L’altra vida trigarà en ressorgir de les cendres

L'incendi de Benirràs, Eivissa, ja està controlat. Els pobladors han tornat a les seves cases, i, per descomptat, els turistes han regressat a les platges. L'Agència Europea de Medi Ambient (EEA) assenyala que el 95% de l'àrea que cada any es crema en la Unió Europea pertany a la zona mediterrània. No obstant això, ha estat la primera vegada que es declarava un incendi de nivell a Balears, al veure's afectats nuclis habitats. En aquests casos la seguretat de les persones es prioritza abans que l'extinció del foc.
Ana Alcázar
Enginyera de monts i responsable de l’àrea social de Acciónatura

Benirràs és una petita cala situada entre penya-segats i pujols coronats de pins, en el municipi de Sant Joan de Labritja. El lloc s’ha fet conegut pels grups que toquen tambors al caure el sol. Aquest esperit “hippie” va ser interromput per un incendi provocat, segons les autoritats, per una negligència a una cova propera a la zona d’aparcaments. Si bé se l’ha pogut controlar, que no és el mateix que extingir, des del diumenge s’han cremat més de 350 ha de superfície, principalment boscosa. Les tasques s’han vist dificultades pels canvis de direcció del vent, el tipus de terreny, els pendents, la vegetació, les altes temperatures i la baixa humitat.

Les àrees cremades perden molt valor paisatgístic, però és un fet que als ecosistemes mediterranis el foc ha modelat el paisatge. Moltes espècies s’han adaptat i han generat defenses naturals contra els incendis: l’alzina surera presenta una escorça molt gruixuda i aïllant, el roure té gran capacitat de rebrot, altres espècies desenvolupen arrels profundes o tenen llavors amb cobertes dures. Fins i tot espècies com el pi blanc, ric en resines, depenen del foc per a la seva propagació i solen ser els primers colonitzadors de l’espai cremat. Quan arriben a una determinada alçada creen condicions per a què noves espècies puguin créixer a sota.

De qualsevol manera, la natura està preparada per defensar-se davant els incendis naturals, però no té la suficient capacitat de resposta davant els incendis causats per l’home, i les conseqüències poden ser devastadores. Els danys provocats pels incendis se solen mesurar en termes de la població, sobretot si hi ha pèrdues de vides o si les persones sofreixen cremades o inhalen fum. A més, es pren en compte la pèrdua econòmica que s’origina al cremar-se edificacions i afectar-se les activitats productives. Es consideren els béns, però moltes vegades es deixen de banda els elements que conformen els ecosistemes i les seves funcions:

  • El sòl -Els canvis més significatius es produeixen en el sòl, el qual, a causa de la calor, perd humitat i matèria orgànica, fet que origina canvis químics i biològics. Estructuralment, es torna poc cohesionat i això augmenta el risc d’erosió, un risc que s’incrementa amb l’arribada de les pluges, que poden originar avingudes i riuades.
  • L’atmosfera – Els incendis emeten fums que, com vam poder veure en el recent cas de Rússia, poden arribar a les ciutats afectant la visibilitat i la respiració de les persones. D’altra banda s’emeten gasos amb efecte d’hivernacle.
  • L’aigua – L’aigua de les conques incendiades rep cendres, s’enterboleix i no deixa passar la llum del sol, alterant la fotosíntesi de les plantes aquàtiques. Les partícules sòlides en suspensió també provoquen alteracions en el sistema respiratori de la fauna aquàtica. Com el sòl necessitarà un temps recuperar la seva humitat, els aqüífers trigaran més en omplir-se.
  • La flora – Un incendi no només elimina i danya visiblement a les plantes. L’augment del pH (el sòl perd l’acidesa que l’aporta la matèria orgànica) dificulta el desenvolupament d’algunes espècies, els residus morts són focus de malalties i plagues i la pèrdua de cobertura fa que s’alterin els cicles hídrics d’evaporació i transpiració, i que es redueixin localment les precipitacions. A més, sense la protecció dels arbres, els rajos del sol arriben més ràpid a la terra i es perd una barrera de contenció de vents.
  • La fauna – Els animals perden fonts d’aliment i refugis. Molts fugen, fent que es trenqui l’equilibri dels ecosistemes. Les espècies que es mouen més lentament moren. Es veuen especialment afectats els rèptils i amfibis, que són molt vulnerables davant la calor.

Els danys sobre la natura, el paisatge i la biodiversitat són molt grans i no totes les aus són com el fènix. Ara la zona ha de ser netejada per a poder tornar a ser reforestada, però no serà tan senzill. Des de les diverses entitats especialitzades en medi ambient de Ses Illes s’ha confirmat que els pins trigaran almenys 15 anys a arribar als 2 metres d’altura, i 20 anys si volem tornar a veure la zona natural protegida tal com estava.

I, mentrestant, els habitants de Benirràs ja han tornat a les seves cases, i els turistes han tornat a les platges. Els tambors sonen i seguiran sonant quan es pon el sol.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...