Els primers i tímids intents d’analitzar els cicles de vida d’ambdós formats se centren a comparar les emissions de carboni associades, però no existeix encara un protocol estàndard per calcular emissions de béns de consum. Se sumen els arguments a favor i en contra: un sol llibre electrònic podria substituir una gran quantitat de llibres físics en el cas dels “lectors àvids”, però els actuals compradors d’e-books no deixen de comprar llibres, i els preus previsiblement més baixos els farien accessibles finalment també als lectors ocasionals. Es desconeix la vida estimada d’un llibre electrònic i, mentre que els llibres de paper es reciclen, es reutilitzen a les llibreries de vell, o a la natura es compostarien, els residus electrònics són de difícil tractament. Els dubtes se succeeixen, però mentrestant ja existeixen diversos models d’e-book en comercialització, s’està impulsant l’ús de suports electrònics a les aules d’ensenyament, i molts experts consideren que les generacions del futur seran e-lectores. El problema rau en el fet que, sigui quin sigui el format que emprem per llegir i compartir la informació, l’austeritat en la quantitat i l’actualització dels productes hauria de presidir les decisions. Si no reflexionem sobre com consumim, no cal que reflexionem sobre quin format triar. Actualment, el llibre electrònic només és un afegitó al nostre consum. Si no hi reflexionem, potser no hi haurà generacions que puguin llegir el que quedi a les nostres prestatgeries (virtuals o reals) curulles de cultura.
