Per això, des de la Plataforma, demanen que es tinguin en compte les següents
consideracions:
1. Completar les competències i funcions de l’Agència. La PL no atorga a l’Agència les funcions i competències necessàries per exercir una acció transversal i efectiva que permeti aturar els processos de
degradació i pèrdua de biodiversitat pel conjunt de Catalunya, ni tan sols dins del sistema d’espais naturals protegits (en endavant ENP). No aborda la disparitat de models de gestió actuals (amb ENP gestionats pel Departament de Presidència, adscrits a la Diputació de Barcelona o a diversos consorcis). No planteja la gestió integral de la natura, ni recull com desplegaran les accions de conservació del medi aquàtic continental i del medi marí, malgrat els enormes reptes de conservació que tenen.

2. Millorar la incidència en els polítiques sectorials. En aquest sentit consideren que hauria de recollir la competència de l’Agència per emetre informe previ vinculant en la tramitació de l’autorització de tots els plans, projectes i actuacions que es vulguin dur a terme dins dels espais naturals protegits (aigües, patrimoni cultural, espai marítim, caça, pesca, agricultura, boscos, urbanisme, etc.). La manca de prevalença de la conservació davant de les polítiques sectorials productives han estat reiteradament identificades i denunciades, en nombroses anàlisis, avaluacions i diagnosis, i a la PL no hauria de considerar degudament.

3. La cogestió dels boscos no es pot limitar als terrenys titularitat de la Generalitat que es trobin en ENPE o estiguin catalogats com a singulars, ja que precisament en aquests casos la gestió hauria de ser exclusiva de l’Agència i en la resta de boscos, protegits o no, cogestionada amb l’administració forestal. En el seu redactat actual, l’art. 2.1.e admet que la gestió dels boscos en la major part dels espais protegits estigui en mans de l’administració forestal i no en l’ambiental, cosa que no permetrà resoldre alguns dels problemes de gestió forestal que actualment existeixen i afecten la conservació de la biodiversitat..
No es pot deixar en mans de l’administració forestal la gestió d’aquests ecosistemes bàsics per al manteniment del patrimoni natural del país.
Molts espais forestals són hàbitats d’interès comunitari, i acullen una gran diversitat d’espècies. Molts dels serveis dels ecosistemes provenen dels boscos, i per tant la seva gestió va molt més enllà de la gestió productora de fusta, biomassa forestal, bolets….
Tot i que a l’article 2 es cerquen maneres de lligar la conservació i la gestió forestal, hi ha altres activitats sectorials molt relacionades amb la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat que no es tracten en aquesta proposició de llei, cosa que pot donar peu a futurs malentesos o problemes. En poden ser exemples la gestió dels espais naturals protegits fluvials o marítims, la protecció del patrimoni paleontològic que depèn de Cultura, la funció de l’agricultura i la ramaderia, les polítiques territorials i del paisatge, etc.

4. En les funcions de l’Agència hi ha la tendència a centrar-se en els espais naturals de protecció especial, com si la resta d’espais naturals protegits no mereixessin la mateixa atenció. Per altra banda, sembla que la protecció del patrimoni natural i la biodiversitat s’hagi de limitar a desenvolupar una política d’espais naturals protegits, quan a Catalunya, i arreu, les polítiques de protecció se centren en dos eixos, la protecció d’espais i la protecció d’espècies. En aquest text, la protecció de les espècies és tracta de manera marginal si es compara amb la protecció dels espais.

5. Garantir el finançament de l’ANat perquè pugui dur a terme la seva missió. La PL hauria de blindar la disponibilitat íntegra del Fons per al Patrimoni Natural per a les accions de conservació de la natura. (art 6.2) i hauria d’obrir la porta perquè l’Agència crees altres instruments, com per exemple el que finança el conservatori francès de les ribes marines i lacustres.

6. Retre comptes de la feina feta i una avaluació efectiva. Totes les unitats territorials de l’Agència de patrimoni natural, inclosos els gestors dels ENP, elaboraran avaluacions periòdiques dels resultats de
conservació assolits i no només de les actuacions dutes a terme, a partir de la millor informació científica disponible, i retran comptes a la societat. La periodicitat podrà ser variable, segons la sensibilitat i disponibilitat dels indicadors, com a mínim quadriennal».

7. Cal cercar estratègies de protecció a través de la cogestió i la seva vinculació amb la comunitat. En l’article 2 i referent el punt k caldria promoure la vinculació del patrimoni natural amb les comunitats locals.

8. Incorporar el concepte de mediació ambiental (en l’article 2). En els Espais Naturals Protegits és on existeix més conflictivitat entre entitats, propietaris i administració (aprofitaments forestals, pèrdua de terrenys esteparis, fragmentació d’hàbitats per infraestructures,…), sovint es percep com a quelcom negatiu i que ofereix obstacles però es podrien afrontar els conflictes amb negociació, mediació i participació per cercarne la millor resolució.

9. Educació i sensibilització ambiental (en l’article 2.3). Caldria un punt específic i clar. La nova agència hauria de tenir una unitat dedicada a l’educació i sensibilització ambiental, centrada en la valorització del patrimoni natural, que informés de l’estat i tendències, la problemàtica que l’afecta, i les respostes que s’hi donen i poden donar-s’hi. Hauria, també, de fomentar estratègies transversals que vinculin la salut del patrimoni natural amb la salut de la societat, en col·laboració amb el Departament de Sanitat.

10.Potestat sancionadora. A l’article 2.3.o s’esmenta de passada que l’Agència tindrà potestat sancionadora. Atès que fins la data les mancances relacionades amb la disciplina envers les agressions al patrimoni natural i la biodiversitat han estat molt greus, i que és una de les causes de què es reiteressin molts impactes negatius al patrimoni natural (un recent informe dels Agents Rurals constatava el baix grau de tramitació de les denúncies realitzades), caldria dedicar un punt explícit de les funcions de l’Agència envers la vigilància, denúncies i sancions. A més, els recursos obtinguts de les sancions, s’haurien de reinvertir íntegrament en actuacions de conservació o restauració, segons el que estableix l’article 6.2.h de Règim econòmic i financer.

11. Composició del Consell de Direcció.. Atès que no totes les persones del Consell de Direcció hi participen en igualtat de condicions (uns hi aniran en desenvolupament de les seves tasques laborals, altres hauran de deixar la seva feina per anar-hi), caldria cercar un mecanisme compensador per garantir en igualtat de condicions els membres del consell de direcció. En segon lloc, el representant de les entitats ecologistes o naturalistes hauria de ser el que proposin les entitats, i no pas dependre de la designació del conseller o consellera. En tercer lloc, caldria tenir en compte la paritat de gènere segons la llei 17/2015.