Sant Miquel del Fai obre els caps de setmana i festius amb un màxim de 600 visitants per dia dividits en tres torns

Sant Miquel del Fai és d'aquells indrets del país que cal anar-hi, com a mínim un cop a la vida. La seva singularitat, l'entorn natural en què es troba, poder passejar, literalment, per sota d'un salt d'aigua, o entrar en una església troglodítica l'han fet únic. Aquest espai, de titularitat privada fins al 2017, ha estat més de sis anys tancat al públic perquè havia quedat degradat i hi havia zones "que no complien diferents normatives i estàndards per a fer una visita pública", segons es diu en un comunicat de premsa de la Diputació de Barcelona, organisme públic que el 2017 va decidir fer les inversions necessàries per poder recuperar aquest espai pel gaudí de la ciutadania.

[foto]
La Diputació de Barcelona, propietària actual de la finca de 70,5 hectàrees de Sant Miquel del Fai, ha invertit 5,494.249,44 euros en la compra dels terrenys i en l’adequació de l’espai perquè els ciutadans, de forma gratuïta, puguin gaudir d’aquest entorn natural dels Cingles del Bertí tan emblemàtic. De moment el recinte obre els caps de setmana i festius i només admet un màxim de 600 visitants per dia dividits en tres torns horaris. Un cop s’acabi d’arranjar tot el recinte -encara s’hi estan fent treballs-, la intenció de la Diputació és obrir Sant Miquel del Fai cada dia i fer extensives les visites a tota classe de públics sobretot l’escolar.

“L’objectiu que ens vam marcar va ser poder recuperar aquest entorn per donar un servei públic de qualitat que permeti conèixer un espai tan emblemàtic i singular, no només des del punt de vista cultural, amb l’església troglodítica, sinó també d’un gran valor natural”, explica Lluís Martínez, director de Sant Miquel del Fai. Els treballs, per culpa de la pandèmia, s’han allargat més del compte. L’abril d’aquest any el recinte rebia els primers visitants, visites que es van haver d’interrompre en els mesos d’estiu pel risc d’incendis, però que des del setembre es fan de forma regular els caps de setmana i festius. Les obres de consolidació de l’espai

La primera inversió que va haver de fer la Diputació de Barcelona va ser d’1.315.000 euros per adquirir la finca i tot el seu contingut als antics propietaris. La resta de diners, fins a arribar als prop de 5,5 milions d’inversió, han estat elaboració d’estudis i em treballs dins el recinte com ara enllumenat, posar baranes, arranjar camins i balmes, millora de les connexions, seguretat i accessos (2.438.338,85 euros); consolidació dels talussos (670.783,74 euros); elaboració d’estudis, pla d’usos i model de gestió (58.445.18 euros); estudis de l’estat de les coves i la Cada Prioral (120.402,50 euros); i la millora de l’aparcament de vehicles privats i autocars (891.279,17 euros).

“Una de les actuacions que hi hem esmerçat més esforços i atenció ha estat la consolidació dels singles per evitar que hi hagi despreniments”, apunta Martínez. Les obres també s’han allargat més del compte, a banda de l’afectació de la COVID-19, “perquè hem evitat fer treballs en període de nidificació de les aus que viuen en aquest entorn”, afirma el director de Sant Miquel del Fai. I a més s’ha hagut de fer front a dos temporals climatològics importants, el març del 2018 i el gener del 2020.

Tot i que el recinte ja és obert al públic a alguns indrets no s’hi pot accedir perquè encara s’hi estan fent treballs. És el cas per exemple de la Cova de Sant Miquel, l’Ermita de Sant Martí o la Cova de les Tosques.

La visita

Monsostenible.cat va tenir l’oportunitat de visitar Sant Miquel del Fai el passat 1 de novembre. El primer que vam fer va ser inscriure’ns en línia a l’enllaç: https://parcs.diba.cat/web/cinglesberti/reserves-sant-miquel-del-fai. Vam aconseguir lloc en el torn intermedi, de 12?h a 14?h. Els altres torns són de 10 h a 12?h i de 14?h a 16:30?h. En inscriure’s es facilita un codi QR que et permet entrar al recinte i estacionar el vehicle a l’aparcament.

En arribar a Sant Miquel del Fai et trobes unes barreres que s’obren presentant el codi QR. L’aparcament, del tot arranjat, té capacitat per a 85 turismes i dos autocars. També hi ha 4 places amb estacions de càrrega per a vehicles elèctrics i dues places per vehicles per a persones amb mobilitat reduïda que, prèvia petició, et permet arribar fins a la porta del recinte.

