Un nou informe alerta que l’Antàrtida s’acosta a un punt d’inflexió i demana proteccions urgents

L´Antàrtida i l´Oceà Austral que l´envolta estan experimentant anomalies de temperatura sense precedents, amb onades de calor marines més freqüents i un canvi radical en la pèrdua de gel marí, segons un nou informe de la Coalició Antàrtica i de l'Oceà Austral (ASOC) . Aquesta informació arriba en un moment en què els governs responsables de salvaguardar la vida marina antàrtica es disposen a convocar la 43a reunió anual a Hobart, Austràlia, del 14 al 25 d'octubre.

L’informe, titulat Protecting a Changing Southern Ocean, identifica un seguit d’amenaces desproporcionades per a l’Antàrtida i demana a la Comissió per a la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics (CCRVMA) que prengui mesures urgents per augmentar la resistència de l’Oceà Antàrtic mitjançant la creació de quatre àrees marines protegides (AMP) proposades: l’AMP del Domini 1 (AMP de la Península Antàrtica), l’AMP de la Fase 1 del Mar de Weddell, l’AMP de la Fase 2 del Mar de Weddell i l’AMP de l’Antàrtida Oriental.

La Comissió per a la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics va acordar establir un sistema representatiu d’AMP a l’oceà Antàrtic el 2009

Des d’aleshores, només se n’han creat dos i el seu desenvolupament s’ha estancat els darrers anys, sense que s’hagi designat cap AMP des del 2016. No obstant això, recentment s’han aconseguit alguns avenços en la proposta d’AMP del Domini 1 durant un recent Simposi d’Harmonizació de la CCRVMA celebrat el juliol d’aquest any. El simposi va reunir científics, responsables polítics, representants industrials i col·lectius conservacionistes per alinear la gestió de la pesca de kril amb la proposta d’AMP de Domini 1 , una regió que -com destaca l’informe- està experimentant impactes desproporcionats del canvi climàtic, el turisme i la pesca. A la reunió anual que comença avui, la Coalició per a l’Antàrtida i l’Oceà Austral (ASOC) demanarà a la CCRVMA que avanci en aquesta matèria. En els darrers anys, la pesca de krill -una petita criatura que és l’eix de l’ecosistema antàrtic i emmagatzema anualment almenys 20 milions de tones de carboni a les profunditats oceàniques- s’ha concentrat cada cop més a la Península. Això provoca un esgotament localitzat i té efectes negatius sobre els depredadors, com els pingüins.

Segons ha explicat Claire Christian, Directora Executiva de la Coalició Antàrtica i de l’Oceà Austral.“El simposi d’harmonització va demostrar que és possible avançar als debats sobre les AMP i la gestió pesquera, assumptes que la CCRVMA ha lluitat per resoldre. Tot el que cal ara és que aquest esperit de cooperació continuï a la propera reunió de la CCRVMA perquè puguem designar l’AMP del Domini 1 i millorar la gestió precautòria de la pesqueria de krill”.

“La Península Antàrtica s’enfronta a amenaces cada cop més grans a causa de l’augment del turisme, la concentració de la pesca de krill i les temperatures rècord que es registren any rere any. Amb aquests senyals d’alerta a l’Oceà Antàrtic, és més crucial que mai que la CCRVMA compleixi el paper de guardiana de la vida marina antàrtica. Aquest any, la CCRVMA ha de prendre mesures decisives mitjançant l‟establiment d‟una xarxa d‟AMP per crear resiliència en aquesta regió vulnerable al clima, començant per l‟AMP de la Península Antàrtica, i mitjançant la millora de la gestió de la pesca de krill per protegir millor la fauna icònica de la regió”, ha dit Andrea Kavanagh, directora de conservació de l’Antàrtida i l’Oceà Austral per al Projecte Pew Bertarelli Ocean Legacy.

“El canvi climàtic ha superat la presa de decisions a l’Antàrtida. La ciència és clara: l’establiment d’una AMP a la Península Antàrtica protegiria zones crítiques d’alimentació per a la fauna silvestre, com ara balenes, pingüins i foques, i garantiria que els serveis crítics que el krill proporciona al planeta -inclòs el segrest de carboni- romanguin intactes”, va afegir Emily Grilly, Directora de Conservació Oceànica de WWF-Austràlia.

Com també conclou l’informe, aquesta xarxa d’AMP protegiria el 26% de l’Oceà Austral i gairebé el 3% de l’oceà mundial. Vint-i-sis dels 27 membres de la CCRVMA són signataris del Marc Mundial per a la Biodiversitat de Kunming-Montreal, que compromet les nacions a protegir el 30% de l’oceà mundial per al 2030 (30×30) mitjançant la creació d’AMP. L’assoliment d’aquest objectiu requereix la ràpida expansió de les AMP a alta mar, inclòs l’Oceà Antàrtic, que constitueix aproximadament el 10% de l’oceà mundial. Els avenços internacionals cap a l’objectiu 30×30 s’avaluaran durant la 16a Conferència de les Parts del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB COP16), que se celebrarà a Colòmbia del 21 d’octubre a l’1 de novembre, mentre es fa la reunió anual de la CCRVMA .

