L’estudi, publicat recentment a Frontiers in Public Health, aporta evidència epidemiològica que reforça la necessitat d’incloure indicadors ambientals en l’estudi i la prevenció de les crisis epilèptiques.
L’estudi adopta models estadístics avançats per capturar l’efecte immediat i els possibles retards en l’efecte de l’exposició ambiental sobre les admissions. Això permet identificar patrons subjacents en la relació entre condicions ambientals i crisi neurològiques.
“Aquests resultats suggereixen que, més enllà dels factors clínics tradicionals, els canvis en el clima i els nivells de contaminació de l’aire podrien actuar com a desencadenants de crisis epilèptiques i, per tant, haurien de ser considerats tant en la recerca com en les estratègies de salut pública per a poblacions vulnerables” ha explicat la primera autora de l’article i investigadora del grup ERLab, recerca en urgències i emergències, Cecilia Llobet. Els investigadors reclamen, a més, que es duguin a terme estudis addicionals per comprendre els mecanismes fisiopatològics implicats i valorar mesures preventives que puguin atenuar aquests efectes ambiental
L’epilèpsia és un trastorn neurològic crònic que afecta desenes de milions de persones a tot el món i es caracteritza per convulsions recurrents degudes a descàrregues neuronals anòmales. Mentre que les causes subjacents de l’epilèpsia són diverses, cada vegada hi ha més interès científic en com factors externs no genètics, com el clima i la qualitat de l’aire, poden influir en la seva manifestació clínica. L’anàlisi inclou 4.755 admissions hospitalàries per crisis epilèptiques registrades a Lleida al llarg d’una dècada, i les relaciona amb registres diaris de variables meteorològiques i contaminants atmosfèrics. Els resultats mostren que temperatures molt baixes (per sota del 2,5 percentil de la sèrie) i altes concentracions de NO₂ (per sobre del 99 percentil) s’associen amb un augment del risc relatiu de crisis epilèptiques de fins al 40-42 %, fins i tot després d’ajustar per tendències estacionals i altres factors confusors.
Membres del grup d’investigació ERLab.-IRBLleida
