[foto]

La nova MAT trixaria zones preservades i espais naturals protegits del sud de Catalunya com la Serra de Pandols i Cavalls, el Pas de l’Ase, les Serres de Pradell i Argentera, el riu Siurana i les Planes del Priorat, les muntanyes de Prades, Serra del Montmell-Margallar, o el riu Gaià, entre d’altres

El procés d’informació pública de l’estudi d’impacte ambiental i la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia del macroprojecte energètic de parcs eòlics anomenat “Clúster Begues” que inclou una nova línia de molt alta tensió (MAT) que creuarà Saragossa,Terol i el sud de Catalunya  fins a la subestació de Begues, a la comarca barcelonina del Baix Llobregat, es publicava al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) del passat 28 de juliol. L’anunci del BOE indica que la infraestructura d’evacuació afecta les províncies de Saragossa, Terol, Tarragona i Barcelona, i la inversió prevista supera els 378 milions d’euros.

El conjunt de parcs eòlics va rebre el setembre del 2020 el permís per a accedir a la subestació de Begues i la línia d’evacuació travessa molts municipis on, tot i la lluita per aturar projectes de macroparcs eòlics presentats a la zona a l’ampar del Decret 16/2019 d’Energies Renovables, algunes instal·lacions ja disposen d’informes favorables de la Ponència de Renovables. “Els projectes no s’instal·len a un lloc perquè sí” afirmen les entitats del territori que, com Xarxa Sud, alerten que la nova MAT trixaria zones preservades i espais naturals protegits del sud de Catalunya com la Serra de Pandols i Cavalls, el Pas de l’Ase, les Serres de Pradell i Argentera, el riu Siurana i les Planes del Priorat, les muntanyes de Prades, Serra del Montmell-Margallar, o el riu Gaià, entre d’altres.

El conjunt del territori  (més de 40 ajuntaments i sis consells comarcals) s’està organitzant i també la Generalitat per establir una estratègia conjunta i encarregar els informes necessaris per rebatre el projecte

Malgrat el moment de la publicació, en plena època estival, el projecte ha aixecat l’alerta tant de les entitats ecologistes del territori, la majoria aplegades al voltant de Xarxa Sud per fer front precisament a l’allau de projecte eòlics presentats al sud de Catalunya, com a les persones propietàries dels terrenys afectats i a les institucions locals, Ajuntaments i consells comarcals, que es van reunir dilluns 16 d’agost per plantejar la presentació d’al·legacions de forma conjunta, abans del 8 de setembre, que és quan expira el termini per a presentar-les.

Els sis consells comarcals afectats (Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Baix Penedès) han expresat obertament el seu rebuig a la nova MAT i s’han posicionat al costat dels ajuntaments afectats, i alguns consistoris suspendran les llicències per instal·lar-hi les torres d’alta tensió.
El projecte, que ara es troba en periode d’exposició pública i que podria modificar el seu traçat en funció de les al·legacions que es presentin, inclou la central fotovoltaica Jaime I (40 MW), a Lechón (Saragossa) i Cucalón (Terol), i quatre parcs eòlics amb 32 aerogeneradors. Són les centrals El Pelado (38,5MW) a Allueva, Bea, Calamocha i Fonfría (Terol); la central Honos (49,5 MW) a Vivel del Río Martín, La Hoz de la Vieja, Segura de los Baños i Maicas (Terol); la central Lera (38,5 MW) a Salcedillo, Allueva y Fonfría (Terol); i la central San Vicente (49,5 MW) a Cucalón, Lanzuela, Bea, Lagueruela (Terol). Pel que fa a Catalunya, la nova la MAT es projecta al llarg de 180 quilòmetres només de l’Ebre i Tarragona, i passaria pels municipis ebrencs d’Ascó, Batea, Corbera d’Ebre, Gandesa, Garcia, la Fatarella i Móra d’Ebre, i creuaria tot el Camp de Tarragona afectant els termes municipals d’Alcover, Alforja, Almoster, Bràfim, Duesaigües, el Masroig, el Milà, Falset, la Bisbal del Penedès, la Selva del Camp, l’Albiol, l’Aleixar, l’Arboç, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Montferri Nulles, Pradell de la Teixeta, Puigpelat, Riudecols, Rodonyà, Sant Jaume dels Domenys, Vallmoll, Valls, Vilabella.

Un cop es resolguin les al·legacions que es presentin en el termini establert de fins el 8 de setembre, suposant que no s’allargui tal com ha demanat la Generalitat, caldrà encarà la declaració d’impacte ambiental i la declaració d’interès públic, que és el que permet fer les expropiacions de terrenys.

De moment, la resposta del territori ha estat unànime i això és positiu, segons explica Siscu Garcia, de Xarxa Sud.