Via Vallès vol recordar les mancances d’aquesta nova estructura administrativa local, tal com ja va fer en el seu moment en presentar una al·legació al corresponent avantprojecte de llei.
Un àmbit funcional basat en criteris antics
D’aquestes mancances en destaca l’àmbit territorial que cobreix l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona, atès que aquest àmbit no és ni metropolità ni de continu urbà de la ciutat de Barcelona. Via Vallès entén que, en primer lloc, una entitat metropolitana cal que es basi en la realitat territorial metropolitana i no en aquella que parteix d’antigues planificacions que tenen el seu origen en la Barcelona del 1956. Així, és de difícil comprensió que s’incloguin alguns dels municipis estructurats al llarg del principal eix metropolità, com és la AP7/B30, i no d’altres que comparteixen el mateix eix. És el cas de Rubí, Sant Cugat del Vallès, Mollet del Vallès i Parets del Vallès, que actualment mostren una clara continuïtat urbana i la seva inserció en la realitat metropolitana de Barcelona té poca discussió. Sant Cugat s’hi inclou i els altres tres municipis en queden exclosos.
Un altre d’aquestes clares incoherències és el de la ciutat de Sabadell, quedibuixa un evident continu urbà amb Cerdanyola, Badia i Barberà del Vallès. Mentre que aquests tres darrers municipis formen part de l’AMB, Sabadell no ho és, restant així exclosa de les decisions metropolitanes que es prendran just davant dels seus límits municipals.
La voluntat municipal d’adhesió
Els articles 83 i 93 de l’Estatut de Catalunya deixen clar el principi de voluntat municipal d’adscripció a una entitat supramunicipal com és l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), però la llei de l’AMB és molt poc flexible en aquest punt.
D’altra banda, el fet de que la Comissió d’Urbanisme de la ciutat de Barcelona passi a ser d’àmbit metropolità, atorga a Barcelona una capacitat de control sobre la seva perifèria que no s’adiu amb el principi d’autonomia municipal que manifesta l’Estatut.
El Vallès, dividit
La implantació de l’AMB pràcticament divideix la planificació urbanística del Vallès en dos territoris ben diferenciats, per sobre i per sota de l’eix de l’AP7/B30. Aquest eix passa a ser una línia divisòria, en comptes d’estructurar-se com a la Nova Gran Via a l’interior de la regió de Barcelona. Via Vallès insisteix en la necessitat d’un Pla Director per a tot el Vallès o, al menys, per a la seva part metropolitana, a banda i banda de l’AP7/B30.
En qualsevol cas, cal adequar els límits de l’AMB a la realitat, ja sigui acceptant els nous municipis que s’hi vulguin adherir, o bé avançar cap a una organització metropolitana alternativa al conjunt del Vallès (Occidental i Oriental) en la seva totalitat.
Catalunya metropolitana i Catalunya interior
Més enllà de l’àmbit comarcal, les dues lleis proposades configuren en realitat una gran divisió entre la Catalunya metropolitana i la Catalunya interior, dins d’una superposició d’atribucions entre el diferents àmbits de diputacions, vegueries, consells comarcals, i municipis que, en el cas metropolità, adopten una valor més aviat testimonial en benefici de les grans atribucions de la nova AMB.
Amb la nova AMB en funcionament és evident que cal eliminar o redistribuir límits territorials i competències amb els organismes de l’administració local amb els quals l’AMB comparteix territori, com són la Diputació de Barcelona i els consells comarcals del Barcelonès, Vallès
Occidental i Baix Llobregat. En uns moments de limitació evident dels recursos econòmics, no és justificable de cap manera la multiplicitat d’organismes públics i de la burocràcia.
D’altra banda, cal que la Generalitat aprofundeixi molt més en el disseny de l’ordenació territorial de Catalunya per tal de relligar correctament i eficient tota aquesta àmplia gamma d’organismes, actuals i projectats, que exigeix una severa simplificació i clarificació.
