Els arbres, els primers custodis de la terra Aquest és el títol de la jornada que va celebrar-se el dijous 24 de novembre al Vapor Llonch de Sabadell i que va organitzar la Xarxa de Custòdia del Territori, el Centre de la Propietat Forestal i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona.
El programa estava dividit en dos blocs. El primer analitzava les funcions ecològiques, culturals i patrimonials que atresoren els boscos tenint sempre present a qui pertanyen; cal recordar que ¾ de la superfície forestal de Catalunya són de titularitat privada. El segon bloc presentava cinc experiències d’acords de custòdia en espais forestals, per tal d’emfatitzar les virtuts i possibilitats que ofereix la custòdia a la propietat forestal. La jornada es va cloure amb la lectura del Manifest de Sabadell: “Per la gestió i la custòdia dels arbres i els boscos” Aquest text vol remarcar les possibilitats de col•laboració entre entitats de custòdia i la propietat privada forestal per tal d’aconseguir, entre altres objectius: “L’aposta per refermar una acció forestal decidida, dialogada i consensuada, per incorporar mesures efectives per incentivar la gestió i la conservació forestal i la custòdia dels boscos i la seva biodiversitat”.
Tal com diu el títol de la jornada, els arbres són els primers custodis dels territoris ja que la seva presència protegeix el sòl dels processos erosius i, a la vegada, permet el desenvolupament de la biodiversitat.
“Estimar els arbres, els boscos, respectar-los i adonar-nos-en dels seus diversos valors, podem afirmar que és un signe de civilitat, urbanitat i saviesa”
Els arbres, que ja cobrien els vessants de les muntanyes i les planes abans que els humans comencéssim a poblar-les, han estat lloats i explicats per científics i poetes ja que atresoren bellesa, complexitat, simbologia, mitologia, saviesa, poesia i ciència.
Aquests dies en que els clàssics grecollatins tornen a ser molt presents a la societat catalana mercès a la tasca divulgadora d’algunes editorials i mitjans de comunicació, us proposem que llegiu el llibre que Virgili va dedicar als arbres dins les Geòrgiques i que va traduir Miquel Dolç a la col•lecció Bernat Metge.
Virgili ens parla, amb molta estima i admiració, dels arbres fruiters, però també dedica unes paraules als arbres que creixen espontàniament i: “cobreixen al lluny les planes i les sinuoses vores dels rius, com el vímet lleuger i les flexibles ginestes, el pollancre i les blanquinoses salzeredes de glauc fullatge; d’altres neixen d’una llavor sembrada, com el alts castanyers, com l’alzina, gegant dels boscos, amb el seu fullatge estimat de Júpiter i com els roures que, segons els grecs, donen oracles”.
A tall de conclusió, convé no oblidar que la major part dels boscos catalans són de propietat privada i un recurs econòmic important; en conseqüència, cal respectar-los i entendre que s’han de gestionar, seguint principis científics, amb estima per tal d’assegurar la seva persistència i qualitat.
Per tant, estimar els arbres, els boscos, respectar-los i adonar-nos-en dels seus diversos valors, podem afirmar que és un signe de civilitat, urbanitat i saviesa.
