La proclama de les NNUU, proposa reflexionar sobre la intervencio humana en la conservació i molt especialmente en incrementar esforços per reduir el ritme actual de la seva pèrdua d’efectius, un ritme mil vegades superior al que es pot considerar el ritme natural. Aquesta pèrdua per primera vegada, en una fracció molt notòria, està induïda per causes humanes. Al llarg de l’història de l’evolució s’haurien produit cinc grans extincions, i l’actual es reconeix com la sisena gran extinció, diferenciada de les documentades anteriorment per la pressió humana com agent responsable. La biodiversitat, tal com la defineix el Conveni de Rio 92 s’entén com els ecosistemas, espècies i estructures genètiques mantenidors de la vida al Planeta. En la proclama d’enguany es defineix que la Biodiversitat, entre d’altres, ens provisiona aliments, purifica l’aire i l’aigua, estabilitza el clima de la Terra, i un llarg etcétera.
Les pèrdues i transformacions, a més de en les espècies, es produeixen també a gran escala. En els darrers anys, els catorze grans biomes que configuren les cobertes de la Terra han estat canviats i han vist reduïda la seva superficie entre un 20 i un 50%.
Lamentablement, ens podriem extendre molt, amb dades de diferents fonts, que ens mostarien la intensa transformació i les nombroses pertorbacions que en aquest començaments de mil.leni assoten el planeta, unes transformacions que són l’expressió d’unes dinàmiques socioecològiques que no tenen precedents històrics coneguts, lligades a un context de crisi que alguns autors defineixen com una crisi civilitzatòria, atés que en intensitats diferents, afecta -com cap d’altra crisi coneguda- a les diverses societats d’arreu del Planeta.
Una de les caracteristiques d’aquest moment civilitzatori, és la constant acceleració dels processos, una acceleració que com diria Margalef, redueix la capacitat humana de reacció. En aquest context de crisi, l’eminent ecòleg -referint-se a la biodiversitat- la definia com una catàleg de la flora i la fauna en un moment determinat. Comparant-la a les paraules contingudes en un diccionari, no pas a les lletres, la diversitat seria la riquesa del llenguatge d’un text, que pot ser literàriament molt creatiu i bellament executat o molt simple i matusser.
Al fil de la metàfora margalefiana, creiem que l’any Internacional de la Biodiversitat, hauria d’ajudar a aprofondir en la nececitat de retornar-li a la biodiversitat, en sentit ample, el valor d’escola d’aprenentatges continuats, la comprensio del medi com a recurs primer, per a entendre nivells superiors de complexitat.
Ens podem preguntar quina serà l’aproximació que es podrà desplegar per a la comprensió de la biodiversitat, quan la majoria de la societat actual, n’és profundamente desconeixedora. Fa pocs dies, en l’avinentesa de presidir una lectura de tesi de grau fonamentada sobre el coneixement que tenim de les plantes, revelava que dins d’una comunitat indígena ximane, a la selva boliviana, el coneixement mitjà d’un indígena era de 460 espècies de plantes , un nombre de tàxons que en una societat “desenvolupada” com la nostra, sols estaria a l’abast d’algun naturalista avesat.
Alguns autors sostenen que actualment la visió televisiva de la natura, vegis biodiversitat, amb uns programes sobre la vida silvestre d’una gran qualitat d’imatges, contemplades des de la comoditat d’un sofà, han rebaixat el carácter estimulant de l’observació en directe, tot enaltint els valors de la biodiversitat llunyana, exòtica i bellamente acolorida.
Lluny de les denominades visions amazonistes de la biodiversitat, caracteritzades per l’exaltació del llunyà i el menysteniment de l’immediat, ens sembla que la manera d’esser solidaris en el manteniment i custodia de la biodiversitat universal, passa pel coneixement i l’estima de la biodiversitat que ens entorna.
