Genoveva Català és entrevistada en motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus i de la presentació del Pla Local de Prevenció de Residus Municipals de Tiana, un pla pioner a Catalunya que es concep com un document de planificació estratègica per aconseguir reduir en un mínim d’un 10% la generació de residus per càpita l’any 2012 respecte el 2006. Es tracta d’impulsar la prevenció i la reutilització de residus com etapes prioritàries de gestió.
PATRICIA PALOMINO
Què suposa per Tiana ser el primer municipi de Catalunya en tenir un Pla de Prevenció de Residus?
Tiana és un dels municipis pioners a Catalunya en desenvolupar bones pràctiques en matèria de residus. Ja va iniciar la recollida porta a porta, que ha esdevingut una recollida eficient per aconseguir fer menys residus i recuperar-ne més. Aquest és un gest important de voluntat política per part del consistori, però també és un gest de la ciutadania, perquè aquí si no hi ha la complicitat entre el consistori, l’equip tècnic de l’ajuntament i la ciutadania, aquesta és una fita que no seria assolible. Tiana ha estat un municipi premiat en diferents ocasions per les seves experiències pioneres i una vegada més ens sorprèn essent la primera població de Catalunya que aprova aquest Pla Local de Prevenció de Residus, que és com un full de ruta per tenir unes millors pràctiques en tant que generar menys residus i fer més eficients els sistemes de recollida i l’aprofitament dels materials.
Com es fa palesa aquesta prevenció dels residus?
El Pla és un document complex i exhaustiu que abasta fins l’any 2018, que te una temporalització de diferents etapes i que treballa en diferents eixos: un primer adreçat a la ciutadania, amb diferents accions com per exemple l’ impuls de l’ autocompostatge casolà (les característiques de Tiana ofereixen aquesta possibilitat perquè hi ha bastants habitatges unifamiliars amb jardí que permeten introduir aquesta pràctica), l’ús de la bossa reutilitzable, el foment de la compra responsable, i la prevenció en la compra d’envasos i embalatges. Aquests seran missatges que s’aniran treballant amb la ciutadania… Respecte a les associacions també hi haurà un conjunt d’activitats de foment d’aquestes mateixes pràctiques des de les associacions… També hi ha un altre eix potent que és adreçar-se als agents generadors d’ activitats econòmiques perquè les empreses i comerços són generadors de residus per la seva pròpia activitat, però també en moltes ocasions són les que ens venen productes. Per tant, depèn de la disponibilitat que tinguin el conjunt de les activitats econòmiques d’aquest municipi que tinguem menys residus i/o que es facilitin experiències en matèria de retorn o de minimització d’envasos… Hi ha una quantitat d’accions molt importants que es poden portar a terme. Hi ha un tercer eix molt important que és la pròpia responsabilitat de les institucions públiques. El programa contempla “ambientalitzar” el conjunt de les activitats del sector públic a Tiana, i dels equipaments diversos del municipi (escoles, equipaments municipals…) marcant els objectius a assolir en cada cas. Cada actuació te la seva corresponent fitxa de tal manera que es pugui fer un seguiment i una avaluació de cada actuació prevista en el pla. És un pla ben fet, una estratègia per part de l’ajuntament que permet orientar aquesta activitat fent diverses accions, oferint serveis eficients i conscienciant a la ciutadania de la importància que tenen aquests serveis. És una bona eina que també te previsió d’actuacions en allò que ja són els esclats de la vida col•lectiva (festes, celebracions…) i comunitària d’una vila.
L’Ajuntament de Tiana, en aquest cas, està conscienciat en la prevenció de residus. La consciència de les administracions és de fet una necessitat i una responsabilitat comú a totes les administracions, per tal de donar exemple a la ciutadania, i que aquesta vegi que el que es fa serveix per alguna cosa…
No es pot exigir als altres el que un no és capaç de fer. De tota manera, hi ha una legislació que ja ens obliga a moltes pràctiques tant en matèria ambiental com en matèria de residus, tot i que de vegades tots plegats no ho fem prou be. En tot cas el que de vegades cal assenyalar qui ho fa be i, a més, te una estratègia per a fer-ho be que seria el cas de l’ajuntament de Tiana i del municipi de Tiana. De tota manera estem parlant de projectes que no s’acaben mai. De fet, es tracta d’un camí que te dos components molt importants: un, la nostra cultura, el nostre model de civilització de consum, amb una presentació d’aquest consum de formes molt diverses i amb productes que a vegades tenen una durabilitat molt curta, fet que obliga a buscar fórmules de reintroducció dels productes per allargar el seu aprofitament o reutilització com a productes o per a treure’n de nou matèries primeres. Aquest cicle comporta que després aparegui una nova responsabilitat, que és veure si hi ha mercat pels productes reciclats. I una de les qüestions que també assumeix aquest pla és la compra verda per part de l’administració. En aquests moments a Catalunya existeix una xarxa que és la Xarxa Compra Reciclat que ofereix molta diversitat de productes fruit del reciclatge, entre el que hi ha molts productes que són molt útils per a les administracions locals (bandes per a separar carrils, productes reciclats de la construcció, material per a pavimentar…). Per tant, el compromís d’una compra ambientalment correcte per parts dels ens públics també és molt important. Són un conjunt de pràctiques que hem d’esforçar-nos perquè l’Administració sigui un element exemplar i a partir d’aquí vagi arribant al conjunt de l’activitat econòmica de la societat en general. Posar aquestes línies d’actuació en un Pla com ha fet Tiana jo crec que és anar pel camí correcte.