Amb el cotxe aparcat toca caminar i gaudir de l’entorn. S’han establert fins a 12 punts d’interès amb plafons informatius i interpretatius breus, clars i didàctics que faciliten el coneixement dels elements més rellevants. Els cartells de 40 x 60 centímetres, acompanyats d’una fotografia del lloc, estan en català i en braille per a la comprensió de les persones cegues. Aquests plafons també tenen sengles codis QR per disposar de la informació en castellà i anglès. Per complementar el coneixement de la zona també hi ha una exposició gràfica i visual titulada “Els cingles de Bertí i Sant Miquel del Fai. Recuperem el nostre patrimoni” i un audiovisual.

El primer amb què es troba el visitant és el Pont del Rossinyol, d’estil romànic amb un únic arc de mig punt i construït el 1592. Travessat el pont s’accedeix al Pas de la Foradada, un estret pas entre parets rocoses on el 1592 es va construir un arc que feia de porta d’accés a l’espai del monestir. I tot seguit els ulls s’il·luminen perquè davant nostre s’albira un paisatge, tardorenc i sec ara, però sempre de gran bellesa. Superada l’emoció inicial, toca baixar per un pendent, un xic pronunciat, fins a arribar a la Portalada Fortificada on haurem d’ensenyar l’entrada per accedir, ara sí, al recinte de Sant Miquel del Fai. El primer que veiem és la Casa Prioral, un edifici gòtic del segle XVI-XVII que acollia el prior i les dependències d’una comunitat de monjos benedictins. L’immoble no és visitable, però en una part d’ell s’han habilitat lavabos.

El següent punt d’interès és admirar els cingles i balmes, dos dels trets distintius de Sant Miquel del Fai. Els cingles són les parets verticals i estan formats per roques sedimentàries com els gresos, les margues i els conglomerats; i les balmes són cavitats naturals obertes per l’efecte erosiu de l’aigua.

El nostre passeig ens convida a entrar a l’església romànica de Sant Miquel, una construcció troglodítica de finals del segle X construïda sota una balma. En sortir de l’església, la sequera, i per tant la manca d’aigua, ens impedeix gaudir del Salt del Rossinyol. A continuació s’accedeix a la plaça del Repòs presidida per una escultura d’en Josep Pla, obra de Tomàs Atienza, assegut en un banc de pedra, una obra molt llaminera per fer-se una fotografia al costat del lloat periodista i escriptor que tenia aquests paisatges com a font d’inspiració.

Prop de la plaça del Repòs, amagat sota la penya, hi ha el llac de les Monges a on es pot veure una mica d’aigua estancada. I avançant un xic, s’entra en una balma on ens trobem amb el gran atractiu de Sant Miquel del Fai, el Salt del Tenes, un espectacular salt de 300 metres d’altura on podem veure elements geològics singulars com toves calcàries en procés de formació.

I la visita acaba aquí perquè fins que no finalitzin els treballs d’arranjament no es pot accedir ni a l’Ermita de Sant Martí ni a la Cova de les Tosques.

Els treballs fets per la Diputació de Barcelona han permès fer accessible tot el recinte a persones amb mobilitat reduïda perquè s’han posat rampes a on hi ha desnivelles.

El futur

Les 70,5 hectàrees de superfície de Sant Miquel del Fai es troben entre dos municipis i dues comarques: Sant Quirze Safaja (el Moianès) i Bigues i Riells (Vallès Oriental) i a més l’accés es fa des de Sant Feliu de Codines. I pel que fa a l’Espai Natural dels Cingles de Bertí també en formen part els municipis de Figaró-Montmany, la Garriga i Sant Martí de Centelles. La Diputació té molt clar “que hem de treballar conjuntament amb tots els municipis que en formen part per decidir, de forma consensuada i coordinada, el futur de Sant Miquel del Fa, les activitats i accions que s’han de fer”, indica Lluís Martínez.

Un futur que passa per, entre altres, obrir el recinte cada dia, establir nous serveis de cara als visitants, fer-lo accessible amb transport públic integrat, obrir-lo a tots tipus de públics, grups d’interès i nivells educatius facilitant l’accessibilitat universal i fomentant un caràcter inclusiu a l’equipament; i fomentar la qualitat educativa i divulgativa “tal com es fa ja en altres parcs i espais naturals, com el del Montseny, gestionats per la Diputació”, apunta el director de Sant Miquel del Fai.

 

Comparteix-me:

One Health o com integrar la salut humana, animal i ambiental

El Govern organitza aquest dijous a Barcelona el primer Workshop One Health Barcelona per abordar des d'una visió pràctica com integrar la salut humana, animal i ambiental. Durant la jornada...

El biòleg Carlos M. Herrera rep el 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia que atorga el govern català

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha...

La transició energètica centra l’edició d’enguany del cicle Desnormalitza’t de Coopsetània

Sota el títol "L’energia et crema, o cremes energia", l'ateneu cooperatiu Coopsetània organitza del 9 al 12 d'octubre el cicle Desnormalitza't, que en aquesta 4a edició posa al centre del...