Marboré Cabezas, Aina Casanovas, Daiel Jiménez, Emma López i Joana Masferrer
Més del 25% de les escoles de Catalunya estan adherides a la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC). Aquestes neixen d’una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, la qual dona suport als centres educatius que volen treballar per la sostenibilitat. L’objectiu és ajudar les escoles a integrar aquests valors en tots els seus àmbits, des del currículum i la gestió, fins a les relacions amb l’entorn. També té per objectiu fomentar la participació activa de tota la comunitat educativa en la millora del medi, i impulsar la col·laboració i l’intercanvi entre els centres que comparteixen les mateixes intencions ambientals. La principal finalitat de les escoles verdes no és doncs solucionar un problema ambiental, sinó que pretenen que els alumnes coneguin les raons, perquè conseqüentment puguin realitzar un canvi de model en el seu dia a dia que perduri en el temps.
Des de l’any 1998, tant la Generalitat com diversos ajuntaments han posat en marxa programes d’educació ambiental per implicar les escoles i la sevacomunitat en la sostenibilitat. Fruit d’aquesta col·laboració, el curs 2009-2010 es va crear la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), que uneix les escoles verdes i altres xarxes locals. La XESC es pot entendre com un conjunt de xarxes que coordina esforços i recursos per tal que els centres educatius de tot Catalunya puguin avançar conjuntament cap a un futur més sostenible.
En aquest marc d’iniciatives i projectes per a la sostenibilitat, el passat dilluns 29 de setembre els alumnes de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona van rebre a la biòloga Paula Pérez, cap de la Secció de Formació in Programes Educatius de la Generalitat de Catalunya, a la Facultat de Ciències. En aquesta visita van poder descobrir i entendre els objectius principals, no només de les escoles verdes, sinó també de l’educació ambiental.
Una de les explicacions que més van cridar l’atenció va ser una anècdota viscuda per la Paula, amb la qual van comprendre acuradament el paper de les escoles verdes en l’educació dels nostres infants. Tal com apunta l’anècdota, en un intent de reduir l’ús de l’alumini als patis de les escoles, la Generalitat de Catalunya va repartir boc&roll’s a diverses escoles del país.
Una escola verda, en aquell moment, va rebutjar l’ús del boc&roll. Aquesta decisió pot sorprendre en un primer moment, però si s’entén el rerefons, tot cobra sentit. Les escoles verdes potencien el desenvolupament crític dels alumnes i el seu propòsit és canviar la mirada dels infants per així transformar la seva forma de pensar i actuar.
Aquesta escola proposava fer una activitat prèvia a la implementació del boc&roll perquè així els infants poguessin comprendre inicialment el problema que hi ha, seguidament ser capaços d’intervenir en el problema i finalment poder realitzar una acció integral per generar un canvi.
Gràcies a aquesta clara il·lustració, els alumnes van poder arribar a copsar realment les claus de l’ensenyament de les escoles verdes; primer, empoderar a l’alumnat i els seus coneixements sobre el medi ambient per a poder-los motivar a millorar i suscitar el progrés. En segon lloc, comunicar-ho, aconseguint així tot un moviment de coneixements entre persones, que acaba creant una xarxa entre escoles per tal d’avançar cap a la sostenibilitat i un futur millor.
