Sostenibilitat a la Mediterrània

La regió Mediterrània, formada per 22 països i amb 460 milions d'habitants, està situada a la cruïlla de tres continents: ÿfrica, ÿsia i Europa. S'hi concentren el 10% de les espècies de plantes superiors i el 7% de les espècies marines conegudes fins ara, el 60% de la població mundial que viu en països en condicions d'escassetat d'aigua i, amb 275 milions de visitants, és la principal destinació turística del món.
CADS
Consell Assessor per el Desenvolupament Sostenible

Les activitats humanes que tenen lloc a la regió Mediterrània, com en qualsevol mar tancat o semitancat, comporten la degradació del medi ambient marí i del litoral. Les problemàtiques que afecten els països del nord són diferents de les que afecten els del sud: mentre que el que més afecta als primers és el turisme de sol i platja, als altres és el creixement demogràfic, la poca inversió en infraestructures ambientals i la manca d’instruments legals que garanteixin un respecte per a l’entorn. Amb l’objectiu de posar fre als impactes ambientals a la Mediterrània, els països de la regió i l’aleshores Comunitat Econòmica Europea van adoptar el 1975 el Pla d’Acció per al Mediterrani i, un any més tard, el Conveni per a la protecció del mar Mediterrani contra la contaminació, més conegut per Conveni de Barcelona. Des d’aleshores fins ara, s’han creat un gran nombre d’institucions polítiques, empresarials, socials i acadèmiques que treballen en l’àmbit del desenvolupament sostenible a la Mediterrània, com són la Comissió Mediterrània per al Desenvolupament Sostenible, el Programa Mediterrani del WWF, l’Observatori Mediterrani de l’Energia o l’Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània (ASCAME).

Com a resultat, s’ha reduït de la contaminació marina i s’ha conservat la biodiversitat, si bé encara cal dedicar esforços en l’adaptació als impactes del canvi climàtic, en la gestió dels recursos naturals -especialment l’aigua i l’energia-, en l’impuls de les dinàmiques regionals i en el foment de models més nets de producció i consum.

El 4 de novembre de 2008, Barcelona va ser designada seu de la Secretaria Permanent de la Unió Europea per la Mediterrània, en el marc de la qual està previst que es desenvoluparan iniciatives com la descontaminació del mar Mediterrani o l’elaboració d’un Pla Solar Mediterrani. A Catalunya, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) treballa, des de la seva perspectiva d’òrgan assessor del Govern, per promoure un model de desenvolupament més sostenible al nostre país, i per aquest mateix motiu, pot fer també una contribució important en l’àmbit de la Mediterrània. Així ho demostra la seva participació en el document Una estratègia de desenvolupament sostenible a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània: orientacions bàsiques, o bé l’elaboració de les Orientacions bàsiques per al desenvolupament sostenible de la Mediterrània, en un procés coordinat per l’Institut Internacional de Governabilitat.

El proper dijous 23 de setembre de 2010, el CADS, l’Institut Europeu de la Mediterrània i l’Institut Català Internacional per la Pau organitzen la jornada Conflictes, Pau i Sostenibilitat a la Mediterrània, on experts dels àmbits de la geopolítica de l’aigua, l’energia i la demografia, així com representants d’institucions implicades, tractaran quina pot ser la contribució de la Unió per la Mediterrània als conflictes, la pau i la sostenibilitat de la zona.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...