[foto]

A iniciativa del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, quest dimarts dia 18 de maig, els presidents dels consells comarcals de l’Alt Camp, l’Anoia, les Garrigues, el Priorat, la Segarra, l’Urgell i la Conca de Barberà han escenificat el seu malestar en un acte que ha tingut lloc al Palau Alenyà, seu central del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i, durant el transcurs del qual, s’ha fet la lectura d’un manifest que vol posar en evidència la necessitat de portar a terme una transició energètica que tingui en compte l’equilibri territorial i que freni la massificació de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques a les comarques que subscriuen el document

El manifest recull les principals preocupacions dels consells comarcals pel que fa a la implantació» «desordenada» de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques. En aquest sentit, es considera imprescindible «deixar de dependre de combustibles fòssils i impulsar un procés que suposi una transició energètica basada en un model ecològic d’implantació d’energies renovables», però no a qualsevol preu. El president del Consell Comarcal de la Segarra, Francesc Lluch, assenyala que «recolzem el desplegament de les energies renovables, però de forma ordenada i no com indiquen ara per ara les dades on més del 20% dels projectes van a la nostra comarca, valorant així un desplegament sobredimensionat».

Per això, valoren que cal tenir en compte l’impacte d’aquests macroprojectes, que ara s’estan planificant de manera «desigual» entre comarques i àmbits territorials, tot recordant que, aquests, estan «sotmesos a l’especulació econòmica». En aquesta mateixa direcció, parlava el president del Consell Comarcal de l’Urgell, Gerard Balcells, advertint que no es pot donar «barra lliure» al «colonialisme extractiu» i per això demana que «s’ha d’escoltar la veu del territori».

Per aquest motiu, els set consells comarcals que subscriuen el manifest demanen una moratòria en la tramitació i projecció de més macroprojectes de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques fins que es pugui garantir una planificació estratègica més realista a partir d’«una planificació respectuosa, consensuada i equitativa» que, a més, escolti les veus del territori. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal de les Garrigues, Jaume Setó, ha recordat que «sempre hem reivindicat els regs com el Segarra-Garrigues i altres regs secundaris, que han suposat una forta inversió per a les administracions i el sector agrari de la zona i, no podem permetre que aquestes terres de regadiu passin a ser parcs solars».

Les set comarques representen un total de 166 municipis, el que suposa el 17,5% del total de Catalunya i un 15% del territori. En aquest sentit, els signants recorden que aquestes comarques ja han sobrepassat la quota de solidaritat pel que fa a la producció d’energia renovable a Catalunya. El president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia, alerta que «l’emergència climàtica és real» i que «hem de ser un exemple» apostant per les energies netes, però a partir d’alternatives raonables. Per això, el manifest que s’ha presentat avui es farà arribar a totes les administracions competents, al mateix temps que els presidents dels consells comarcals s’han emplaçat a demanar una trobada amb la nova conselleria de Medi Ambient un cop s’hagi format govern, de qui esperen que demostri «més sensibilitat» a l’hora de parlar sobre els parcs eòlics i plantes fotovoltaiques, ja que, tal com ha recordat el president del Consell Comarcal de l’Alt Camp, Mateu Montserrat, «el territori està amenaçat», considerant que totes les accions siguin «controlades i al lloc que pertoquin».

Al global de les set comarques, actualment, hi ha instal·lats 368 aerogeneradors i 455 més de sol·licitats. A més, s’ha sol·licitat la instal·lació de plantes fotovoltaiques en una superfície total de 3.620 hectàrees. Per això, el president del Consell Comarcal de l’Anoia, Xavier Boquete, indica que caldria que tots els projectes es desenvolupessin amb «seny» i que fossin «viables pel territori».

Mireia Bonet cap de l’àrea de Sostenibilitat, Paisatge i Agricultura de la Conca de Barberà, ha llegit el manifest acompanyada dels presidents dels consells comarcals, que posa sobre la taula la inquietud sobre la planificació massificada de macroprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, al mateix temps que ha sigut una mostra d’unitat entre tots els signants del manifest, que s’alien amb la voluntat de reclamar la preservació del territori en una trobada que es considera històrica pel fet que, mai abans, s’havien unit tants consells comarcals per una causa comuna. El president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, MagíTrullols, ha expressat que no poden prevaldre els «interessos mercantilistes» i que «es tingui en compte la veu de les administracions comarcals, que «continuarem insistint» per vetllar i mantenir els «nostres valors».

