Manlleu la tercera trobada europea de Centres d’apoderament rural per a la resiliència climàtica

El municipi ha acollit a una quarantena de representants del consorci europeu que integra REHUBS - “Rural Empowerment HUBS for climate resilience” en la seva tercera reunió plenària. La trobada ha servit perquè Manlleu pugui avançar en la implantació d’eines per anticipar i gestionar diferents riscos climàtics com sequeres i inundacions, uns models que es podran escalar a altres localitats catalanes

El Museu del Ter de Manlleu, a la comarca d’Osona, ha acollit, els dies 7 i 8 d’octubre, la tercera reunió plenària del consorci europeu REHUBS – “Rural Empowerment HUBS for climate resilience”. La trobada ha reunit una quarantena d’experts de 12 països europeus i ha estat organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Manlleu, Veolia i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC BarcelonaTech). La trobada de Manlleu dona continuïtat a les reunions celebrades anteriorment a Thessaloniki (Grècia) i Sertã (Portugal).

Aquesta cimera internacional consolida Manlleu com un dels micro hubs rurals demostratius de la Unió Europea en matèria d’adaptació al canvi climàtic. La jornada ha permès als socis europeus conèixer de primera mà el context hidrològic i ambiental del territori.

Un projecte europeu per impulsar la transició verda dels territoris rurals

REHUBS és un projecte europeu cofinançat per la Unió Europea a través del programa Horizon Europe que té com a objectiu reforçar la resiliència climàtica de les comunitats rurals petites i mitjanes i impulsar la seva transició verda i digital. El projecte aborda riscos com les sequeres, les inundacions, les onades de calor, els incendis i la pèrdua de biodiversitat, i combina instruments digitals, propostes d’adaptació i processos participatius. Integrat per 27 socis europeus, el projecte té una durada de quatre anys i compta amb un pressupost total de 7,6 milions d’euros.

Manlleu participa en el projecte com un dels territoris demostratius, juntament amb les localitats de Šakiai (Lituània), Sofades (Grècia) i la regió de Beira Baixa (Portugal) amb l’objectiu de consolidar la creació de quatre micro hubs de resiliència rural a escala europea per cercar solucions adaptades als seus reptes climàtics específics. El projecte busca que els coneixements i les estratègies desenvolupades en aquests territoris puguin compartir-se i replicar-se en altres comunitats rurals europees.

Del diagnòstic a l’acció: Eines digitals i sensòrica per a la resiliència local

La reunió de Manlleu marca l’inici de la fase de codisseny de les solucions tecnològiques que es desplegaran al municipi. Aquest pas dona continuïtat al taller participatiu del passat mes de juny amb agents locals, on es va identificar la gestió de l’aigua —especialment els riscos associats a les inundacions i la sequera— com el principal desafiament de la localitat, juntament amb altres reptes com les onades de calor, la contaminació, els incendis, i la pèrdua de biodiversitat i el deteriorament de la qualitat de l’aigua.

Per respondre a aquestes necessitats, el projecte preveu aplicar a Manlleu dues plataformes digitals pioneres. D’una banda, una eina orientada a la supervisió intel·ligent del sistema d’abastament d’aigua enfocada a la gestió preventiva d’episodis de sequera i escassetat. De l’altra, un sistema d’alerta primerenca i gestió d’emergències multirisc, centrat en la gestió de riscos d’inundacions, així com en la resposta davant d’onades, però que també permetrà abordar altres riscos, com les onades de calor, les ventades o els incendis.

En el marc d’aquestes solucions, el passat 1 d’octubre es va celebrar un primer taller amb representants de l’administració i d’Aigües d’Osona per avançar en el desenvolupament del model de sequera, començar a definir la plataforma digital que monitorarà l’abastament de Manlleu i valorar la ubicació de la sensòrica addicional que es preveu instal·lar per obtenir les dades necessàries. Durant el mes d’octubre també s’ha previst una nova sessió de treball amb els serveis d’emergències i protecció civil de la comarca d’Osona per començar a implementar l’eina que alimentarà el sistema d’alerta primerenca multirisc. L’objectiu d’aquestes eines és que, a banda de Manlleu, es puguin replicar i implementar en el futur en altres localitats d’arreu de Catalunya.

Fotos cedides

L’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, ha assegurat que “per a Manlleu és una oportunitat molt important acollir la reunió del consorci del REHUBS perquè ens permet compartir amb els socis europeus els reptes en l’adaptació climàtica del municipi en casos d’inundacions, sequeres i onades de calor i, alhora, conèixer experiències i solucions que s’estan desenvolupant en altres territoris. Aquest projecte ens permet abordar els reptes climàtics des de la innovació, el coneixement i la col·laboració entre administració, empreses, universitat i agents del territori.”

El professor de l’Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona i investigador de l’Institut FLUMEN de la UPC, Beniamino Russo, ha afirmat que “aquesta trobada marca un moment important en l’evolució de REHUBS, perquè passem de la identificació dels principals riscos climàtics a treballar conjuntament en solucions que puguin donar-hi resposta. El codisseny amb els agents del territori és fonamental per aconseguir que les eines que desenvolupem siguin útils, aplicables i adaptades a les necessitats reals de Manlleu”.

La directora d’Innovació de Veolia a Catalunya, Desirée Marín, ha explicat que “la trobada de Manlleu ha estat una mostra de com la col·laboració entre els diferents actors pot ajudar a convertir els reptes climàtics en solucions concretes. En el cas de Manlleu, estem avançant cap a eines digitals que permetran disposar de més informació i capacitat d’anticipació davant situacions de sequera o inundacions, aprofitant tant la tecnologia com el coneixement que aporta el territori.”

Comparteix-me:

Pobles vius o territori de merdes? Cicle de xerrades a les terres de Lleida

La ciutat de Balaguer ha acollit aquest dimecres la primera de les xerrades del cicle "Pobles vius o territori de merdes?". El punt de partida ha estat la pregunta de...

La pagesia catalana torna a sortir al carrer per sacsejar consicències, reclamar drets i més valor dels productes de proximitat

Centenars de pagesos i pageses de Catalunya han sortit aquest dimecres al carrer en una nova protesta del sector per l'increment dels preus de producció...

La majoria de boscos madurs de Catalunya es troben al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

S'ha analitzat el grau de maduresa forestal de 20 boscos i s’ha constatat que presenten uns dels valors més elevats de Catalunya i Espanya, perquè, en conjunt, tenen més arbres...