“Mentre els líders s’afanyen a trobar la manera de fer realitat els compromisos de conservació a la COP16 del CDB, ja és hora que els governs membres de la CCRVMA es posin al dia amb el ritme del canvi a l’Antàrtida i amb els compromisos globals per protegir l´oceà. La CCRVMA es troba en una posició única per encapçalar la protecció en aigües internacionals i liderar el món en l’adopció de mesures importants per protegir l’oceà global mitjançant la creació d’una xarxa de santuaris oceànics”, segons explica Jehki Härkönen, assessor de política oceànica de Greenpeace Internacional.

Les decisions que es prenguin en aquesta reunió de la CCRVMA podrien definir el futur de l’Oceà Austral i del nostre planeta. El món està pendent de si els membres de la Comissió compliran la seva missió de protegir l’Oceà Austral i prendran les mesures audaços necessàries per protegir aquesta regió fràgil i vulnerable al clima“,ha declarat Sascha Müller-Kraenner, Director Executiu de Deutsche Umwelthilfe.

L’Antàrtida i l’oceà Austral que l’envolta actuen com un enorme embornal de carboni, ajuden a impulsar els patrons de circulació oceànica i allotgen una biodiversitat única que és fonamental per a la salut dels ecosistemes marins de tot el món

Les amenaces identificades a l’informe inclouen:

Canvis ràpids i impredictibles al gel marí. El 2022 es va registrar la menor extensió de gel marí hivernal austral registrada, seguida de prop pel 2023. La baixada extrema del gel marí està associada amb el fracàs reproductiu de les colònies de pingüins emperador, la contracció de l’àrea de distribució del kril i els canvis de règim a les comunitats de fitoplàncton a l’oceà Austral.

Anomalies extremes de temperatura, inclosa la major disparitat de temperatura mai registrada quan es va produir una anomalia de temperatura superficial de 38,5 °C a l’Antàrtida oriental el 2022.

Onades de calor marines, períodes perllongats de temperatures anormalment altes que poden exercir impactes significatius en la biodiversitat i els ecosistemes marins. Entre el 2002 i el 2018 es van registrar 19 onades de calor marines a l’oceà Austral.

L’acidificació dels oceans, a què l’oceà Austral és especialment susceptible, ja que les aigües més fredes absorbeixen més CO2 que les aigües més càlides i les surgències de les aigües profundes de l’oceà Austral són fredes i ja riques en CO2.

La gestió de la pesca de la CCRVMA a l'”estil olímpic” que impulsa un enfocament d'”afanyar-se a pescar”. Quinze nacions tenen la intenció de realitzar activitats pesqueres a l’oceà Austral durant la temporada de pesca 2023-2024, malgrat la gran incertesa sobre els impactes a llarg termini a l’ecosistema.

El turisme, que va assolir una fita important a la temporada turística antàrtica 2022-23 quan el nombre de visitants va superar els 100.000 per primera vegada. S’han trobat plàstics i microplàstics, que ara són omnipresents a l’Antàrtida, en mostres d’aigua de mar costanera , mostres de neu i mostres fecals de pingüins.

La CCRVMA és l’organisme internacional responsable de la conservació dels ecosistemes marins antàrtics i de la gestió de la pesca a l’oceà Austral

La CCRVMA està cada cop més sota l’atenció internacional pel seu progrés estancat en matèria de conservació. Tot i que el 2009 es va acordar establir un sistema representatiu d’àrees marines protegides a l’oceà Austral, l’última mesura significativa que va adoptar va ser el 2016, quan es va arribar a un consens per establir la major àrea marina protegida del món, a la regió del mar de Ross, a l’Antàrtida. Des d’aleshores, no s’han designat noves àrees marines protegides, malgrat que tres de les quatre propostes presentades s’han beneficiat d’anys de debat i una quantitat de dades de suport increïble. Això és perquè la CCRVMA funciona sobre la base del consens, de manera que si un sol membre s’oposa a una iniciativa, aquesta fracassa.

Coalició per a l’Antàrtida i l’Oceà Austral (ASOC) és una coalició d’organitzacions conservacionistes de tot el món que defensa la integritat dels ecosistemes de l’Antàrtida i l’Oceà Austral davant les activitats humanes invasores. La seva missió és protegir els ecosistemes únics i vulnerables de l´Antàrtida i l´Oceà Austral proporcionant la veu unificada de la comunitat d´ONG.

Comparteix-me:

Puigcerdà acull la XIII edició del Congrés Europeu de Muntanya aquest mes d’octubre

Sota el lema "Dissenyant el futur de les economies de muntanya", el congrés -que tindrà lloc del 15 al 18 d'octubre- te l'objectiu de convertir en més sostenibles, resilients i...

Eliane Brum: “No es pot arrencar una part de la selva amazònica sense que tot s’alteri”

I quan diu tot, la periodista i activista brasilera vol dir TOT. Es refereix al conjunt de la selva amazònica com a hàbitat de centenars d'espècies animals, vegetals i humanes...

One Health o com integrar la salut humana, animal i ambiental

El Govern organitza aquest dijous a Barcelona el primer Workshop One Health Barcelona per abordar des d'una visió pràctica com integrar la salut humana, animal i ambiental. Durant la jornada...