El conjunt d’instal·lacions ha emès 11,18 milions de tones de CO₂ equivalent (tCO₂ eq) durant el 2025, un descens del 2,6% respecte del 2024. Aquestes instal·lacions representen aproximadament el 30% de les emissions totals de GEH de Catalunya i, des del 2005, han reduït les emissions més d’un 50%

Menys emissions en tots els sectors industrials

La baixada d’emissions és generalitzada en la indústria. Destaquen el ciment i la cogeneració, amb una reducció conjunta superior a les 300.000 tCO₂ eq, i la refineria, fabricació de vidre i productes químics orgànics, que sumen una disminució de més de 160.000 tCO₂ eq. Les causes principals són la millora de l’eficiència energètica i la reducció puntual de la producció en sectors com el ciment i la refineria. Només els metalls no ferris i la producció d’hidrogen i gasos de síntesi registren lleugers increments d’emissions.

En canvi, el sector elèctric incrementa les emissions un 12%, en un any encara marcat per la sequera, l’augment de la demanda i uns preus del gas més moderats.

Malgrat que el PIB industrial català ha crescut entre 2021 i 2025, les emissions industrials han continuat baixant, un indicador clar del desacoblament entre activitat industrial i emissions.

Del total d’emissions del RCDE a Catalunya, el 67% provenen de la combustió de combustibles fòssils (22% en generació elèctrica i 45% en processos industrials), mentre que el 33% són emissions de procés, principalment per descarbonatació de matèries primeres. Les emissions de combustió són les que tenen més marge de reducció a curt i mitjà termini, mitjançant eficiència, combustibles alternatius o electrificació amb energia renovable.

Dèficit de drets

El 2025, les instal·lacions catalanes del RCDE hauran de comprar 4,13 milions de drets d’emissió addicionals als que han rebut gratuïtament. El dèficit es concentra en el sector energètic, la refineria i la indústria química. Amb un preu del CO₂ situat entre 60 i 70 € per tona, el cost d’adquirir drets reforça la necessitat d’invertir en tecnologies més eficients i en la substitució de combustibles fòssils.

Des del 2024, tres plantes d’incineració de residus sòlids urbans també han de reportar emissions, tot i que no tindran obligacions de compliment fins al 2026, quan la Comissió Europea decidirà la seva inclusió plena en el règim.