JORDI GISPERT. És migdia del segon dia d’agost a la Pineda d’en Gori, un dels últims retalls verds del litoral (bosc de pi blanc) que queden vius, sense ciment, al tram que va des de Portbou fins al municipi de Blanes. Aquesta àrea, un mirador excepcional del que era “cala” i ara és “platja atapeïda” de la Fosca, al terç nord de Palamós, va passar amb el canvi del POUM de 2008 de ser una propietat privada a pertànyer al consistori, i afronta l’amenaça (ja aprovada inicialment) per fer-hi un nou bloc d’edificis, el tercer, que destruirà part de l’entorn i comprendrà 24 nous habitatges.

És tan sols un dels exemples de l’extensa bateria d’atemptats contra la bella i biodiversa Costa Brava que impulsen les constructores, amb el suport decidit i descarat, com ho és sovint, de les diferents institucions i de la indústria del turisme. Per aquest fet i per ser seu d’una de les moltes plataformes o entitats (són 24 ara mateix) que formen la federació, és que s’ha escollit aquest indret per celebrar el recorregut i el treball fet però alhora per reivindicar un canvi de rumb i constatar l’enorme feina que diàriament s’acumula.

Amb una interpretació molt realista, per sorprendre i informar a la cinquantena de persones que assisteixen a aquesta convocatòria, un empresari (el personatge) i president (el que és real) de qui fa els anys, SOS Costa Brava, escenifica tots els plans de construcció que té a les mans sense tenir en compte el paisatge ni els valors del medi ambient. Una viva al·legoria que serveix per explicar la senzillesa i també la perversitat de tot allò que està passant al litoral i acaba guiant als congregats fins a la platja, tot seguint sempre aquest símbol que carrega una maleta i duu sabates enllustrades, clara estampa del menyspreu a la natura i l’avidesa pel negoci sense escrúpols.

El dinar vindrà després, de germanor, per celebrar (sempre fa grup i s’agraeix), i el precedent ha estat la reunió matinal del que és el Consell Federal, l’òrgan rector i executiu. Però ara al punt de dos quarts d’una és el torn per cercar l’escenografia, la roqueta que separa nord i sud de l’arenal, a tocar d’ones de la Fosca, i plantar-hi les banderes i els lemes (“Ni un pam més de ciment” o “menys construccions, més pinedes”) que des del 2018 són l’autèntic contrapoder al descontrol que continua no escoltant una petició tan senzilla com posar davant de tot el respecte per la natura i el paisatge.

7 anys de vindicació
L’acte és un punt i seguit, amb mirada retrospectiva, a una història que comença l’agost de 2018. El dia 4 d’agost vint entitats signen a Pals un manifest de 13 punts que especifica els nous projectes urbanístics que suposen amenaces i creen la plataforma, que comença a caminar i tres anys més tard (2021) es constitueix oficialment (amb redacció dels estatuts) en Federació (amb la seva Junta Directiva, el seu Consell Federal i l’Assemblea, on participen i debaten el gruix de representants de les diverses entitats).

L’objecte reivindicat queda ben clar: defensar el litoral de la Costa Brava (medi terrestre i marí), el seu paisatge, la biodiversitat i el patrimoni cultural, partint sempre del pacifisme, i de principis ecològics i socials. I servir de gran paraigua a les moltes entitats del territori que lluiten per un propòsit en comú i ser així més forts pel que fa a nombre, a recursos i a objectius, tot mantenint la independència respecte al poder polític i les empreses privades.
A poc a poc, d’aquesta forma, s’ha teixit una estructura que funciona a partir de les accions consensuades per tots els representants i la creació de diversos grups de treball més enfocats en un tema particular: Medi Marí, Camins de Ronda, Àrea Jurídica, Comunicació o Energies Renovables. En aquest marc més concret, es confegeixen, per exemple, arguments d’oposició al nou Parc Eòlic Marí que fa quatre anys que es vol instal·lar al Golf de Roses, o s’insta a denunciar casos de fondejos il·legals o almenys molt poc respectuosos, al damunt dels herbassars de Posidònia, mitjançant fotografies i la localització dels prats marins que permet l’aplicació mòbil llençada el 2021 per la Generalitat de Catalunya (el FANCAT).

El dia 15 de febrer, com es requereix per estatuts, es va efectuar el darrer canvi a la Junta Directiva. La fins llavors presidenta i membre de l’associació SOS Palafrugell, Irene Gisbert, va ser rellevada per Jordi Palaudelmàs, de SOS Lloret (una entitat que especialment s’ha deixat veure amb el seu èxit per aturar l’ampliació que fa vint anys que es va reobrint d’eixamplar la C-32 fins a Lloret). Palaudelmàs insisteix en la tasca feta fins ara i en reforçar la protesta més directa i més visible, perquè el cas de destrucció d’aquesta costa transcendeixi als ciutadans i faci una pressió efectiva a les diferents institucions. El lloretenc ha constatat d’una manera reiterada en aquests mesos d’exercici d’un càrrec que va rotant cada dos anys la frase que ho resumeix tot i identifica el desgavell, el molt suport que és necessari i la urgència de l’actuació: “És un fracàs que qui defensa la Costa Brava hagi de ser una ONG en lloc de l’administració”.

