De la fracció resta -la que no es recull de forma selectiva- ha augmentat més d’un 11% la que es deriva a plantes de tractament mecànic i biològic, que permeten recuperar una part dels materials. Ha disminuït un 15,6% l’entrada a abocadors com a destí primari i un 6,8% la que s’envia a incinerar. Aquestes són dades extretes del balanç estadístic de residus municipals de l’any 2015,
El balanç estadístic de residus municipals del 2015, que ha presentat aquest dilluns el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyat pel director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost indica que l”any 2015 es van generar a Catalunya 3,7 milions de tones de residus municipals. Aquestes dades indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,33 kg/hab/dia). “No en tenim prou, hem de ser més ambiciosos i reactivar intensament la recollida selectiva i, per això, estem preparant una nova campanya de sensibilització que no només explicarà com fer-ho, sinó també que cal fer-ho”, ha destacat Rull. Per fraccions, destaca la recuperació del paper i cartró, la ferralla, el tèxtil, i els residus provinents d’aparells elèctrics i electrònics, que havien acusat els darrers anys els factors associats la recessió econòmica, com la retracció i la racionalització del consum i també els furts de materials valuosos en contenidors de les grans ciutats i també en deixalleries.
La recollida del paper i cartró ha augmentat en un any un 9,8%; la dels envasos lleugers, un 3%; la de ferralla, un 19%; la dels aparells, un 18,5%; i la del tèxtil, un 2,4%. Malgrat que la fracció orgànica ha quedat pràcticament estabilitzada, (-0,73%). Recula el vidre un 2,1%.
Josep Maria Tost ha valorat l’esforç de la ciutadania en l’autocompostatge i malgrat que ha incrementat en més d’un 26%, ha opinat que “és una assignatura pendent, ja que s’ha de consolidar a l’alçada dels països europeus”.
La recollida selectiva arriba al 60% a Osona
Sis comarques catalanes han assolit l’objectiu europeu previst per a l’any 2020 de recollir el 50% dels residus de forma selectiva: Osona, la Segarra, el Montsià, el Pallars Sobirà, el Moianès i la Terra Alta. Osona, que encapçala el rànquing, arriba a recollir selectivament el 60% dels residus que recull. Pel que fa a la qualitat de la recollida selectiva, un cop extrets els impropis -els residus que s’han dipositat en contenidors equivocats-, Osona continua encapçalant el rànquing, seguida de les comarques del Pallars Sobirà, La Terra Alta, La Segarra i l’Alt Urgell. Rull ha posat en valor que “tenim comarques que acrediten que és possible assolir els objectius i és per això que des de la Generalitat ens oferim a acompanyar els ajuntaments que vulguin desplegar el porta a porta per incentivar la recollida selectiva”, ha convidat.
El 2015 es van gestionar 2,2 milions de tones de fracció resta -la que no es recull de forma selectiva, un 0,48% més que a l’any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ -amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables- en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Menys de la meitat de la resta té com a destí directe la incineració o l’abocador. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.
El 40,3% dels residus va a dipòsit controlat
A l’any 2015 han anat a dipòsit controlat un total d’1,49 milions de tones de residus, entre la fracció resta i els rebutjos de les plantes de tractament. Respecte a la generació de residus municipals (3,7 milions de tones) representa el 40,3%, mentre que l’any 2014 aquest percentatge va ser del 43,4%.
L’any 2030 només entre el 5 i el 10% dels residus municipals generats han de tenir com a destinació el dipòsit controlat, segons els esborranys actuals de la Directiva europea d’abocadors.
