L’univers artístic i rural de Guinovart en una exposició a tres bandes a l’Espluga de Francolí i al Monestir de Poblet

La triexposició, que es pot veure al Museu de la Vida Rural i a la Fassina Balanyà de l'Espluga de Francolí i al Monestir de Poblet mostra el Guinovart més arrelat a la terra i al territori i explica l'univers que l'artista va descobrir als 9 anys quan -fugint de la guerra- va refugiar-se en una cabana al bosc del Ciscar, amb el seu avi, a Agramunt, a la comarca de l'Urgell. Aquesta descoberta de la natura, que va marcar per sempre Guinovart és una constant en la seva obra que es pot veure de forma permanent a l'Espai Guinovart d'Agramunt i que aquest estiu també s'ha vist al Museu de la Vida Rural i a la Fassina Balanya de l'Espluga de Francolí i al Monestir de Poblet. Tres espais que fins el 13 de setembre acullen exposicions on l'obra de Guinovart dialoga amb elements del propi espai que l'aculllen en un diàleg que te com eix central el món rural, però que, enr camina per indrets diferents, aporta missatges concrets sobre la protecció del territori, dels ecosistemes i de la fauna, sobre el treball del camps, sobre la terra i les llavors com explosió de vida i alegria, o sobre un futur d'esperança.

[foto]

“El meu tatuatge és la terra” és una exposició produida per la Fundació Carulla i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí i l’Espai Guinovart d’Agramunt i mostra l’obra de Josep Guinovart (1927-2007) a partir de 3 espais diferents: el mateix Museu de la Vida Rural, la Fassina Balanyà i el Monestir de Poblet

La mostra es vertebra en aquests tres espais per recrear l’univers rural de Guinovart, una constant en la seva obra, i que l’artista va descobrir en la seva infantesa quan als 9 anys va arribar a Agramunt fugint de la guerra. Alla es va refugiar amb el seu avi en una cabana del bosc Ciscar, que el trobem representat al Museu de la Vida Rural amb 10 escultures que l’artista va tornejar i pintar per retre homenatge al bosc que el va acollir quan Agramunt va ser bombardejat i on, éssent un nen, va aprtendre a llegir els sorolls de la natura i dels elements que l’integren. A la sala Maria Font del Museu de la Vida Rural també hi trobem d’altres peces de Guinovart al voltant de l’Era, epicentre de l’obra de Guinovart i de les Terres de Ponent, amb objectes i estris relacionats amb la terra, que penjant del cel, com la pluja fina tant necessària en aquestes terres. Una era que recorda la que trobem a l’Espai Guinovart d’Agramunt en l’exposició permanent que ofereix aquest museu inspirat per la mateixa voluntat de Josep Guinovart de crear un espai per a la creació i la promoció de l’art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment. Una obra que gira entorn d’Agramunt, del seu territori, del seu paisatge i de la seva gent.

L’exposició continua a la Fassina Balanyà, antiga destileria, que acull l’obra de Guinovart més relacionada amb la vinya, el raïm i el vi, i al Monestir de Poblet, a la sala Cubar amb peces que ens parlen d’esperança i de futur i creus transformades en guitarres que evoquen la misticitat de la religió i la música del camp i la natura on neixen els records més ancestrals que marquen la vida de l’artista Josep Guinovart i la trajectòria de la seva obra.

[foto]
L’era amb el bosc Ciscar al fons a l’esquerra, epicentre de l’exposició del Museu de la Vida Rural i de l’obra de Guinovart

Comparteix-me: