La proposta, presentada el 22 de desembre, parteix del compromís de la Comissió assumit en el marc de l’acord polític sobre el pressupost a llarg termini per al període 2021-2027 i l’instrument de recuperació NextGenerationEU. Un cop adoptat, aquest paquet de mesures reforçarà la reforma del sistema d’ingressos iniciada el 2020 amb la incorporació dels recursos propis basats en residus de plàstics no reciclats

El comissari responsable de Pressupost i Administració, Johannes Hahn, ha declarat: «Amb les mesures que hem adoptat avui posem els fonaments per retornar els fons de NextGenerationEU i donem un suport essencial al paquet de mesures “Objectiu 55” ja que fixem el finançament del Fons social per al clima. Així, doncs, gràcies a aquest conjunt de recursos propis garantim que la propera generació es beneficiï efectivament de NextGenerationEU.»

Comerç d’emissions de la UE

El paquet Fit for 55 de juliol de 2021 té com a objectiu reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle a la UE almenys un 55% l’any 2030, en comparació amb el 1990, per mantenir-se en el bon camí per assolir la neutralitat climàtica l’any 2050. Aquest paquet inclou una revisió de les emissions  del Sistema de comerç de la Unió Europea En el futur, el comerç d’emissions també s’aplicarà al sector marítim, augmentarà la subhasta de drets d’aviació i s’establirà un nou sistema d’edificis i transport per carretera.

Sota l’actual sistema de comerç d’emissions de la UE, la majoria dels ingressos de la subhasta de drets d’emissió es transfereixen als pressupostos nacionals. Avui, la Comissió proposa que en el futur, el 25% dels ingressos del comerç de drets d’emissió de la UE aflueixin al pressupost de la UE. A velocitat de creuer, els ingressos del pressupost de la UE s’estimen en uns 12.000 milions d’euros anuals de mitjana durant el període 2026-2030 (9.000 milions d’euros de mitjana entre el 2023 i el 2030).

A més del reemborsament dels fons NextGenerationEU, aquests nous ingressos finançarien el Fons Social Clima, presentat per la Comissió el juliol de 2021. Aquest fons garantirà una transició socialment justa i donarà suport a les llars vulnerables, usuaris del transport i microempreses per finançar inversions. en eficiència energètica, nous sistemes de calefacció i refrigeració i mobilitat més neta, així com, si escau, ajuts directes a la renda temporal. La dotació financera total del Fons correspon, en principi, a un import equivalent al voltant del 25% dels ingressos previstos del nou sistema de comerç d’emissions per a edificis i transport per carretera.

Mecanisme d’ajust dels marcs del carboni

L’objectiu del mecanisme d’ajust dels marcs del carboni, que la Comissió també va proposar el juliol de 2021, és reduir el risc de fuites de carboni animant els productors de països no comunitaris a ecologitzar els seus processos de producció. Posarà un preu del carboni a les importacions, corresponent al que s’hauria pagat si els béns s’haguessin produït a la UE. Aquest mLecanisme s’aplicarà a una selecció específica de sectors i és totalment coherent amb les normes de l’OMC.

La Comissió proposa destinar al pressupost de la UE el 75% dels ingressos generats per aquest mecanisme d’ajust del carboni. Els ingressos del pressupost de la UE s’estimen en uns 1.000 milions d’euros anuals de mitjana durant el període 2026-2030 (0.500 milions d’euros de mitjana entre el 2023 i el 2030). No es preveu que CBAM generi ingressos en el període de transició del 2023 al 2025.

Reforma del marc internacional de la fiscalitat de les empreses

El 8 d’octubre de 2021, més de 130 països membres del Marc inclusiu de l’OCDE/G20 sobre l’erosió de la base imponible i el trasllat de beneficis van acordar una reforma del marc fiscal internacional: una solució de dos pilars per fer front a l’evassió fiscal i té com a objectiu garantir que els beneficis tributen quan es produeix l’activitat econòmica i la creació de valor. Els països signants representen més del 90% del PIB mundial. El primer pilar d’aquest acord reassignarà el dret a gravar una part dels anomenats beneficis residuals de les empreses multinacionals més grans del món als països participants de tot el món. La Comissió proposa un recurs propi equivalent al 15% de la quota dels beneficis residuals de les empreses de l’àmbit d’aplicació que es reassignen als Estats membres de la UE.

La Comissió s’ha compromès a proposar una Directiva l’any 2022, un cop finalitzin els detalls de l’acord marc inclusiu de l’OCDE/G20 sobre el primer pilar, implementant l’acord del primer pilar d’acord amb els requisits del mercat únic. Aquest procés és complementari a la Directiva del segon pilar per a la qual la Comissió ha adoptat avui una proposta separada. A l’espera de la finalització de l’acord, els ingressos per al pressupost de la UE podrien ascendir a aproximadament entre 2.500 i 4.000 milions d’euros anuals.

Procés legislatiu

Per incorporar aquests nous recursos propis al pressupost de la UE, la UE ha de modificar dues lleis clau: En primer lloc, la Comissió proposa modificar la Decisió sobre recursos propis per afegir els tres nous recursos proposats als existents. En segon lloc, la Comissió també presenta una modificació específica del Reglament sobre l’actual pressupost de la UE a llarg termini 2021-2027, també conegut com a Marc financer plurianual (Reglament MFP). Aquesta modificació ofereix la possibilitat legal de començar a amortitzar el préstec de NextGenerationEU ja durant l’actual MFP. Al mateix temps, proposa augmentar els límits de despesa pertinents del MFP per als anys 2025-2027 per acomodar la despesa addicional del Fons per al Clima Social. La decisió sobre els recursos propis s’ha d’aprovar per unanimitat al Consell després de consultar el Parlament Europeu. La decisió pot entrar en vigor un cop hagi estat aprovada per tots els països de la UE d’acord amb els seus requisits constitucionals. El Reglament del MFP ha de ser adoptat per unanimitat pel Consell després d’obtenir l’aprovació del Parlament Europeu.

Propers passos

La Comissió Europea treballarà ara colze a colze amb el Parlament Europeu i el Consell per a una ràpida implementació del paquet dins dels terminis establerts a l’acord interinstitucional. A més, la Comissió presentarà una proposta per a una segona cistella de nous recursos propis a finals de 2023. Aquest segon paquet es basarà en la proposta “Business in Europe: Framework for Income Taxation (BEFIT)” prevista per al 2023.

Antecedents

Com a resposta al repte de pandèmia sense precedents, la Unió Europea va acordar el 2020 un paquet d’estímul rècord de més de 2 bilions d’euros, impulsant el pressupost a llarg termini amb més de 800.000 milions d’euros de potència de foc de l’instrument de recuperació temporal NextGenerationEU (en preus actuals). Amb NextGenerationEU, la Comissió ha pogut emetre bons a gran escala amb el suport del pressupost de la UE. Això significa que la Unió pot incórrer en deutes per donar suport a tots els estats membres per lluitar contra la crisi i construir resiliència. Per ajudar a pagar els préstecs, les institucions de la UE van acordar introduir nous recursos propis, ja que això permetria tipus d’ingressos més diversificats i resilients, directament relacionats amb les nostres prioritats polítiques comunes. Els nous recursos propis evitaran que els reemborsaments de NextGenerationEU comportin retallades indegudes als programes de la UE o augments excessius de les contribucions dels Estats membres.

El 2021, la Comissió va recaptar 71.000 milions d’euros (a preus actuals) mitjançant bons a llarg termini i actualment té 20.000 milions d’euros de lleis de la UE a curt termini pendents d’una estratègia de finançament diversificada d’estil sobirà.