Cadascun dels processos necessaris per descompondre l’aigua i generar energia ja han estat optimitzats individualment. El repte és aconseguir que funcionin harmònicament en la cel·la i es pugui obtenir energia elèctrica a partir de l’energia solar mitjançant aquest procés sostenible amb el medi ambient i econòmicament viable. El projecte se centra en el disseny d’una cel·la fotovoltaica capaç de transformar l’energia solar en energia elèctrica mitjançant la descomposició de l’aigua en oxigen i hidrogen. El desenvolupament d’una cel·la capaç d’obtenir hidrogen a partir de l’aigua i generar energia, prenent com a model el procés de fotosíntesi de les plantes verdes, és l’objectiu d’una de les cinc iniciatives científiques d’ investigació d’excel·lència que impulsen la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa” en el marc d’un conveni de col·laboració fet públic el divendres 12 d’abril per ambdues institucions.

La Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa” aposten per la recerca i la innovació amb un inversió de 2,5 milions d’euros La Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa” impulsen la investigació d’excel·lència a través de cinc projectes de valorització i transferència de coneixement en els camps de la fotònica, la biomedicina, la química, la bioenginyeria i la genòmica. La realització d’aquests projectes és fruit del conveni de col·laboració entre ambdues institucions, i al qual l’entitat financera destina 2,5 milions d’euros en dos anys, i ha fet possible els primers passos per a què els resultats de les investigacions arribin a l’explotació comercial.

Imatge de l’acte dels projectes de recerca de l’Obra Social

L’Obra Social “la Caixa” i la Generalitat de Catalunya han presentat avui a CosmoCaixa Barcelona els primers resultats dels projectes impulsats pels cinc centres de recerca inclosos en el conveni de col·laboració entre ambdues institucions per impulsar i estimular la recerca a Catalunya i dinamitzar l’economia. L’acte ha estat presidit per Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya; Jaume Lanaspa, director general de la Fundació “la Caixa”; Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca del departament d’Economia i Coneixement, i Enric Banda, director de l’Àrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de la Fundació “la Caixa”.

També han intervingut en l’acte el Doctor Valerio Pruneri, investigador principal del projecte Superfícies òptiques nano-estructurades per a micro-electrònica de consum i biosensors, de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); Joan J. Guinovart, director de la Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i investigador principal del projecte CancerTec: valorització de la recerca en càncer; el Doctor Antoni Llobet, investigador principal del projecte Cel·la prototip de fotosíntesi artificial per a la generació de combustible solar, de la Fundació Privada Institut Català d’Investigació Química (ICIQ); el Doctor. Josep Samitier, investigador principal del projecte Sistemes de diagnòstic i teràpia basats en la integració de noves tecnologies nano bio-info i cogno-tecnologies, de la Fundació Privada Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i Luis Serrano, director de la Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica (CRG) i investigador principal del projecte Variants sintètiques de Rankl com a agents terapèutics en osteoporosi i càncer.

Amb aquest conveni, l’Obra Social “la Caixa” i el govern ratifiquen el seu compromís amb la investigació i la innovació en un context com l’actual, en que la conjuntura econòmica és especialment feble, per seguir donant suport a la investigació d’excel·lència de casa nostra i aconseguir obrir noves vies de generació de riquesa.

Els cinc projectes de transferència tecnològica
Optical Touch. Valerio Pruneri, investigador principal.
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

L’aplicació de la nanotecnologia sobre superfícies òptiques transparents, com pantalles de mòbil, ordinadors, cèl·lules fotovoltaiques, finestres o sensors de precisió obre un ampli ventall d’oportunitats amb un altíssim valor industrial. L’acció de la nanotecnologia sobre aquest tipus de dispositius, és a dir, pintar aquestes superfícies amb un material de mida nanomètrica, imperceptible a l’ull humà, els canvia el seu comportament de manera radical atorgant unes propietats addicionals molt útils. Aquesta capa nanomètrica permet aconseguir que aquestes superfícies es converteixin en auto-netejables, que condueixin l’electricitat, que repel·leixin els bacteris i que reflecteixin menys per evitar brillantors, entre moltes altres possibilitats.

El projecte Optical Touch desenvolupa una plataforma tecnològica de patents amb gran potencial d’impacte en dispositius òptics i electrònics. En particular, l’objectiu són els mercats de la microelectrònica (fabricació de xips), de l’electrònica de consum (pantalles tàctils i rígides, pantalles flexibles i OLEDs) i dels biosensors. Aquests dispositius tenen en comú que es basen en la creació de diferents estructures, de mida micromètrica i nanomètrica, per obtenir superfícies òptiques amb diferents utilitats.

CancerTec: valorització de la recerca en càncer
Joan J. Guinovart, investigador principal. Institut de Recerca Biomèdica.

CancerTec és una plataforma oberta a tots els investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) que permet donar valor a la recerca en càncer desenvolupada en els 22 laboratoris que conformen l’institut. Amb CancerTec, l’IRB Barcelona s’ha dotat d’una estructura transversal per detectar els projectes amb potencial de ser transferits cap a la indústria, en forma de noves eines diagnòstiques i tractaments més eficients i innovadors contra el càncer. A CancerTec conflueixen dues missions principals de l’IRB Barcelona: fer recerca d’excel·lència i transferir-la al mercat, amb la finalitat última de millorar el benestar de la societat.

