Gallecs al PEIN, bé, i ara què?

En aquest article, la Plataforma per la Defensa de Gallecs fa una valoració sobre la recent inclusió de 700 Ha de sòl públic al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i reflexiona sobre la necessitat d'augmentar tant la protecció com el nombre d'hectàrees protegides.
Plataforma per la defensa de Gallecs
Lluita per la salvació de Gallecs com a espai natural, agrícola i forestal

La Plataforma de Defensa de Gallecs (PDG) valorem el fet de la inclusió de Gallecs al PEIN com un acte de justícia que denota la rellevància dels valors naturals de l’espai i dóna resposta a una de les demandes ciutadanes més perseguides. Ara bé, com des de la mateixa PDG venim dient i demanem en el nostre manifest, al qual s’han adherit fins ara prop de 50 entitats, la protecció que dóna aquesta figura és totalment insuficient vers les diferents propostes que amenacen Gallecs.

[foto]
Tanmateix, el fet que només s’hagin inclòs els terrenys públics de la proposta d’inclusió al PEIN del 2005, la qual presentava un espai de prop de 1090 ha, ho veiem com un fet lamentable i preocupant, ja que crea el greu precedent que dóna a entendre que només es pot protegir allò que és públic, i deixa sense protecció prop del 35% del corredor de Gallecs segons aquesta proposta, i més de 40% d’espai sense protegir segons la proposta dels moviments ecologistes. Malgrat que el document deixa la porta oberta a noves incorporacions futures, creiem que la voluntat real per tal d’ampliar l’espai protegit és pràcticament nul·la, ja que del contrari ja s’haurien incorporat bona part d’aquests terrenys privats.

Així doncs, les diferents propostes recollides en el PTMB que amenacen Gallecs, que són les grans infraestructures com la Interpolar Sud, un tramvia o la possibilitat del pas del IV Cinturó, a les quals hem al·legat de forma contrària, la figura del PEIN no les evita de cap manera, motiu pel qual la PDG treballarem de forma permanent per tal d’aconseguir una protecció real més efectiva de l’espai que el preservi de futures agressions. Alhora exigim la retirada de les infraestructures citades del PTMB, que esquarterarien Gallecs, i es reformuli en base a criteris de sostenibilitat ambiental i social, defugint de posicionaments obsolets de creixement econòmic il·limitat, per tal de preservar al màxim el que queda del paisatge tradicional del Vallès. També exigim que la reforma de la C-155 al seu pas per Gallecs i per la resta d’espais agroforestals que travessa, s’efectuï de manera que contraresti l’actual efecte barrera i asseguri una correcta connectivitat ecològica de l’espai de Gallecs amb la zona forestal nord.

La PDG a nivell global i les entitats adherides a nivell singular, treballarem perquè la declaració de Gallecs com a espai PEIN serveixi per elaborar un pla de gestió de l’espai valent i efectiu, que potenciï i prioritzi els seus valors naturals en front d’actituds, comportaments i pràctiques poc respectuoses amb un espai d’alt valor natural com és Gallecs, i del qual volem ser particeps.

És temps de lluita encara, -tot defugint de qualsevol discurs triomfalista, que no fa res més que incrementar la desinformació a la ciutadania sobre la veritable protecció de l’espai- per preservar Gallecs per les generacions futures. Hem fet un pas endavant, més simbòlic que important, però el camí encara no s’ha acabat.

SALVEM GALLECS !! (el que resta i més)

Comparteix-me:

Setmana Europea de la Mobilitat

Amb el lema "Compartim l'espai públic", Catalunya viu aquests dies la Setmana Europea de la Mobilitat, que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments...

El biòleg Carlos M. Herrera, guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...
Fotografia de Carlos Herrera

Nou disseny del portal monSOStenible. Estem treballant en el redisseny tant del format extern com de l’estructura interna i organitzativa del portal

Després de gairebé 14 anys de la presentació pública d’aquest portal, monSOStenible, i d’uns 15 anys de feina sense interrupció, estem treballant en el redisseny tant del portal com de...