Des del nostre punt de vista, però, l’èxit més destacat ha estat fer entendre a qui té la capacitat real de decisió i el poder per a millorar la línia que aquesta és una lluita que es pot guanyar. I així, ens alegrem molt de veure que s’està fent un front comú a Osona i el Ripollès per aconseguir la millora estructural de l’R3. El desdoblament, tan necessari des de fa anys, cada cop sembla més possible. Però, no només això, sinó que també veiem
que ha augmentat la sensibilitat dels polítics locals a l’hora de parlar del tren, de les estacions i de la mobilitat sostenible. En aquest sentit, darrerament, diversos ajuntaments han aprovat mocions en favor de l’R3 en les que es reclamen millores.
Estem, però, en un moment on aquestes notícies positives contrasten amb l’estat real de l’R3, cada dia més decadent. Durant aquests 8 anys hem vist com es tancaven estacions tan importants com la de La Garriga, la de Manlleu o, encara no fa un any, la de Ribes de Freser. Però no només això: en aquest darrer any els usuaris hem percebut una progressiva degradació del servei en aspectes com la puntualitat o la megafonia a l’interior del tren, que sovint no funciona. Cada dos per tres s’eliminen trens sense avís i els retards són cada vegada més habituals. De cop i volta el Departament de Territori i
Sostenibilitat elimina 6 trens entre Granollers i L’Hospitalet de Llobregat. Les obres del Túnel de Toses s’allarguen més del compte… La meteorologia i la Covid-19 han estat l’excusa perfecta per anar deteriorant el servei.
La línia R3 té moltíssims reptes i necessita molta atenció. El més trist de tot plegat és que qui n’és el responsable en molts aspectes, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, fa ben poca cosa perquè les coses millorin i té una actitud poc crítica i poc fiscalitzadora amb ADIF i RENFE, gestors del servei. Alhora que continua invertint en carreteres que afavoreixen un traspàs de mobilitat cap al vehicle privat. Després de 8 anys, podem dir, però, que nosaltres seguirem lluitant perquè volem anar amb tren i volem fer-ho en les millors condicions i sabem que això és possible i és el futur.