Amenaces que no frenen
A principis de l’any 2021 (al mes de gener) la Comissió de Territori de la Generalitat va atorgar el seu vistiplau al nou Pla Director Urbanístic de la Costa Brava. Va ser el gran punt d’inflexió, molt rellevant, dins dels set anys d’aquesta lluita ecologista. El document evitava que es construïssin 15.000 nous habitatges, i en concret passava a desclassificar 86 àmbits (916 hectàrees on no es podia edificar) i 56 (559 hectàrees) on s’impedia construir-hi 4.000 noves vivendes. Malgrat tot es mantenia encara prop del mateix gruix de superfície amb camp lliure per progressar en l’urbanisme més directe i agressiu en una zona saturada i definida fins i tot com “El Titànic” per l’advocat Eduard de Ribot, que ha liderat l’àmbit legal des de la seva creació a SOS Costa Brava.

Tot i el fre de molta part del territori, aquest tram nord del litoral que ha estat emblema pel paisatge i la bellesa, continua amenaçat amb el que és la segona onada consentida des de les institucions. Hi ha en projecte, per exemple, l’ampliació de la Marina de Port d’Aro, a Platja d’Aro (que afectaria 13 hectàrees de pineda litoral i entorn de dunes de la desembocadura del Ridaura); la construcció d’unes 1.000 noves vivendes a les zones dels Rodors i dels Jonquers (a dins de la Platja de Pals); l’aprovació de noves urbanitzacions a cadaqués (100 habitatges en total) que arrasarien les àrees dels Olivets de s’Oliguera i del Turó des Calders; o la creació d’un nou hotel, aprovat per l’Ajuntament de Palafrugell, en el marc del Puig de la Trona (que separa Tamariu i la cala d’Aigua Xelida).

Per defensar tot això, que vol dir preservar els aqüífers, les pinedes, la vegetació salobre, les espècies més locals, tot el règim sedimentari i els sistemes submarins, fa igual set anys que es reivindiquen dues eines, que ha promès i aprovat mitjançant llei ja el Govern de Catalunya, però encara no han arribat. La primera, l’Agència de la Natura (amb l’edicte 7/2020, de 2020) que al final és un succedani del que manca, el departament de medi ambient, i que es manté ara aturada per les grans pressions del lobby agroindustrial en contra seva. I la segona, el Conservatori del Litoral (previst en la Llei 8/2020 de protecció i ordenació del litoral) que fa cinc anys que va esperant la redacció de la norma definitiva que l’impulsi. Aquest òrgan, que tindria per objectiu de comprar sòl per preservar-lo, és vital per protegir des dels ens públics franges àmplies costaneres, i funciona, sota el nom de
Conservatoire de l’espace Littoral et des Rivages Lacustres (CELRL), amb notori èxit a França des de fa ja 50 anys (el 1975).

Enllaços d’Interès
Web de SOS Costa Brava:
https://soscostabrava.cat

Manifest inicial de constitució de SOS Costa Brava (Pals, 04-08-2018):
https://soscostabrava.cat/wp-content/uploads/2021/05/manifest-sos-costa-brava.pdf

Compte de la Plataforma Salvem la Pineda d’en Gori:
https://www.instagram.com/salvemlapinedadengori?igsh=Zm45OXZ4Mno4d2R0

Mapa de zones amenaçades i salvades al llarg de la Costa Brava:
https://soscostabrava.cat/casos/

Quarta Jornada de debat del Conservatori del Litoral (Auditori Josep Irla, Girona, 31-01-2025):
https://youtu.be/d1hVUBdw4iM?si=ZL0QILRwLMaUSL04

Sobre l’apliació FANCAT (Generalitat de Catalunya, Comissió de Medi Marí, SOS Costa Brava):
https://agricultura.gencat.cat/web/.content/08-pesca/proteccio-recursos-litoral/enllacos-documents/fitxers-binaris/fem-una-navegacio-mes-responsable-diptic.pdf

Llei 7/2020 de l’Agència de la Natura de Catalunya (2 de juliol de 2020):
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=877327

Avantprojecte de Llei de creació del Conservatori del Litoral de Catalunya (Generalitat de Catalunya):
https://governobert.gencat.cat/ca/transparencia/normativa-i-informacio-interes-juridic/normativa/normativa-en-tramit/ter/en-tramit/llei-conservatori-litoral-catalunya

Llei 8/2020 de protecció i ordenació del litoral (30 de juliol de 2020):
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=879475