La delegació del govern català té previst dur a terme nombroses trobades amb experts i organismes internacionals per intercanviar informació i teixir aliances per ajudar a enfocar i millorar l’estratègia de futur de Catalunya per garantir la seva biodiversitat en el model de transició verda i justa
La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, encapçalarà a partir de divendres una delegació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a la Conferència de les Nacions Unides sobre Diversitat Biològica (COP15), que se celebra des d’avui, dia 7, fins al 19 de desembre a Montreal (Canadà). El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur i Chiaraviglio, i el delegat del Govern als Estats Units i al Canadà, Isidre Sala, completaran la delegació oficial.
Dissabte, 10 de desembre, la secretària d’Acció Climàtica obrirà la seva participació a la COP15 intervenint en un taula rodona organitzada per la Unió Internacional de Conservació de la Natura, en què explicarà quines son les palanques de canvi per revertir la pèrdua de biodiversitat a Catalunya. Per la seva banda, el mateix dissabte, el director general, Marc Vilahur, també participarà en un esdeveniment, en què explicarà una bona pràctica sobre aprenentatge i intercanvi de coneixement, la Plataforma de Coneixement per a la Gestió del Patrimoni Natural i la Biodiversitat Prismàtic, que en l’actualitat col·labora amb 22 centres de recerca, té publicades més de 386 entrades publicades i rep 8.500 visites anuals. El projecte Prismàtic forma part de la base de dades de casos d’estudi de la iniciativa RegionsWithNature,que ha finançat el Govern i que es presentarà en el marc de la COP.
La secretària també participarà en la 7a Cimera de Ciutats i Governs Subestatals, que se celebrarà els dies 11 i 12 de desembre i que se centrarà en tres elements: compromís, influència i acció. Aquesta Cimera constitueix una fita mundial sense precedents per recollir les contribucions significativament reforçades dels governs subestatals i de les ciutats en el nou marc global de biodiversitat post-2020. S’espera que els resultats de la Cimera puguin reforçar l’adopció d’un nou pla d’acció renovat i decisiu dels governs subestatals que establirà el seu paper i la seva implicació en la propera dècada.
També participarà en la reunió que té l’objectiu d’incrementar l’interès i l’ambició de la iniciativa global 30×30, que vol aconseguir la protecció i conservació d’almenys el 30% del planeta l’any 2030. Per aconseguir-ho, caldrà més nivell d’innovació, col·laboració i compromís sense precedents a tots els nivells. Catalunya té més del 30% del seu territori terrestre protegit i treballa per aconseguir la protecció d’algunes àrees marines i una gestió més efectiva de les seves àrees protegides.
Dimarts, 13 de desembre, la delegació catalana es trobarà amb Biodiversa+ per avançar en les converses amb l’objectiu que Catalunya s’adhereixi a aquest partenariat europeu, que té els objectius d’aconseguir que no hi hagi pèrdues netes d’ecosistemes el 2030; implementar solucions basades en la natura, i garantir que un bon estat de la biodiversitat sigui plenament reconegut com a base per al desenvolupament sostenible i una economia verda.
També es preveuen dur a terme nombroses trobades amb experts i organismes internacionals, estatals i nacionals de diferents països per intercanviar informació i teixir aliances per ajudar a enfocar i millorar l’estratègia de futur de Catalunya per garantir la seva biodiversitat en el model de transició verda i justa. En aquest sentit, s’han organitzat reunions amb la regió de la Llombardia, amb Gal·les, amb l’organització Europarc, amb The International Land Conservation Network o amb el Departament de Recursos Naturals de Califòrnia, entre d’altres.
La delegació del CREAF està formada per Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF, Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, i els investigadors del CREAF Sergi Herrando i Daniel Villero, tots ells seran a Canadà del 9 al 16 de desembre i coincidiran amb la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya que també hi assisteix per presentar les iniciatives que s’estan impulsant per revertir la pèrdua de biodiversitat i que es contemplen a l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030
El CREAF com a centre de recerca és entitat observadora d’aquesta COP des d’aquest any i les persones d’aquesta delegació representen també entitats científiques molt rellevants en l’estudi i seguiment de la pèrdua de biodiversitat. Parlem, d’una banda, del paper destacat d’en Lluís Brotons com a membre de l’IPBES, el Panell Intergovernamental a Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (un panell germà de l’IPCC però centrat en la preservació de la natura), o d’en Sergi Herrando, membre de l’equip de direcció de l’European Bird Census Council, l’entitat europea de referència en el seguiment de les aus, un grup clau per entendre l’estat de salut del planeta. Ells dos, juntament amb Daniel Villero, expert en rèptils i amfibis, viatgen a Montreal per compartir coneixement sobre com el canvi climàtic, els incendis o el canvi d’usos del sòl afecten la biodiversitat, sobre el paper de la ciència ciutadana en el seguiment a llarg termini i, sobretot, per explicar l’experiència transferint coneixement a les polítiques públiques, una línia de treball que ha permès al CREAF coordinar el primer informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya o el mateix Observatori de la Biodiversitat del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
Aquesta COP s’ha posposat diverses vegades per la COVID 19 i, de fet, s’hauria d’haver celebrat a Kunming (Xina). En aquesta COP els països negociaran un marc mundial ambiciós, exhaustiu i transformador per preservar i restaurar la biodiversitat per després del 2020. L’objectiu serà abordar de forma eficaç i simultània els factors directes i indirectes que provoquen la pèrdua de biodiversitat i fomentar la restauració de la natura. A més, es volen incorporar millores als drets indígenes i l’equitat.
Montreal vol ser el “París de la biodiversitat”
Igual que la COP21 de la UNFCCC a París va suposar el naixement de l’Acord de París, es busca que la CBD COP15 de Montreal sigui el “Paris de la biodiversitat”, una trobada trencadora que marqui objectius i accions molt ambicioses que serveixin per revertir la pèrdua de biodiversitat, alhora de fer front a la crisi climàtica. La idea serà proposar fites intermitges per al 2030, per accelerar l?acció política en defensa de la natura i marcar els grans pilars per al 2050.
La CBD és un tractat multilateral sobre com les nacions haurien de fer servir i protegir els recursos naturals de la Terra dels que tant depèn la pròpia humanitat. Va néixer amb l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodiversitat per al 2010 i es va obrir a ser signat a la Cimera de de Rio el 1992, moment en què el van ratificar tots els països de les Nacions Unides, excepte els Estats Units (ho han signat fins avui 196 països). És evident que el seu objectiu inicial d’aturar la pèrdua de biodiversitat per al 2010 va fracassar, per això a la conferència de la CBD COP10 del Japó del 2010 es va arribar a l’acord d’un nou pla estratègic a 10 anys que incloïa els 20 objectius de biodiversitat de Aichi. Cap d’aquests objectius s’ha complert íntegrament, però tenim molt aprendre del camí recorregut aquests darrers 10 anys.
“Tot i el fracàs, des que la CDB va entrar en vigor el 1993, s’ha evitat l’extinció de fins a 70 aus i mamífers. Els esforços de conservació han estat múltiples i no han fallat de forma general, però necessitem més ambició i hem de millorar les accions fins ara realitzades.”, afirma Alícia Pérez -Porro.
30 per 30 , restauració i canvis en les finances a favor de la natura
La ciència és clara: a mesura que la biodiversitat global continua disminuint a un ritme alarmant, hem de restaurar els processos naturals que hem perdut i protegir el 30% de les àrees terrestres, d’aigües continentals i marines per al 2030—el famós ‘30 by 30’ proposat per Unió Europea.
