Les llacunes costaneres són hàbitats d’alta productivitat biològica, que sustenten ecosistemes rics que proporcionen gran quantitat de béns i serveis com la pesca, l’aqüicultura, el turisme o les activitats recreatives i de natura. La conca mediterrània alberga al voltant de 400 llacunes costaneres, amb una superfície total de 641.000 ha. Algunes d’elles s’han utilitzat des de l’antiguitat per a activitats pesqueres i formen part del patrimoni cultural de les regions. No obstant això, l’augment de la pressió humana ha impactat negativament sobre aquests ecosistemes. L’explotació intensiva del sòl i dels recursos biològics i hidrològics ha originat contaminació aquàtica i pèrdua d’hàbitats, entre d’altres impactes severs, adverteixen els investigadors.
El projecte “Origen i incorporació de soluts antropogènics a llacunes costaneres: aigua subterrània, sediments i esdeveniments puntuals” (OPAL) analitzarà un nombre abundant de substàncies presents a l’aigua (nitrat, plom, mercuri, isòtops estables, pesticides, etc.), la seva procedència i les vies d’accés al Mar Menor. “La pressió humana sobre les llacunes costaneres augmenta la presència de nutrients i contaminants, que s’originen principalment en les aigües residuals domèstiques o industrials no tractades i en l’ús de fertilitzants per a l’agricultura a les conques hidrogràfiques circumdants”, explica Marisol Manzano, de l’àrea de Geodinàmica Externa de la UPCT, qui recorda que això causa processos d’eutrofització, caracteritzats per poca disponibilitat d’oxigen i llum en l’aigua, floracions de fitoplàncton, reducció de la vegetació submergida i, en conseqüència, elevada mortalitat de peixos. No obstant això, la investigadora destaca que els mecanismes que transporten aquestes substàncies a les aigües de la llacuna “no es coneixen amb suficient detall”.
Jordi Garcia-Orellana, investigador de l’ICTA-UAB i del departament de Física de la UAB, indica que el paper de la descàrrega d’aigües superficials (rius, cursos d’aigua o vessament superficial) com a font de soluts en els ecosistemes costaners ha estat ben documentat, però altres formes de transport de nutrients i contaminants han estat menys estudiades. “Les descàrregues d’aigües subterrànies, o la recirculació de les aigües de les llacunes a través de sediments enriquits amb nutrients i altres substàncies dissoltes en l’aigua són fonts importants de contaminants que no s’han tingut en compte de forma habitual” assenyala. Els investigadors destaquen el paper d’aquest tipus de processos, especialment en àrees àrides o semiàrides amb presència limitada o absència de rius i rierols permanents.
Per la seva banda, l’investigador de l’ICTA-UAB Valentí Rodellas recorda que el Mar Menor és una zona d’estudi idònia, ja que es tracta d’un lloc on s’han realitzat nombrosos estudis sobre la hidrogeologia, hidrodinàmica, biologia, ecologia i soci-economia. “Aquesta llacuna és també un model ideal per a aquesta proposta perquè el sistema està subjecte a importants pressions antròpiques que han derivat en una degradació del seu estat ecològic, incloent el turisme, l’agricultura (cultius de regadiu intensiu a la conca, el Camp de Cartagena ) i una explotació minera històrica (Serra de Cartagena-La Unión)”, conclou.
