Benvingut 2011

Des de fa uns anys cada any comença amb esperances i acaba amb decepcions, pel que fa al canvi climàtic. L'any 2009 va ser, en aquest sentit, el més decebedor. Va començar amb aires d'esperança i va acabar amb el gran fracàs de la conferència de Copenhague. L'any 2010 va començar amb molt poques esperances i, en canvi ha acabat amb uns petits acords presos a Mèxic que han fet valorar els resultats com de molt positius, quan no deixen de ser unes simples declaracions d'intencions.
Josep Enric Llebot
Catedràtic de física i professor de física i de ciencies ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador dels Informes sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.

Tot plegat és estrany. La crisi sembla que concentra tota l’atenció dels responsables de gestió de la nostra societat però, a la vegada, sembla que impulsa a donar l’esquena a problemes com el del canvi climàtic lligat sense cap mena de dubtes a la qüestió energètica, perquè són costosos, quan pot passar que en les alternatives fonamentades en l’acció en front d’aquests problemes certament pot ser part de la solució.

No crec que la recuperació de la construcció sigui una alternativa per sortir de la crisi. És un model de desenvolupament una mica rònec que nosaltres no podrem aplicar més, si més no, com a motor econòmic. El turisme seguirà sent una font important de riquesa però no pot estirar més d’allò del que estira ja avui. L’agricultura cada vegada més es veu amenaçada per competidors amb una mà d’obre barata difícil de superar. On situa doncs el nostre país les oportunitats de recuperació econòmica?

Una de les respostes ja es deia abans de iniciar-se la crisi: el sector del coneixement que pot aportar valor afegit i que en l’àmbit ambiental i energètic hi ha molt camp on desenvolupar-se. Per sortir de la crisi, per tant, sembla que no s’han de repetir patrons del passat sinó que cal promoure i incentivar aquells sectors que poden aportar innovació i obertura de nous mercats. Com exemple fàcil el cotxe i les motos elèctriques sembla que haurien de ser un entorn estratègic pel nostre país atès el coneixement i la importància del sector de la automoció. Però n’hi ha moltes altres. La Generalitat estrena l’any 2011 nou govern. Tothom hi tenim dipositades moltes esperances, però a priori, les coses que se senten presenten alguns interrogants. Potser a alguns ens hauria agradat veure un departament com mediambient i energia, o, com tenen els britànics, un departament de canvi climàtic i energia. La transversalitat dels temes ambientals sempre posa en dificultats als administradors i als responsables de la gestió pública. Per una banda, la dispersió dels temes ambientals en tres departaments pot fer-los perdre importància o, a la vegada, pot fer veure que el medi ambient es permeabilitza en totes les activitats d’una societat. Com que comencem l’any amb esperança esperem que sigui aquesta última possibilitat la que s’implanti, però en qualsevol cas el nou govern haurà d’estar força atent als temes ambientals que tenim plantejats ja que també ells són una part important del nostre futur com a país.

Comparteix-me:

El Port de Tarragona avança amb la creació de plantes fotovoltaiques

La nova planta generarà 300 kWp de potència d’electricitat verda, que es destinaran a cobrir part de la demanda energètica del recinte portuari...

El consum de biomassa a Catalunya va créixer un 19% l’any 2025

L’aprofitament de la biomassa és una eina que contribueix a mitigar el canvi climàtic, fomenta la prevenció d’incendis i millora l’estat dels boscos. Entre el 2012 i el 2025 s’han...

Convocats els ajuts del Pla d’assegurances 2026 per les produccions agrícoles, ramaderes, forestals i aqüícoles

El Govern aposta per l’assegurança agrària com a instrument principal per a la gestió dels riscos climatològics, i destina 20 M€ a la subvenció del seu cost. Els ajuts no...