Consideracions sobre la proposició de llei de protecció d’Oliveres i Oliverars Monumentals

Davant la possibilitat d'aprovació de la llei de protecció d'oliveres monumentals, que es començarà a debatre properament al Parlament català, els col·lectius Salvem lo Montsià, Ecologistes del Sénia, Graëllsia i Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans GEPEC-EdC, han emès un comunicat per fer públiques les seves apreciacions, consideracions i disconformitat amb alguns punts.

Pel que fa a les consideracions, el comunicat recull textualment els següents punts:

“Fem notar que s’ha tardat massa a iniciar la protecció d’aquests arbres, que conformen el paisatge agrari de bona part de Catalunya, i més tenint en compte que la Llei de Protecció arbòria es va aprovar al País Valencià a l’any 2006. Aquesta demora en la protecció ha comportat la desaparició, degut a l’espoli, de milers d’oliveres de les Terres de l’Ebre.
Durant el tràmit previ de l’esmentada llei, no s’ha implementat una moratòria que aturés l’espoli, malgrat les promeses fetes pel mateix President de la Generalitat.
Al nostre parer el que caldria realment és una Llei de Protecció Arbòria, que s’hauria de començar a debatre un cop estigui aprovada la de les oliveres monumentals. No només s’han de protegir les oliveres monumentals”.

Sobre la llei de protecció de les oliveres monumentals, i d’acord amb les informacions sobre el redactat de la llei, les plataformes signants del comunicat fan notar la seva disconformitat en els següents punts:

“És una llei de protecció que acabarà deixant desprotegides bona part de les oliveres monumentals que es pretenen protegir.
No atura l’espoli d’exemplars menors de 3,50 metres de perímetre (mesurat a 1,30 metres del terra). L’arrencada d’oliveres monumentals continuarà i seguirem veient passar camions carregats de velles oliveres monumentals, donat que queden desprotegides les menors de 3,50 metres de perímetre. Considerem que oliveres monumentals són aquelles de tenen 2 metres o més de perímetre (mesurat a 1,30 metres del terra). Això és un punt clau perquè amb aquest redactat de la llei l’espoli legal continuarà ben viu i centrat en antics i magnífics monuments naturals de fins a 3,5 metres de perímetre. Per a aconseguir els objectius plantejats per la llei, aquest aspecte s’ha de millorar.
Som del parer que els veritables gestors del paisatge agrari és la pagesia, a la que el projecte de llei no reconeix com cal. És necessari contemplar unes subvencions o ajuts justos a la pagesia que té oliveres monumentals (propietaris, productors, cooperatives, empreses, entitats…), que no es detallen al projecte de llei.
És urgent fixar un preus mínims justos per als productes agraris.
Caldria incloure un punt sobre la prohibició de vendre i transportar oliveres amb paràmetres de monumentalitat provinents d’altres indrets de fora de Catalunya. Sent conseqüents/es i tenint coherència amb els objectius de la llei.
No es detalla la composició de la Comissió Tècnica que ha de desenvolupar la llei i el seu reglament, així com elaborar el catàleg d’oliveres i oliverars monumentals. Caldria clarificar com s’escolliran els/les membres que la formaran. D’altra banda se li atorguen funcions que excedeixen les normals d’una Comissió Tècnica (autoritzant situacions especials que poden significar l’arrencada d’arbres o finques). Les funcions de la Comissió haurien de quedar més restringides per la llei.
No queda clara la protecció real de les oliveres monumentals, fins que no estigui acabat el catàleg. Les oliveres monumentals haurien d’estar protegides, tant aviat com s’aprovi entri en vigor la llei, pel simple fet de ser monumentals i no pel fet d’estar o no incloses a un catàleg.
No queda prou fixat l’espai de protecció a l’entorn d’oliveres i d’oliverars monumentals. Així ens podem trobar en la situació de protegir una olivera però permetre espoliar i eliminar l’entorn on aquesta es troba, acabant convertint impressionants oliverars en simples solars erms amb l’única presència d’alguna olivera indultada.
Les oliveres monumentals que es van arrencar i es van trasplantar en territori català fora del seu espai originari (jardins o altres espais) es planteja de no incloure-les al Catàleg d’oliveres i oliverars monumentals. Pensem que, de cara a garantir la protecció i la conservació d’aquestes oliveres, que en el futur hagin pogut sobreviure, aquests exemplars també s’haurien de censar i catalogar.
Estem en total desacord amb el reagrupament d’oliveres monumentals dins la mateixa finca. Reagrupar les oliveres monumentals significa posar-les en perill perquè implica un transplantament d’arbres antics, la qual cosa acabarà possiblement en la mort de l’arbre en anys o algunes dècades com a molt. Això ha passat en exemplars monumentals que ja fa anys que han sigut trasplantats. Altres lleis de protecció arbòria, com per exemple la pionera llei valenciana, pel que fa a la conservació del paisatge i entorn de l’oliverar tradicional, no permeten la transformació de finques en oliveres monumentals amb l’arrencada i replantació d’aquestes oliveres en altres parts de la finca.”