Emergència humanitària a la Mediterrània

El Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha emès un comunicat relatiu a la dramàtica situació que es viu a hores d?ara a la Mediterrània on les persones migrants i refugiades pateixen una situació d'emergència humanitària. Aquesta crisi migratòria i social afecta necessàriament a tothom, estiguem on estiguem, ja que tots vivim en el mateix planeta que està fent aigües per tot arreu. Migrants i refugiats polítics, econòmics, climàtics... Tot forma part del mateix problema i precisa de l'esforç i la implicació de tothom, de tota la nostra societat. A continuació trametem íntegrament el comunicat emès pel Comité per a l'Acollida de les Persones Refugiades.
Comité per a l’Acollida de les Persones Refugiades

COMUNICAT DEL COMITÈ PER A L’ACOLLIDA DE LES PERSONES REFUGIADES

La Mediterrània continua patint una situació d’emergència humanitària provocada per la política del tancament dels ports d’Itàlia i Malta i per la manca d’un acord entre els socis europeus per l’acollida de persones migrants i refugiades que són rescatades al mar.

Des de l’inici de 2019, segons l’Organització Internacional de les Migracions (IOM), 597 immigrants han mort en el mar intentant arribar a les costes europees.

El vaixell “Open Arms”, que des del setembre de 2015 ha salvat la vida de més de 60.000 persones, ha rescatat una embarcació amb unes 40 persones en aigües malteses en la que hi viatjaven quatre nadons i tres dones embarassades amb un alt nivell de deshidratació. La tripulació ha atès aquestes persones i ha alertat a les autoritats de Malta. D’altra banda, recentment va ser detinguda la capitana Carola Rackete del vaixell Sea-Watch 3, que va decidir entrar sense autorització en el port de l’illa de Lampedusa amb 40 migrants rescatats en alta mar. El vaixell portava quasi dues setmanes en espera que les autoritats italianes permetessin l’entrada al port. Se l’acusa ara de resistència i violència contra un vaixell de guerra amb una possible pena de fins a 10 anys de presó.

Aquesta crisi migratòria i social demana novament un esforç i una implicació per part de la nostra societat així com la necessitat donar vies i eines a les persones i les entitats que lluiten incansablement per donar suport a les persones que arrisquen la seva vida buscant la pau i un futur on viure amb dignitat.

Davant d’aquests fets, el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya -òrgan d’assessorament, participació i coordinació de les administracions públiques catalanes i de les entitats i organitzacions socials que actuen en l’àmbit d’acollida de les persones que sol·liciten protecció internacional o refugiades a CatalunyaVol manifestar:
1. El nostre dolor i indignació davant d’aquesta contínua i inacceptable tragèdia.
2. Que les morts a la mar no són una estadística sinó un drama front al qual els estats no poden restar indiferents.
3. Que les lleis morals i l’ètica estan per damunt de les normes quan aquestes són injustes i que la vida humana ha de ser salvada de qualsevol manera. Una llei que afavoreix o permet que milers de persones morin al mar sense capacitat de sobreviure és una llei injusta que vulnera la Declaració Universal dels Drets Humans.
4. Que Europa ha de deixar de tenir una visió del món estrictament eurocèntrica.

I demana:

1. Una nova política europea que, en lloc de controls, vigilància i barreres, prioritzi la protecció de la vida i els drets humans de les persones migrants i que garanteixi i respecti el dret d’asil,
2. L’obertura de vies realistes a la migració laboral i familiar que afavoreixi eficaçment la pau, l’estabilitat i el desenvolupament humà en l’entorn europeu i a tot el món.
3. Posar en marxa vies legals i segures per a l’arribada de persones immigrants i refugiades a Europa.
4. Posar els ports marítims de Catalunya a disposició de l’acollida de les persones que són rescatades al mar.
5. Millorar la detecció i identificació de possibles víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació diverses.
6. Sensibilitzar les nostres institucions i la societat en general per tal de considerar l’emergència social que suposa la crisi de la Mediterrània i la dels refugiats com una responsabilitat compartida amb una perspectiva i oportunitat de transformació social.
7. Anular les lleis que sancionen les persones i institucions que salven les vides de persones migrants a la Mediterrània.

Barcelona, 11 de juliol de 2019

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...