Es reclamen mesures compensatòries per a la instal·lació de fonts d’energies renovables

L'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i els 12 Grups d'Acció Local de Catalunya (GAL) han presentat un paquet de recomanacions per a les empreses promotores de grans instal·lacions d'energies renovables, en relació a les mesures compensatòries que han d'oferir al territori. La proposat recomana mesures compensatòries per les persones i pels territoris que acullen les grans instal·lacions de fonts d'energies renovables.

Les entitats també han consensuat un protocol d’actuació que reivindica la consulta i el consens amb els agents i la ciutadania del territori. En aquest sentit, els Grups d’Acció Local de cada territori s’han ofert com a intermediaris i facilitadors del diàleg amb el territori a l’hora de definir les mesures compensatòries en cada àrea geogràfica. 

Tant el protocol d’actuació com les mesures compensatòries s’han elaborat tenint present les directrius de l’Agenda Rural de Catalunya, nascuda d’un ampli procés participatiu de la societat catalana i que el govern va aprovar el passat 22 de maig. 

Així, la proposta recomana que les mesures compensatòries pivotin entorn dels 6 reptes marcats per l’Agenda Rural: Persones, benestar i repte demogràfic (garantint els drets socials, uns serveis dignes i assegurar un món rural viu), transició ecològica (per una economia circular que faci front al canvi climàtic i faciliti la biodiversitat), territori connectat (per una Catalunya equilibrada a nivell de comunicacions), sistema agroalimentari (per avançar cap a la sobirania alimentària), sistema forestal (per impulsar una gestió i aprofitament forestal sostenibles) i repte innovació, dinamització econòmica i social (per garantir serveis econòmics essencials, nous filons d’ocupació, generar oportunitats i innovació en l’economia rural). 

En la roda de premsa de presentació, el president d’ARCA, Francesc Lluch, ha assegurat que “la conjuntura actual del mercat energètic, basat en fonts de combustibles fòssils, està vivint una crisi sense precedents i que en els entorns rurals la necessitat d’una transició energètica participada i distribuïda és més urgent que mai. Això ha generat una pressió cada dia més gran per construir instal·lacions de fonts renovables, però no es pot fer a qualsevol preu”.  

Mesures d’actuació i protocol per a la definició de mesures compensatòries en la instal·lació de fonts d’energia renovable
L’article 18 del Reial Decret 1183/2020, de 29 de desembre, d’accés i connexió a les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica, estableix que, mitjançant una ordre de la persona titular del Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Demográfico, amb l’informe previ de la Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos Económicos, es podran convocar concursos de capacitat d’accés en un nus concret de la xarxa de transport per a noves instal·lacions de generació d’energia elèctrica que utilitzin fonts d’energia primària renovable
i per a instal·lacions d’emmagatzematge.
L’article 19 del Reial Decret 1183/2020, de 29 de desembre estableix els criteris aplicables als concursos, entre els quals hi ha la definició de mesures que contribueixin a l’activació econòmica de zones en repte demogràfic on s’ubiqui la instal·lació projectada. És per aquest motiu que des d’ARCA i els Grups d’Acció Local hem elaborat una llista de recomanacions de mesures compensatòries d’interès pel territori basades en les actuacions recollides als reptes de l’Agenda Rural de Catalunya, aprovada per Acord de Govern el 22 de maig de 2022 i elaborada de forma àmpliament participativa per part de tota la societat catalana.
El document també preveu un protocol d’actuació per a la definició d’aquestes mesures com a element imprescindible, basat en la consulta i el consens amb les entitats i la població afectada. D’aquesta manera, els Grups d’Acció Local es constitueixen com a agent facilitador per traslladar necessitats que el propi territori defineixi.
Procediment de participació abans de la instal·lació
? L’empresa promotora ha de posar-se en contacte amb els ajuntaments i administracions locals afectades, explicar l’afectació de l’avantprojecte i definir una persona de contacte per fer seguiment de l’estat de la proposta. Si el municipi no té interès o recursos per fer el seguiment del projecte, pot nominar una entitat o persona aliena al municipi per fer el seguiment. Des dels

Consells Comarcals o Grup d’Acció Local es podria donar suport com a agents facilitadors en la mesura de les seves capacitats.

? Fer una convocatòria de reunió mixta (presencial i online) per explicar l’avantprojecte a la ciutadania, amb una data consensuada pels interlocutors de cada administració local.
? Els grups d’acció local, el personal tècnic dels consells comarcals i altres entitats de promoció econòmica poden, si s’escau, ampliar la convocatòria de reunió fent-la arribar a les empreses, associacions, clústers, gremis i altres col·lectius.
? El dia de la reunió l’empresa promotora ha d’explicar en un primer moment la informació del projecte adreçada a un públic general i després les demandes/necessitats territorials (oferta d’activitats econòmiques, el coneixement d’empreses localitzades que puguin participar a la construcció i operació de les instal·lacions, inversors locals interessats en el 20% de
participació que el RD els obliga a presentar a la ciutadania…).
? Crear un grup motor format per empreses, administracions, entitats del tercer sector i ciutadania (idealment alguna comunitat energètica) que defineixi quines mesures compensatòries podrien beneficiar al territori en particular (per complementar les que hagi proposat cada municipi).
? El municipi elabora un llistat de projectes d’interès per a la comunitat, ordenats i prioritzats segons una votació ciutadana, i l’empresa instal·ladora s’ha de comprometre a finançar almenys 3 projectes, un de social, un d’ambiental i un de promoció econòmica (sempre en coordinació amb la decisió final del municipi).
Durant la instal·lació/ obres
? L’empresa promotora ha d’oferir informació clara i transparent sobre l’avanç de la instal·lació, problemàtiques detectades i com han estat resoltes. Es recomana crear una comissió de treball que integri ciutadania i altres agents clau consultats a l’inici per a fer-ne seguiment. Donar veu als representants del territori per fer les aportacions que considerin oportunes per la resolució de les problemàtiques que es puguin detectar.
Durant el funcionament de la planta
? L’empresa promotora ha de garantir la interlocució i transparència.
? Desenvolupar les propostes d’accions com a mesures compensatòries basades en les que s’inclouen a l’Annex, prioritzades i adaptades segons les necessitats territorials de cada zona. Les mesures es classifiquen segons els reptes de l’Agenda Rural de Catalunya que llistem a continuació
:
? Repte persones, benestar i repte demogràfic: garantir els drets socials, uns serveis dignes i assegurar un món rural viu.
? Repte transició ecològica: per una economia circular que faci front al canvi climàtic i faciliti la biodiversitat.
? Repte territori connectat: una Catalunya equilibrada a nivell de comunicacions.
? Repte sistema agroalimentari: avançar cap a la sobirania alimentària.
? Repte sistema forestal: impulsar una gestió i aprofitament forestal sostenibles.
? Repte innovació, dinamització econòmica i social: garantir serveis econòmics essencials, nous filons d’ocupació, generar oportunitats i innovació en l’economia rural.
4.En cas de desmantellament de la planta
? L’empresa promotora ha d’assegurar que en cas d’aturada definitiva, o abandonament de l’activitat, es retirarà la instal·lació i es recuperaran els sòls i els ecosistemes preexistents. També que els materials utilitzats siguin reutilitzats o reciclats correctament
? Facilitar la informació, interlocució i transparència.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...