En reciclatge i en medi ambient hem de posar el llistó i l’horitzó bastant lluny, a mitjà i a llarg termini, perquè les noticies que tenim sobre l’evolució del planeta i sobre l’esgotament dels recursos ens fan mirar cap al futur, també en matèria de residus…
Una societat no és ni més rica ni més desenvolupada si genera més residus i precisament un dels objectius que estableix aquest Pla Local de Prevenció de Residus és mantenir la reducció de la generació de residus en un 10% respecte a les dades q1ue hi havia l’any 2006. Per tant, el primer objectiu de tots és fer menys residus, i després tenir un bon camí de circulació d’aquests materials perquè tinguin el màxim d’aprofitament. I això no vol dir viure més malament, sino plantejar-nos que es pot viure de maneres diferents. En aquest sentit, la darrera setmana de novembre és la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Des de Catalunya s’estan organitzant al voltant de dues-centes activitats. Hi ha una de les activitats culminants que es farà a Reus, amb la celebració d’una jornada de prevenció. L’atenció a que hem de fer menys residus és la pedra de toc d’aquesta Setmana, i de fet en tota la planificació de residus de Catalunya. Després de pensar com ho fem per a fer-ne menys, ve tot el demés. Inclús quan parlem de les instal•lacions de tractament dels residus, ja ho fem pensant que anem cap a la reducció. Hem tingut un cicle de molts anys que semblava que això no tingués aturador i ara la reducció de residus per habitant i any és un objectiu important a Catalunya i a tota la Unió Europea, però des del compromís social, polític i ecològic d’entitats com ACR +, que és una associació a nivell europeu i en la que l’Agència de Residus de Catalunya hi participa, i que també es planteja objectius de reducció de residus, que -com deia- és la pedra de toc de tota política de residus. Sense prevenció no es pot plantejar una política de residus moderna. Després, però, hi ha l’altra aspecte, i és que, com que malgrat el gran esforç que es pugui fer en prevenció, es generen residus (perquè la vida de ciutat en genera de residus) hem de fer processos que ens ajudin a reintegrar materials sense haver d’extreure més matèria primera.
De fet, ara a sobre la taula hi ha plantejada a nivell internacional una problemàtica en relació a la crisi energètica. En els moments del pic-oil, és a dir, quan el petroli sigui molt difícil d’extreure i creixi molt el preu, haurem d’esforçar-nos en el reciclatge. Estem vivint amb molts productes derivats del petroli, per tant el reciclatge dels materials que s’han obtingut del petroli cada cop serà més interessant. Les polítiques locals en matèria de reciclatge també tenen una incidència global. Una altra qüestió a tenir en compte és la influència que tenen segons quin tipus d’instal•lacions de residus com els abocadors. Si hi van materials molt barrejats amb capacitat biològica, generen metà, i el metà és un gas d’efecte hivernacle i per tant és un dels gasos que hem de reduir si volem complir objectius respecte al canvi climàtic. Per tant, els discursos ambientals poden ser molt locals perquè l’aplicació és a partir del compromís que cada persona prenem a la nostra vida, però després te una transcendència internacional.
Consumir menys, canviar certs hàbits de consum i gestionar de manera diferents els residus no vol dir viure pitjor…Creu que la ciutadania ja ha fet aquest canvi de xip?
Jo crec que cada cop la ciutadania és més conscient d’aquest concepte, el que passa és que els hàbits costen de transformar. Jo de vegades vaig al mercat del meu poble i veig a moltes persones que van a comprar amb carmanyola perquè com que és bastant habitual que fem la compra per bastants dies i acabin congelant-se determinats productes, les carmanyoles s’utilitzen força. Això no vol dir que la carmanyola sigui l’única alternativa. Tampoc passa res si hi ha determinats productes que per necessitats del consum els comprem envasats, però també els que fan envasos han de repensar quin tipus d’envasos es posen al mercat. Es pot donar qualitat, estanquitat, salubritat a un producte d’alimentació -per exemple- repensant l’excés d’envàs, l’excés d’embalatge. Per que a més estem parlant d’uns productes que embolcallen el producte essencial que anem a comprar i que tenen una curtíssima vida. Per tant, l’economia també pot minimitzar el cost, si hi posem menys envàs.
Aquí hi juga un paper important el comerç, sigui petit, mitjà o gran…
Abans que poguéssim signar el pacte per la bossa que és un pacte que va signar el departament de Medi Ambient amb tot el sector de la distribució catalana i espanyola per aconseguir l’objectiu de consumir menys bosses de plàstic, des de l’Agència s’havia estat treballant durant més de dos anys i pico per aconseguir acords voluntaris com aquest que es va acabar aconseguint i les grans organitzacions de la distribució alimentària no el volien signar perquè creien que seria contraproduent, que el client refusaria la mesura i que, per tant, vendrien menys. S’han anat desenvolupant diferents iniciatives respecte la bossa de plàstic i no ha passat res. I en canvi hem reduït un 30% del consum de les bosses de plàstic. Això què vol dir? Que es poden anar aplicant diferents mesures en forma d’acords voluntaris locals a partir de projectes estratègics com aquest Pla Local de Prevenció de Residus que s’ha presentat a Tiana que van treballant en aquesta línia i no precisament acaben comportant situacions ruïnoses ni ensorrament del comerç ni cap d’aquestes alternatives que quan es discutia es posaven sobre la taula i que semblava que des de l’ARC anéssim a ensorrar la distribució comercial a Catalunya.