L’informe, publicat a la revista Proceedings of National Academy of Sciences of the United States of
America (PNAS), és una crida a l’acció per als responsables polítics que busquen desenvolupar solucions
sostenibles i equitatives per als nostres reptes globals més urgents.
![]()
Ten Facts about Land Systems for Sustainability ha estat redactat per 50 destacats científics especialitzats en l’ús de la terra procedents de 20 països, entre els quals hi ha l’investigador de l’ICTA-UAB Esteve Corbera. Un informe complementari ofereix exemples concrets per ajudar els responsables polítics i el públic a entendre el que està en joc en aquest moment crític del desenvolupament mundial.
“Els acords mundials sobre el canvi climàtic, la biodiversitat i el desenvolupament se centren cada cop més en la gestió de la terra com la solució a una llarga llista de desafiaments”, va dir Ariane de Bremond, directora executiva del Global Land Programme, que va reunir els autors per a l’estudi. “És realment urgent que els responsables de la presa de decisions comprenguin que per assolir els nostres objectius de desenvolupament sostenible de forma equitativa es necessitaran polítiques que tinguin en compte els deu fets explicats a l’estudi”
“Molts projectes o programes de política pública, com la reforestació per absorbir carboni, la creació d’àrees
de conservació de la naturalesa, la restauració ecològica, l’agricultura intensiva, o les energies renovables,
segueixen ignorant les lliçons apreses pels científics del sistema de la terra”, va dir el Dr. Esteve Corbera,
investigador ICREA de l’ICTA-UAB, i coautor de l’estudi.
Els deu fets assenyalats a l’estudi fan referència a la relació que la gent té amb la terra en si mateixa a nivell
físic, així com a les implicacions socials, econòmiques, culturals, mediambientals i espirituals de com es prenen
les decisions sobre l’ús de la terra i per qui.
1.Els significats i valors de la terra són construïts i discutits socialment. Diferents grups atorguen un
valor diferent a tot allò que fa a la terra útil, degradada o culturalment important. Les agendes
polítiques “de dalt a baix” solen estar arrelades en un sistema de valors dominant.
2.Els sistemes d’ús del sòl presenten comportaments complexos amb canvis abruptes i difícils de
predir. Les intervencions polítiques solen estar destinades a resoldre un problema concret, però
sovint fracassen quan ignoren la complexitat del sistema. Abordar un problema de manera aïllada pot
provocar danys no desitjats a les zones naturals i a les persones.
3.Els canvis irreversibles i la dependència de la trajectòria d’ús del sòl ja adoptada són
característiques comunes dels sistemes terrestres. La conversió de la terra d’un ús a un altre, com ara
poques vegades torna la terra a les seves condicions originals.
4.Alguns usos de la terra tenen una petjada petita però un impacte molt gran. Les ciutats, per
exemple, consumeixen grans quantitats de recursos que sovint es produeixen a altres llocs utilitzant
grans quantitats de terra; també poden reduir els impactes negatius en concentrar les poblacions
humanes en una “petjada de terra” relativament petita. Els impactes nets poden ser difícils de
mesurar i predir.?
5.Els impulsors i els impactes del canvi d’ús de la terra estan interconnectats a nivell mundial i
s’estenen a llocs distants. A causa de la globalització, l’ús de la terra es pot veure influït per persones,
forces econòmiques, polítiques o organitzacions i decisions distants.
6.Vivim en un planeta on tota la terra proporciona beneficis a les societats. Les persones habiten,
utilitzen o gestionen directament més de tres quartes parts de les terres lliures de gel de la Terra, i
més del 25% estan habitades i són utilitzades per Pobles Indígenes i Comunitats Locals. Fins i tot les
terres deshabitades estan connectades amb la gent de maneres diferents; cap canvi en l’ús de la terra
està lliure de contrapartides.
7.Els canvis en l’ús de la terra solen comportar compensacions entre els diferents costos i beneficis, ja
que poques vegades totes les parts obtenen aquests per igual. Encara que l’ús de la terra
proporciona una sèrie de beneficis, com ara aliments, fusta i espais sagrats, també sol implicar costos
per a la natura o per a algunes comunitats de persones. Les decisions sobre l’ús de la terra impliquen
judicis de valor per determinar quins beneficis i beneficiaris cal prioritzar.
8.La tinença de la terra i les reivindicacions del seu ús sovint són poc clares. Els drets d’ús i accés a la
terra es poden solapar, pertànyer a diferents persones o a diferents tipus d’accés, així com als drets de
propietat o d’ús.
9.Els beneficis i els costos en l’ús de la terra estan distribuïts de forma desigual. Un petit nombre de
persones posseeix una quantitat desproporcionada de superfície i de valor de terra a la majoria dels
països del món.
10.Els usuaris de la terra tenen múltiples idees, de vegades contradictòries, sobre la justícia social i
mediambiental. No hi ha una única forma de justícia consensuada per tothom. La justícia significa
coses diferents per a diferents persones, des del reconeixement de la reclamació dels grups indígenes
sobre la terra, als impactes sobre les generacions futures i als sistemes que s’utilitzen per determinar
quines reclamacions se’ls dona prioritat.
Aquests deu fets determinen l’eficàcia i les repercussions socials i mediambientals de les polítiques i les
decisions relacionades amb l’ús de la terra, des de la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació al mateix, fins a la
disponibilitat d’aliments, la biodiversitat i la salut humana.
L’estudi també identifica els enfocaments que els responsables polítics han de tenir en compte quan s’aborden
els reptes que es veuen afectats per l’ús de la terra. Els autors també animen els responsables polítics a
reconèixer que la desigual distribució de costos i beneficis és molt més freqüent que les solucions en què tots
guanyen, i que les polítiques que reconeixen explícitament aquesta distribució desigual, i que per tant avaluen i
recalibren aquests costos i beneficis, haurien de ser prioritàries. La governança de l’ús de la terra es pot
millorar reconeixent les reclamacions confuses i superposades sobre els drets i la propietat de la terra, i
desenvolupant sistemes que tinguin en compte els drets i les perspectives dels grups marginats, especialment
de les comunitats locals i indígenes.
“És important que d’una vegada per totes les polítiques públiques que afecten l’ús de la terra apostin per la
sostenibilitat. Que se segueixi promovent, per exemple, la urbanització, la ramaderia extensiva i la conservació
dels boscos en un mateix territori, sense planejament a llarg termini, sense consensos socials, i sense tenir en
global ambiental que vivim”, indica Esteve Corbera.