Text íntegre del Manifest de rebuig a la massificació de centrals eòliques i plantes fotovoltaiques, subscrit pels consells comarcals de: l’Alt Camp, Anoia, les Garrigues, la Segarra, l’Urgell, el Priorat i la Conca de Barberà

Davant la gran quantitat de projectes en procés de tramitació de macroparcs eòlics i plantes fotovoltaiques que es projecten a Catalunya i que afecten, sobretot, el territori rural de les comarques de l’Alt Camp, Anoia, les Garrigues, la Segarra, l’Urgell, el Priorat i la Conca de Barberà manifestem: 

1) Som conscients de la necessitat de deixar de dependre dels combustibles fòssils i impulsar un procés que suposi una transició energètica basada en un model ecològic d’implantació de les energies renovables

2) Al mateix temps, considerem que, avui, existeix un desequilibri territorial i que la distribució és desigual entre comarques i àmbits territorials si es compara amb la resta de territoris de Catalunya.
·      Advertim del col·lapse d’un model energètic fonamentat en macroprojectes mal planificats i sotmesos a l’especulació econòmica de grans grups empresarials. 
·      Recordem la poca capacitat de presa de decisions entorn de la planificació i l’execució d’aquests macroprojectes sense planificació que tenen les administracions públiques municipals i comarcals. 
·      Alertem de les escasses vies de participació ciutadana en aquesta presa de decisions; sobretot, tenint en compte que aquestes instal·lacions afecten propietats privades i béns comuns com el paisatge 

3) Per tant, la transició energètica cap a un model més ecològic i l’ús d’energies renovables, no es pot fer sense tenir en compte les diferents veus del territori, lluny de la realitat i idiosincràsia econòmica, social, paisatgística i mediambiental de cada comarca. I, sobretot, no es pot fer sense parar atenció a les conseqüències, la majoria negatives, i l’impacte de la seva instal·lació, tal com ja s’ha fet evident en els avantprojectes que s’han proposat fins ara. En aquest sentit, cal tenir en compte: 
·      La conservació del patrimoni paisatgístic i natural de cada comarca, que ens dugui a la protecció i millora de la seva biodiversitat i no al seu deteriorament.
·      L’equilibri territorial. 
·      Impulsar les activitats econòmiques pròpies de cada comarca que són, en la majoria dels casos, l’agrària, la ramadera o la turística. 
·      Participació de les comunitats locals en projectes d’energia renovable. 

Per això, exigim una moratòria en la tramitació i projecció de més parcs eòlics i plantes fotovoltaiques a les nostres comarques fins que es pugui garantir una planificació estratègica que tingui en compte la idiosincràsia pròpia de cada territori. 

I expressem: 

1) Els consells comarcals de l’Alt Camp, Anoia, les Garrigues, la Segarra, l’Urgell, el Priorat i la Conca de Barberà considerem imprescindible una transició energètica basada en la implantació d’energies renovables sempre que escoltin les veus del territori i que es faci sobre una planificació respectuosa, consensuada i equitativa i que incorpori els criteris establerts en la Llei 16/2017 del canvi climàtic, d’aproximació producció-consum, utilització d’espais alterats, distribuïda i participada.

2)  Així mateix, les nostres comarques ja han sobrepassat la quota de solidaritat pel que fa a la producció d’energia renovable a Catalunya i, per això, rebutgem la implantació de més projectes de centrals eòliques i plantes solars fotovoltaiques, ja que, a més, no rebem les contrapartides adequades. 
·      Durant els últims anys, el sector agrari ha invertit per modernitzar els seus cultius i encaminar-se cap a una producció més ecològica. En aquest mateix sentit, no ens podem permetre perdre sòl conreable i fèrtil per convertir-lo en terra erma al servei d’aquest colonialisme extractiu. 
·      Les iniciatives cooperativistes s’han convertit en un referent que cal mantenir, de manera que no es pot perjudicar la seva economia destinant grans extensions de terreny a les empreses energètiques, ja que s’empitjorarà la seva capacitat productiva i econòmica.
·      El sector turístic, que complementa l’activitat econòmica tradicional, també ha realitzat fortes inversions durant els darrers anys per promoure un turisme més sostenible, de qualitat i de proximitat, tenint cura  del paisatge i l’entorn. 
·      Amb la recent implantació de nous regadius, després de molts anys de reivindicacions i, després d’un gran esforç econòmic per part de la Generalitat, no podem permetre que terres de regadiu passin a ser parcs solars.