Sí que és veritat que ens darrers anys hem avançat una mica cap una consciència més ambiental, però també hem de reconèixer que en molts casos l’impuls definitiu l’ha hagut de donar una profunda crisi o un accident que ens ha fet obrir els ulls. I si no que li preguntin a Alemània, que va començar a investigar en energia solar quan la població es va negar, ara fa un munt d’anys, a la creació d’una central nuclear… o que li preguntin perquè ara, després de l’accident de Fukushima, ha decidit optar per un programa de tancament de les nuclears i planificar una planta de producció d’energia solar al desert del Sahara. Una opció, la del tancament de nuclears que també està germinant a França, el país més nuclearitzat d’Europa, i que comença també a plantejar-se, ni que sigui molt debilment, al Japó.

Quina política seguirà, en matèria nuclear, el nou govern que surti d’aquestes eleccions generals? Quina política d’impuls a la promoció automobilística promourà? La d’empenyer -i forçar, si convé- una indústria automobilística verda o la del manteniment de l’actual que va, però sembla que no hi arribarà fins que s’acabi el petroli o tinguin ben lligat amb els lobys elèctrics, molt lentament cap als vehicles verds? I les polítiques socials? I les fiscals? Quins criteris de fons seguiràn? Els que continuen estimulant el consum i la producció sense incentivar els criteris que redunden en una millora del medi ambient i de la sostenibilitat, o els que impulsen les empreses «netes» i els consumidors que exerceixen un consum sostenible?

Nosaltres pensem que el futur o serà sostenible (econòmicament i ambientalment) o no serà.