El Consell de Ministres d’aquest dimarts ha aprovat l’actualització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) pel periode 2023-2030, que aspira a millorar l’autonomia estratègica de l’Estat rebaixant la dependència energètica al 50% el 2030, respecte al 73% del 2019, elevant l’objectiu de reducció dels gasos d’efecte hivernacle al 32%, respecte al 23% estimat a la versió original del pla enviat a Brussel·les i augmentant l’objectiu final d’eficiència energètica al 43% i el d’energia renovable al 48%, amb un 81% de la generació elèctrica. A més, En aquest sentit, de cara al 2030, el Pla preveu la instal·lació de 76 GW de fotovoltaica (amb 19 GW d’autoconsum), 62 GW d’eòlica, 22,5 GW de magatzematge i 12 GW d’electrolitzadors per obtenir hidrògeno renovable.
A proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), el Consell de Ministres del Govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el Reial Decret que actualitza el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC 2023-2030). Un pla que es va aprovar inicialment el febrer del 2019, amb format esborrany i que finalment es va enviar a la Comissió Europea el març del 2020. Un document que tots els Estats membres havien d’entregar per a que la UE pogués planificar el compliment dels seus objectius i fites en materia de canvi climàtic en coherència amb l’Acord de París. Un text que defineix els objectius nacionals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), la incorporació de energies renovables i les mesures d’eficiència energètica, entre d’altres qüestions. El PNIEC 2023 es basa en els mateixos fonaments tècnics i analítics, i en models robusts, i incorpora la més gran ambició climàtica de la UE, l’impuls a la transició ecològica del PRTR i altres avenços a nivell nacional.
El nou document aprovat aquest dimarts és el resultat de tot un avenç registrat en la implementació de la Agenda Verda del govern espanyol en els darrers anys i de l’increment de l’ambició europea a l’hora de materializar una transició ecològica.
L´actualització del PNIEC incorpora recomanacions de la Comissió i més de 12.000 aportacions de diferents administracions, sectors econòmics, ONG i societat civil en general, que han participat en un ampli procés d´audiència pública. El document també s’ha adaptat al context més recent, com ara els avenços regulatoris aconseguits durant la Presidència Espanyola de la UE, i la Declaració Ambiental Estratègica.
El PNIEC 2023 augmenta el nombre de polítiques i mesures previstes des de les 78 del PNIEC original fins a les 110 actuals. Amb l’objectiu d’assolir un benefici social, econòmic i ambiental més gran, el document incorpora, per primera vegada, actuacions específiques en ferrocarril, aviació i navegació, repte demogràfic, millora de la integració de renovables amb el medi ambient i territori, ciberseguretat, mercats locals electricitat, perspectiva de gènere i mercats de capacitat, anàlisi del cicle de vida dels edificis, entre d’altres.
El primer PNIEC plantejava una reducció del 23% de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle per al 2030 respecte al 1990, i aquesta actualització del 2023 augmenta l’ambició en nou punts més, fins al 32%. També incrementa el pes de les renovables fins al 48% del consum final d’energia –aconseguint un 81% de l’electricitat– i en millora l’eficiència energètica fins al 43%.
L’actualització incrementa també l’electrificació de l’economia, que arribarà al 35%, davant del 32% que preveia el document original, cosa que afavorirà, alhora, un augment de la demanda elèctrica. Aquesta, impulsada per les noves demandes, com les industrials o la producció d’hidrogen renovable, creixerà un 34% respecte del 2019, amb un increment molt notable sobre les previsions del primer PNIEC, que situava aquest creixement en un 5%.
Una de les principals actuacions del PNIEC 2023 és l’impuls a les renovables ia l’emmagatzematge i la gestió de la demanda per millorar-ne la integració. Per a l’any 2030, s’espera tenir instal·lats 62 GW d’eòlica –on s’inclouen 3 GW d’eòlica offshore–, 76 GW de fotovoltaica –incloent-hi 19 GW d’autoconsum–, a més d’1,4 GW de biomassa i 22,5 GW de emmagatzematge, considerant també l’aportació de la solar termoelèctrica.
A més, s’ha incrementat l’ambició d’objectius com ara rehabilitar 1,38 milions d’habitatges, davant dels 1,2 milions, o disposar d’un parc de vehicles elèctrics de 5,5 milions. També s’han introduït metes noves, en coherència amb les europees, com assolir 12 GW d’electrolitzadors per produir hidrogen verd i 19 GW d’autoconsum.
Un dels avenços principals és l’augment de la independència energètica. El PNIEC 2023 preveu un augment en la producció d’energia autòctona, arribant al 50% del total, enfront del 27% del 2019, cosa que proporcionarà un estalvi de 86.750 milions d’euros en importacions de combustibles fòssils durant tot el període.
El PNIEC 2023 estima que es mobilitzarà una inversió total de 308.000 milions d’euros fins al 2030, dels quals un 82% serà privat i un 18% serà públic (un 13% de fons europeus). El 37% es destinarà a energies renovables, el 28% a estalvi i eficiència, el 17% a xarxes energètiques i el 17% a l’electrificació de l’economia.
