No cal dir que la dependència del plàstic és brutal. D’alguna manera ja n’era conscient abans de començar l’experiment (perquè sabia que no seria gens fàcil dur-lo a terme), però un cop el meu cervell ha anat programat per evitar tot tipus de plàstic és quan realment m’he adonat que n’estem envoltats i que, malauradament, en consumim fins i tot inconscientment.
El que sí que cal dir, però, és que alhora que la nostra dependència és brutal, també és evitable. La reducció de plàstics al nostre dia a dia sí que és possible. Requereix un esforç inicial, sí, però no és comparable a l’enorme satisfacció que se sent un cop es veu, per exemple, que dins el cistell no hi ha ni un producte envasat, ni una bossa de plàstic… (o, pas per pas, que simplement s’ha reduït el consum que es feia abans). Només cal sortir per un instant d’aquesta zona de comfort aparent i estar obert a canvis. Perquè, que s’estigui fent d’una certa manera no sempre significa que s’estigui fent correctament. I ara sortint d’aquesta part més filosòfica, m’agradaria fer una mica de conclusions d’aquest últim mes de març 🙂
– He aconseguit eliminar durant un mes tot el que són plàstics d’un sol ús (amb l’ajuda, en molts casos de plàstics de llarga durada com ara els tuppers, que he fet servir per anar a comprar la carn i el peix o els embotits, per exemple, o la cantimplora per substituir l’infinitat d’ampolles d’aigua)
– He après moltíssim sobre alternatives del plàstic. Només cal que feu un cop d’ull a les meves «creacions»: pasta de dents, desodorant, sabó, etc. Si tenieu pensat provar de fer algun d’aquests productes a casa vostra us ho recomano completament.
També pel que fa a tendes alternatives, ecològiques, etc que se surten dels marcs de supermercats o cadenes convencionals on realment és MOLT DIFÍCIL evitar el plàstic.
– He après moltíssim (també) sobre el plàstic, els seus tipus, els seus usos…Vull aclarir que no sóc anti-plàstic. Simplement (reitero) volia veure fins a quin punt en depenc i veure si en puc reduir el consum. Ara sé que és possible.
– He adquirit uns hàbits que aniran molt més enllà d’aquest mes sense plàstic. Ara que he aconseguit reduir el meu consum de plàstic no em ve de gust tornar als meus hàbits anteriors. Tot i que no seguiré la prohibició de plàstic al peu de la lletra com ho he estat fent el passat mes de març, tinc ganes de seguir amb un estil de vida responsable en aquest sentit i, si és possible, convèncer més gent a seguir aquest camí.
Per tant, només puc dir que aquesta experiència ha estat més que bona, m’ha fet obrir els ulls i reconèixer els meus errors. Ara tinc l’oportunitat de redireccionar-los i treure’n alguna cosa bona 🙂
