L’AMB ha celebrat avui la jornada de treball “Efectes sobre la salut i alternatives a l’ús de pesticides”, una trobada que ha reunit uns 80 assistents, i que ha servit per intercanviar experiències sobre una tendència que, des de fa temps, l’administració metropolitana posa en pràctica de manera progressiva: aturar l’ús de pesticides i altres productes químics en la gestió dels espais de la seva competència, com ara els parcs de la Xarxa de Parcs Metropolitans. Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, ha manifestat que aquest és “un tema de vital importància pel medi ambient i també per la salut de la població, tot i que moltes vegades no som conscients de la seva rellevància perquè aquestes substàncies ni es veuen, ni s’oloren, i sembla que no hi siguin”.

Alternatives no perjudicials per a la salut
Des de fa anys, l’AMB ha apostat per buscar alternatives als productes químics nocius per al medi ambient i la salut humana en la gestió dels espais verds, especialment en el marc del Pla de Sostenibilitat de l’AMB 2014-2020 (PSAMB), que integra criteris de sostenibilitat ambiental en totes les polítiques metropolitanes (urbanisme, transport i mobilitat, etc.).

Seguint aquesta voluntat, durant l’any 2016 l’AMB va portar a terme un estudi per determinar les problemàtiques d’utilitzar l’herbicida glifosat en la gestió i manteniment de parcs, paviments, cobertes verdes, arbustos i arbres, zones forestals, espais naturals i infraestructures. L’estudi explora alternatives més ecològiques i respectuoses amb el medi ambient i amb la salut de les persones.

Així des del passat mes de gener, l’AMB ha retirat els tractaments de glifosat a tota la xarxa de parcs metropolitans; i s’està reduint l’àmbit d’aplicació en el sector Llobregat. Amb la jornada d’avui, però, s’ha posat en qüestió no només l’ús del glifosat sinó dels pesticides i contaminants hormonals en general, incidint en l’efecte que produeixen en la salut de les persones i de l’entorn. Un dels missatges claus que s’ha volgut donar és que aquesta evolució no consisteix en deixar de banda el manteniment, sinó en fer un manteniment diferenciat en intensitat i en tipologies d’espais.

La jornada ha comptat amb la presència de diversos experts en la matèria a nivell nacional i internacional
Àlex Mañas, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, ha explicat que “dos anys de prohibició del glifosat han estat suficients per vèncer la resistència dels veïns a conviure amb la vegetació espontània. La ciutadania ha comprès que és preferible que creixin males herbes, que veure’s afectats per la gran varietat de problemes de salut que planteja aquest producte químic”.

Emmanuel Steinmann, del Ministeri de transició ecològica francès, i Daniel Boulens, de la Direcció d’Espais Verds de Lió, han compartit l’experiència de França, que a partir de la iniciativa “Zero Phyto” ha abandonat, a nivell estatal, tots els pesticides als espais públics, i ha prohibit la seva venda als particulars des del gener de 2017. Segons Steinmann, “és fonamental la comunicació amb la ciutadania perquè una iniciativa com aquesta triomfi: els ciutadans han d’acceptar que, un cop s’abandoni l’ús de pesticides, el paisatge esdevindrà més salvatge, però també més saludable”. Boulens ha afegit que Lyon va abandonar l’ús de pesticides fa 10 anys, i la salut, tant del medi ambient com de les persones, ha millorat. Ha explicat com “gràcies a l’apropiació de la ciutat per part de la natura, hem recuperat espècies que s’havien perdut, com castors, abelles i salamandres, que són molt beneficioses perquè constitueixen un control de les plagues totalment natural”.

Per la seva banda, Marieta Fernández, professora titular de la universitat de Granada, ha protagonitzat una ponència en què s’ha analitzat, de forma concreta, com aquestes substàncies químiques afecten de forma directa en la salut de les persones. Segons Fernández, “Espanya està en el top 10 de països que major ús fan dels pesticides químics, malgrat que hi ha evidències d’una relació directa entre aquests i malalties com el càncer la diabetis i els problemes de fertilitat”.

La jornada també ha estat escenari de la presentació del mencionat estudi de l’AMB sobre l’eliminació del glifosat, així com de diversos casos d’èxit per part, per exemple, de l’ajuntament de Barcelona i de la organització Ecologistas en Acción.

Salvador Milà, director de presidència de l’AMB, ha clos ja jornada afirmant que l’administració metropolitana es compromet a seguir estudiant la reducció en l’ús d’aquestes substàncies, en benefici del medi ambient i, sobretot, la salut de les persones.