D’altra banda, tots els informes d’abast mundial assenyalen que indicadors com els de pèrdua de la biodiversitat, de pèrdua de sòl productiu i d’altres, segueixen tendències negatives que les mesures polítiques aplicades fins ara només han pogut alleugerir. Mentre que la sensibilització i la conscienciació sobre les qüestions ambientals estan cada cop més esteses, els hàbits i les maneres de fer no canvien al mateix ritme, sent una dificultat real per assolir noves conductes que facilitin un model més sostenible.
Catalunya no és aliena a aquesta situació mundial. El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), en la seva Declaració solemne d’octubre de 2009 titulada «Reptes de la sostenibilitat a Catalunya», constata que «la situació al nostre país d’un ús intensiu de l’energia i d’altres recursos fonamentals, com el propi territori, juntament amb l’actual crisi econòmica, planteja una situació excepcional sense precedents històrics, que obliga que la sostenibilitat i les qüestions ambientals deixin de ser marginals o reservades a especialistes i esdevinguin elements centrals, tant pel que fa al coneixement com en les decisions polítiques i en la vida quotidiana de les persones».
Catalunya s’enfronta a reptes molt importants derivats del seu funcionament socioecònomic i que afecten de manera palesa el territori, la qualitat de vida i la disponibilitat dels recursos immediats, que també repercuteixen de forma menys visible, però igualment efectiva, en la degradació de les condicions
ambientals globals.
La Nova Revolució Verda
Des d’Esquerra, proposem a la ciutadania de Catalunya l’inici del camí cap a una Nova Revolució Verda, una revolució que, lluny de frenar o posar en entredit el desenvolupament de la nostra societat, la posi en millors condicions per afrontar els reptes del futur. Una revolució que, precisament vulgui dir això: «re-evo-lució», la nova evolució cap a la societat del futur, una societat que ha de vetllar per la qualitat de vida, pel benestar, pel desenvolupament humà en el seu sentit més ampli i per la sostenibilitat d’aquest model de desenvolupament per tal de fer-lo estable i perdurable en el temps.
Cal aplicar polítiques orientades cap a la sostenibilitat, tenint en compte que el concepte sostenibilitat es refereix a la mateixa activitat humana i integra els objectius ambientals, econòmics i socials. Si el desenvolupament humà no és sostenible, pot quedar seriosament limitat qualsevol d’aquests tres aspectes, en forma de manca de recursos, de greus riscos ambientals, de pèrdua de qualitat de vida o de desigualtats socials i econòmiques.
Objectius
-Promoure i facilitar els canvis necessaris per anar assolint un model de desenvolupament socioeconòmic més sostenible, aprofitant l’actual context de crisi, com una oportunitat i no pas com un impediment a aquests canvis.
-Posar les bases per a un sistema de proveïment energètic de qualitat, que sigui cada cop al més autònom possible, basat en energies renovables i que abasteixi les necessitats de la ciutadania, amb una aportació àmpliament predominant de fonts renovables, en un context de màxima eficiència i estalvi.
-Fomentar uns models de producció i consum que ens permetin una gestió eficient i optimitzada dels recursos i la minimització en la producció de residus.
-Fer de l’aigua un element estratègic per a la planificació econòmica i territorial.
-Tendir a un model de producció, de transport i de benestar de les persones, baix en emissions d’efecte hivernacle.
-Promoure un canvi de paradigma en la gestió dels espais protegits integrant la plena compatibilitat d’usos, la conservació adient i la rendibilitat econòmica i social al seu entorn.
