus competitius. La producció elèctrica de les tres centrals nuclears ubicades a Catalunya representa una part significativa del nostre consum energetic intern. En tot cas, el futur de la generació elèctrica mitjançant centrals nuclears restarà supeditat a l’endegament del nou model energètic català, a la vida útil de les pròpies instal!lacions i a l’obertura d’un procés de decisió sobirà sobre la matèria, profund i seriós, basat en criteris tècnics, científics, econòmics, de respecte a l’entorn i, molt especialment, a la salut dels éssers vius.
En la transició cap a aquest nou model, cal assegurar l’explotació segura i responsable de les instal!lacions existents i garantir-ne la màxima transparència, amb la publicació d’informació detallada i contrastada del Un Estat propi ens permetrà tenir plens poders per establir un Model Energètic Català, que, arribat el moment, haurà d’ésser debatut de forma seriosa. Al nostre parer, aquest model hauria de ser coherent amb els objectius següents:
• Fer una planificació energètica a llarg termini, cercant el consens de totes les forces polítiques catalanes presents l’endemà de la independència. L’àmbit energètic no pot ser objecte de disputa partidista i caldrà plantejar un important pacte d’Estat que permeti el desenvolupament d’un model definit, flexible però amb vocació de continuitat al llarg del seu desenvolupament.
• Emmarcar la nostra política energètica dins del marc normatiu europeu i dotar-la de capacitat per anar més enllà, sempre en la mesura de les nostres condicions i possibilitats. L’objectiu ha de ser fer avançar la societat catalana, socialment i econòmica, tot respectant l’entorn natural i llur diversitat.
• El sistema energètic ha de garantir el subministrament energètic de qualitat, econòmicament competitiu amb els països del nostre entorn (amb qui s’haurà de batre la nostra economia), respectuós amb el medi ambient i territorialment solidari.
• En el marc de la lluita contra el canvi climàtic, de la disminució de la contaminació de l’aire i de la reducció de la dependència actual dels combustibles fòssils, l’Estat de Catalunya haurà d’apostar fort per l’estalvi energètic, l’eficiència energètica en tots els àmbits i la diversificació de les fonts, particularment les renovables (fomentant-ne la implantació i el desenvolupament amb fortes inversions en matèria de recerca, desenvolupament i innovació).
• En aquest sentit, han de ser objectius d’aquesta política energètica exclusivament catalana la reducció dels gasos d’efecte hivernacle, la reducció de l’ús dels combustibles fòssils, la diversificació de fonts primàries, especialment les més respectuoses amb el medi ambient, el foment de l’estalvi i la eficiència energètica, invertint en R+D+I per tal que el canvi climàtic tingui l’atenció global necessària i fomentar la transmissió tecnològica per permetre democratitzar l’abastament energètic.
Com a fites concretes a desenvolupar en matèria de racionalització i producció energètica, creiem que una Catalunya independent ha de treballar, des del primer dia, en els eixos següents:

Cap a un model energètic català i més eficaç.
És imprescindible realitzar un esforç en les polítiques energètiques per tal que Catalunya se situï en línia amb la Unió Europea amb la reducció de, com a mínim, un 20% dels gasos d’efecte hivernacle l’any 2020 i amb la voluntat d’augmentar sensiblement aquest percentatge. La disminució clara i progressiva en l’ús dels combustibles fòssils ens permetrà disminuir progressivament les emissions de CO2, millorar la nostra balança comercial (menys necessitat d’importació de matèries primeres), així com millorar la competitivitat de l’economia catalana (atès que el preu va clarament a l’alça i aquesta tendència anirà en augment en els propers anys) i optimitzar l’autoabastament.
Els interessos econòmics imperants pretenen mantenir una política energètica basada sobretot en l’ús dels combustibles fòssils (altament contaminants). Només una Catalunya independent tindrà la possibilitat de canviar aquesta tendència potenciant la transició vers les energies renovables i no contaminants mitjançant una estratègia clara d’estalvi i eficiència energètica. Cal, doncs, potenciar el desenvolupament d’energies que fins avui han estat poc fomentades, però que han demostrat clarament la seva solvència.
Sobre l’energia nuclear.
Un Estat català independent ha de garantir un subministrament energètic ininterromput, de qualitat i a preus competitius. La producció elèctrica de les tres centrals nuclears ubicades a Catalunya representa una part significativa del nostre consum energetic intern. En tot cas, el futur de la generació elèctrica mitjançant centrals nuclears restarà supeditat a l’endegament del nou model energètic català, a la vida útil de les pròpies instal!lacions i a l’obertura d’un procés de decisió sobirà sobre la matèria, profund i seriós, basat en criteris tècnics, científics, econòmics, de respecte a l’entorn i, molt especialment, a la salut dels éssers vius.
En la transició cap a aquest nou model, cal assegurar l’explotació segura i responsable de les instal!lacions existents i garantir-ne la màxima transparència, amb la publicació d’informació detallada i contrastada del tendint a la cerca de zero.
Pel que fa als residus radioactius provinents, principalment, de la indústria nuclear i sanitària, un Estat català tindrà l’obligació gestionar-los i de legislar sobre el seu ús i sobre la seva gestió. Caldrà projectar i construir, a càrrec de les indústries que els generin, un magatzem temporal de residus radioactius d’alta activitat i un cementiri per als residus de mitjana i baixa activitat.
En referència a les aigües residuals, cal regir-se pel mateix principi RRR (reducció, reutilització i reciclatge). Catalunya és pionera al món en gestió de l’aigua i cal que seguim aprofundint en l’R+D+I en aquest sector. A més, amb el coneixement actual, cal invertir en educació ambiental sobre l’ús racional de l’aigua, potenciar la reutilització de la procedent de les plantes depuradores (urbanes i industrials) i també la reutilització de les aigües grises, desenvolupant arreu del país les infraestructures necessàries.