Aquestes són algunes de les pautes que ha de complirun habitatge eficient

1. Elecció de l’emplaçament i de l’orientació
No és el mateix un xalet aïllat que una casa entre mitgeres: el grau d’exposició als elements varia en funció dels obstacles que hi hagi al voltant de la casa. Un habitatge aïllat està més desprotegit i és necessari un nivell d’aïllament tèrmic superior per contrarestar-ho.
També és important l’orientació de les peces principals (sala i dormitoris). A l’hivern una orientació sud ajudarà a escalfar-les i estalviarem calefacció, però a l’estiu serà necessària una bona protecció solar, com per exemple una barrera d’arbres de fulla caduca, que ens proporcionaran ombra mentre que amb el fred perdran les fulles i deixaran passar els rajos de sol.

2. Disseny intel·ligent
Un bon disseny de la casa afavorirà l’estalvi d’energia en climatització. Els volums compactes funcionen millor perquè tenen menor superfície de façana i coberta en contacte amb l’exterior i això es tradueix en una menor pèrdua de calor a l’hivern.
Però no ens hem d’oblidar de l’estiu, que al nostre clima pot ser molt calorós. El disseny també ha d’integrar les proteccions solars que poden ser ràfecs, gelosies, brise-soleils, persianes, tendals, variant en funció de l’orientació de la façana.

3. Aïllament tèrmic dels tancaments
A l’hora de construir o rehabilitar un habitatge no s’ha d’escatimar en l’aïllament tèrmic i en la qualitat de les fusteries exteriors. És una bona inversió que es recuperarà de seguida gràcies a la reducció de la factura energètica. En el cas de finestres i balconeres, el vidre ha de ser doble i baix emissiu, amb fusteries que tinguin trencament de pont tèrmic. Precisament els ponts tèrmics s’han d’evitar: les caixes de persiana i els punts de contacte entre l’estructura i els tancaments són punts febles per on es pot escapar la calor. Perquè això no passi l’aïllament ha de ser continu.

4. Fase de construcció
El procés de construcció d’un habitatge suposa un consum d’energia i un impacte ecològic importants. Aquests efectes negatius es poden minimitzar triant materials que reuneixin algunes de les següents característiques:
– Que siguin resistents i poc exigents en quant a manteniment.
– Que es puguin reutilitzar un cop acabada la vida útil de l’edifici.
– Que el seu procés d’extracció no hagi requerit un excés d’energia ni perjudicat l’ecosistema.
– Que la seva producció es realitzi a prop, per evitar la generació de gasos d’efecte hivernacle durant el seu transport.

Aquest últim punt no afecta a l’eficiència de l’habitatge resultant més enllà de l’elecció dels materials, però s’ha de tenir en compte perquè l’energia emprada durant la fase de construcció incrementa el total de la despesa energètica realitzada al llarg de la vida de l’edifici.