La Llei no desplega els mecanismes necessaris per aturar de forma efectiva l’augment dels residus que finalment van a parar als tractaments finalistes de residus (abocadors i incineradores), la qual cosa dificulta el camí cap a l’Estratègia Residu Zero, adoptada a moltes ciutats i regions del món, i que està arrelant a diversos ajuntaments i consells comarcals, empreses, universitats, institucions de Catalunya.
Si bé la Llei és poc ambiciosa, presenta alguns aspectes positius, tals com la responsabilitat ampliada del productor en relació al disseny de productes minimitzant els seus impactes ambientals al llarg de tot el seu cicle de vida, la compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en el sector dels residus, o la creació d’un centre d’investigació sobre prevenció i gestió de residus.
D’altra banda, encara que de forma tímida, la Llei obre les portes a la implantació dels Sistemes de Dipòsit per a envasos de begudes, la qual cosa és un èxit tenint en compte les pressions exercides des dels sectors que actualment gestionen els residus d’envasos, la seva fabricació i comercialització.
