D’una banda podem instal·lar-nos en l’escepticisme, argumentant que l’acord final obtingut és massa inconcret i no s’ha arribat a l’acord global que pretenia incloure els més de 190 estats participants. Però de l’altra, també podem fixar-nos en els aspectes positius que la distingeixen d’anteriors cimeres, per exemple, el fet que països com els Estats Units o, en menor mesura, la Xina, s’han mostrat més interessats en participar, i sobretot les manifestacions de la societat civil en defensa d’un món millor. Manifestacions que, en diferents formats, han desafiat el fred arreu de la capital danesa, i han mostrat al món i als delegats que entraven i sortien del Bella Center la seva opinió crítica sobre algunes de les contradiccions de la nostra societat que ens ha portat a la situació actual.
Com a director del CADS, del Departament de la Vicepresidència, també em toca parlar-vos de la participació de Catalunya a la Cimera i fer-ne un valoració francament positiva. Per començar la delegació del Govern català integrada pel President, Vicepresident i Conseller de Medi Ambient i Habitatge, com a màxims representants, es van mobilitzar durant 2 dies a Copenhaguen per fer palès el paper estratègic dels governs subestatals per afrontar els reptes del canvi climàtic, a través de les polítiques de mitigació i adaptació.
Justament perquè l’adaptació al canvi climàtic té una clara dimensió territorial i que no podem deslligar la gestió del canvi climàtic de la seva plena incorporació en les polítiques de desenvolupament, el Govern de la Generalitat va aprofitar la trobada a Copenhaguen per signar un Acord de col·laboració amb el Consell Regional de la Regió de Fatick al Senegal, materialitzant, així, la col·laboració entre regions del Nord i regions del Sud per a l’elaboració de programes d’adaptació al canvi climàtic. L’acte de signatura de l’Acord va tenir lloc en presència de representants del Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), M. Coumba Ndoffène Bouna Diouf, president del Consell Regional de la Regió de Fatick, l’Hble. Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, i l’Hble. Sr. Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge de Catalunya.
A més, Catalunya també ha estat plenament reconeguda per la comunitat internacional per la feina realitzada contra el canvi climàtic, per exemple amb la darrera reunió preparatòria de la COP15 que es va celebrar el novembre a Barcelona, i la seva presència en organismes i xarxes internacionals com el Climate Group i la Xarxa de Governs Regionals pel Desenvolupament Sostenible (Network of Regional Governments for Sustainable Development, nrg4SD). Aquest fet ha permès la incorporació durant la COP15 de la coneguda “esmena catalana”, amb la que es reconeix el paper dels governs subnacionals i regionals en la lluita contra el canvi climàtic, i això vol dir que tota la planificació en aquesta matèria haurà de passar per aquests organismes. Actualment són els governs locals i regionals els que tenen ‘el 70% o el 80% de les competències per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle procedents dels sectors difusos, com el transport o la calefacció dels edificis.
Per últim i també en el marc de la Cimera, va tenir lloc la presentació dels resultats preliminars del 2n Informe de Canvi Climàtic a Catalunya, impulsat des del CADS i elaborat des del Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya (GECCC). Aquest 2n informe dóna continuïtat al 1r Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, que fou elaborat de forma pionera a tot l’Estat espanyol, i s’estructura en 4 grans apartats: 1) Bases científiques del canvi climàtic: el clima a Catalunya, balanços de carboni i projeccions de futur; 2) Impactes i vulnerabilitats del medi biofísic: recursos hídrics, sistemes naturals i els riscos associats,; 3) Anàlisi sectorial: gestió, mitigació i adaptació: marc institucional i normatiu, els instruments de gestió, sectors econòmics i la dimensió social; 4) La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya: fortaleses i debilitats de la recerca en canvi climàtic a Catalunya. Des d’una perspectiva metodològica, el 2n Informe exerceix com a referent d’anàlisi per altres regions per fer front de forma més adequada als reptes que planteja l’escalfament global.
