Alimentar el món de forma justa, saludable i sostenible és possible si assegurem l’anomenada sobirania alimentària, és a dir, el dret de qualsevol poble o país a garantir la pròpia alimentació de manera suficient, sana, lligada a les seves tradicions culturals i als mercats locals [1].
Aquest dret s’ha vulnerat en molts països, tant desenvolupats com en vies de desenvolupament, a causa d’un sistema alimentari global que busca produir molt i barat, sovint en detriment de la qualitat. A més, les bondats de la globalització no són iguals per a tothom: 925 milions de persones al món no tenen aliments suficients, i cada sis segons mor un infant per desnutrició [2].

Al món occidental, els criteris de consum s’allunyen de la sobirania alimentària. A les botigues, una part important de les fruites i verdures arriben des de l’altra banda del món, amb un gran increment de les emissions derivades del transport. També tenim una àmplia oferta de carn, peix i cereals, però sovint es tracta de productes poc nutritius i alts en sucres i greixos. La nostra salut també es veu amenaçada per la ingesta d’aliments transformats genèticament (transgènics) o tractats químicament (com va ser el cas de les crisis alimentàries de les vaques boges o el de la carn de porc amb dioxines). En aquest sentit, val a dir que avui més que mai les mesures de seguretat alimentària són estrictes i esdevenen una preocupació constant de les autoritats sanitàries.

A Catalunya, proves científiques recents indiquen que som una població amb alts nivells de contaminants a l’organisme, superiors a la mitjana europea [3], i la nostra alimentació hi té molt a veure. L’estudi Arran de Terra [4], presentat el 2011, alerta d’un creixent abandonament de la dieta mediterrània, que se substitueix per aliments processats i insans i pel menjar ràpid. El mateix estudi denuncia que el 3% dels productes vegetals produïts i consumits a Catalunya supera amb escreix els límits màxims de residus de pesticides permesos per llei.

Però l’estudi també inclou dades esperançadores que evidencien que el consum d’aliments ecològics s’està consolidant, sobretot entre la població jove. Al nostre país, cada cop més persones donen importància a l’agricultura a petita escala orientada al mercat local i al consumidor nacional, perquè té un paper clau a l’hora de garantir els objectius de seguretat alimentària, ocupació i medi ambient. Són persones que demostren compromís amb la natura, amb els productors responsables, amb la salut pròpia, i amb la de les generacions futures.

Per saber-ne més:

[1] Xarxa de consum solidari
[2] Informe FAO 2011 sobre la fam al Món
[3] Alimentació i salut: sobirania alimentària per a la sostenibilitat de Catalunya (CADS)
[4] Informe Arran de Terra. Indicadors participatius de sobirania alimentària a Catalunya. Entrepobles i Institut d’Economia Ecològica i Ecologia Política (IEEEP) 

Autoria: Centre Unesco a Catalunya-UNESCOCAT i CADS

Adaptació: CADS