En el marc d’aquest pla, l’EMA ha posat en marxa l’Estratègia de Gestió del Carboni 2011-2015, una eina orientada a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) derivades de la gestió de l’aigua i dels residus. Amb una visió integral, l’eina incorpora tant les emissions directes (les d’una activitat o d’una instal·lació) com les indirectes (les resultants del transport dels residus o l’aplegada de reactius en una depuradora, per exemple).
Per definir l’Estratègia s’ha realitzat un inventari de les emissions associades a totes les instal·lacions i equipaments de l’EMA-AMB. El càlcul es basa en dades de 2009 i els valors s’expressen en tones de diòxid de carboni equivalent (CO2 eq), unitat de mesura que indica el potencial d’escalfament global de cadascun dels GEH en relació amb el CO2. Totes les empreses pròpies i concessionàries de l’EMA han participat activament al llarg del procés, aportant dades i proposant mesures per reduir les emissions.
Un cop valorada la petjada de carboni de l’entitat, s’ha definit el pla de mitigació, un llistat d’accions per reduir gairebé un 4% les emissions de GEH fins al 2015. Amb la seva implantació, la petjada global de l’EMA-AMB passarà de 1.086.427 tones de CO2 eq el 2009 a 1.043.920 tones de CO2 eq el 2015, reduint cada any un 0,78%. Si ens fixem només en les emissions directes, en el mateix període la reducció estimada és de 36.056 tones de CO2 eq. Això suposa una disminució de les emissions encara molt més significativa: un 11,9% respecte la petjada de carboni de l’any 2009, corresponent a una reducció anual mitjana del 2,38% durant cadascun dels cinc anys en què el pla serà efectiu [2]. Tot un repte assolible gràcies a l’aplicació d’estratègies de gestió del carboni. Sens dubte, una valuosa contribució a la lluita contra el canvi climàtic.La febre per anar a l’última alimenta una indústria que obté les matèries primeres exhaurint els recursos naturals a un ritme voraç i utilitza fibres artificials i sintètiques tractades químicament augmentant el risc de contaminació per tòxics, que arriben al medi natural i a la nostra pell. A més, el 70% de la roba que portem es fabrica a països en vies de desenvolupament com el Marroc, la Xina o l’Índia [1], accentuant les desigualats Nord-Sud i fomentant un sistema basat en el transport a llargues distàncies amb les conseqüents emissions de CO2.
[1] Pla de Sostenibilitat 2008-2012
[2] Estratègia de gestió del carboni de l’Entitat del Medi Ambient 2011-2015. Document de Síntesi.