L’IRB Barcelona ja ha posat en marxa quatre projectes a través de la primera convocatòria interna de CancerTec. Els projectes escollits estan fent el primer pas cap a la prova de concepte. Estan relacionats amb identificar nous tractaments per al càncer de cervell (1) i càncer de pròstata (2), millorar la sensibilitat dels pacients a la radioteràpia i quimioteràpia (3), i validar una nova eina diagnòstica i terapèutica pel càncer de fetge en malalts diabètics (4). En els propers mesos, l’IRB Barcelona obrirà la segona convocatòria per a seguir recolzant els projectes incorporats segons la viabilitat dels resultats obtinguts i captar-ne de nous. CancerTec és l’eina idònia per valoritzar la recerca en càncer de l’Institut, generar noves oportunitats de negoci i afavorir la connexió entre els investigadors i les xarxes mundials de transferència de tecnologia de la indústria.

Sistemes de diagnòstic i teràpia basats en la integració de noves nano- bio-info i cogno-tecnologies
Josep Samitier, director del projecte. Institut de Bioenginyeria de Catalunya.

Aquesta iniciativa se centra en el desenvolupament de prototips o assajos que ajudin a la translació de la recerca que es desenvolupa a l’IBEC cap a serveis o productes que tinguin valor econòmic com a nous serveis o productes sanitaris.

Partint dels tres eixos estratègics que dirigeixen l’activitat transversal de l’Institut: (Nanomedicina, Enginyeria cel·lular i Assistència intel·ligent), s’estableixen cinc iniciatives estratègiques de recerca, amb objectius concrets i reptes científics i tecnològics, adreçats a entendre i aportar innovacions tecnològiques al diagnòstic i la teràpia de patologies de gran impacte per a la salut de les persones, en les que hi participen diferents grups de l’Institut, grups externs, hospitals i centres internacionals. Amb aquestes cinc iniciatives, l’IBEC s’adreça a necessitats de salut actuals de gran abast, com són la seguretat alimentària i la salut pública, les malalties neurodegeneratives o les malalties cardiovasculars, entre altres. La creació de nous mètodes, més ràpids i fiables, de detecció de microorganismes patògens per prevenir intoxicacions alimentàries i diagnosticar les infeccions; el desenvolupament de nous mètodes per estimular les neurones in vitro i d’aquesta manera augmentar la comprensió de com funciona, es desenvolupa i es regenera el sistema nerviós, per poder dissenyar medicaments destinats al tractament de malalties neurodegeneratives, les associades al desenvolupament del sistema nerviós o a les lesions traumàtiques de la medul·la espinal; i el desenvolupament de noves teràpies de reemplaçament cel·lular amb la finalitat de generar teixit cardíac que pugui ser trasplantat en un entorn clínic i d’aquesta manera regenerar un cor danyat després d’un infart de miocardi, són algunes de les iniciatives que actualment porta a terme l’IBEC, coordinades sota el paraigües d’aquest projecte.

Una cel·la per a la generació de combustible solar
Antoni Llobet, líder científic. Institut Català d’Investigació Química.

El desenvolupament d’una cel·la capaç d’obtenir hidrogen a partir de l’aigua i generar energia, prenent com a model el procés de fotosíntesi de les plantes verdes, és l’objectiu d’aquesta iniciativa. El projecte se centra en el disseny d’una cel·la fotovoltaica capaç de transformar l’energia solar en energia elèctrica mitjançant la descomposició de l’aigua en oxigen i hidrogen.

La cel·la, formada per un dispositiu que conté molècules capaces de captar la llum solar dipositades en la superfície d’un material semiconductor, un catalitzador o substància química que permet accelerar la reacció de descomposició de l’aigua a oxigen i un càtode o elèctrode on es produeix l’hidrogen, és un model inspirat en el procés de fotosíntesi de les plantes verdes. L’hidrogen obtingut a la cel · la es podria utilitzar de manera immediata per generar calor o electricitat d’una forma neta i sostenible. Cadascun dels processos necessaris per descompondre l’aigua i generar energia ja han estat optimitzats individualment. El repte és aconseguir que funcionin harmònicament en la cel·la i es pugui obtenir energia elèctrica a partir de l’energia solar mitjançant aquest procés sostenible amb el medi ambient i econòmicament viable.

Les variants sintètiques de RANKL: Nous agents terapèutics per a l’osteoporosi, el càncer i altres malalties inflamatòries i autoimmunes
Lluís Serrano, investigador principal. Centre de Regulació Genòmica.

RANKL és una proteïna crucial per al metabolisme ossi que forma part de la superfamília del lligand del factor de necrosi tumoral TNF-L. Aquestes proteïnes són molècules senyalitzadores que, com les hormones i neurotransmissors, són utilitzades en la comunicació cel·lular i juguen un rol fonamental en multitud de processos biològics i fisiològics, estant implicades en patologies com l’osteoporosi, el càncer, algunes malalties autoinflamatòries i autoimmunitàries, diabetis i d’altres.

La via de senyalització molecular de RANKL és un dels descobriments relacionats amb la biologia òssia més important de la darrera dècada. El desenvolupament de variants sintètiques de la proteïna contra membres d’aquesta superfamília de lligands pot servir per al tractament de malalties inflamatòries i autoimmunitàries com ara l’artritis reumàtica, la psoriasi i la malaltia de Chron.

Investigadors del CRG pretenen demostrar el potencial terapèutic de variants sintètiques de la proteïna RANKL mitjançant una estratègia de disseny in silico (per ordinador). Les variants proposades pel CRG s’uneixen efectivament al receptor i el bloquegen, el que comporta avantatges potencials que s’exploraran gràcies a aquest projecte, juntament amb la possible superioritat i/o sinèrgia del nou tractament proposat pel CRG vs. el ja existent tant en cèl·lules en cultiu com in vivo, en models animals d’osteoporosi i càncer de mama.