[foto]

Un Pla Especial que arriba tard
El PEPNat té com a objectiu principal garantir la màxima protecció i conservació de la Serra de Collserola i ha de substituir a l’anterior Pla especial que data de 1987. La nova planificació proposa augmentar els espais lliures en més de 700 hectàrees i es planifica una nova estratègia per a l’ús públic. Es basa en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics.
En la seva redacció les administracions -Generalitat de Catalunya, AMB, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Diputació de Barcelona i els nou ajuntaments que formen part del Parc- han tingut en compte “els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida”, segons es diu en un comunicat de premsa de l’AMB. “Aquest gran pulmó verd ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un esforç de la infraestructura verda metropolitana”, s’afegeix.

Josep Lluís Moner portaveu de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola considera que el Pla arriba molt tard. “El 2010 Collserola va ser declarat Parc Natural, el 2012 s’havia d’aprovar el Pla Especial i a hores d’ara encara no el tenim; hi ha hagut molta lentitud per part de les administracions per la seva complexitat perquè està al mig de tot un conglomerat urbà”, afirma Moner.

Objectius del PEPNat

-Preservació i millora dels valors ambientals. S’aposta per la màxima protecció de tot el Parc i es proposa millorar la connectivitat, conservar els elements de valor ecològic, controlar les pertorbacions i fomentar l’economia verda.
-Valorització dels recursos naturals. Es fa partícips els propietaris dels terrenys de la seva gestió. Actualment el 60% dels terrenys del Parc són de titularitat privada.
-Infraestructures i serveis: Es minimitza l’efecte barrera provocat per carreteres, línies ferroviàries o torres elèctriques i es potencien i s’adeqüen passos per a la fauna en punts estratègics com ara la riera de Vallvidera o el torrent de Batzacs.
-Espai funcional: Es crea un espai de transició entre les zones naturals i urbanes per tal que aquí es concentrin la majoria d’activitats i usos.
-Ús públic: Amb l’objectiu de fomentar el parc com a espai de salut, benestar i coneixement es defineix una xarxa bàsica per a l’ús públic i que concentra les activitats en determinats espais i camins, ubicats preferentment a les vores del Parc. D’aquesta manera s’evita la dispersió dels usuaris.
-Patrimoni no construït: No s’admeten noves edificacions i s’aposta pel manteniment i la millora del patrimoni arquitectònic, històric i cultural existent.

Canvis en el PGM
El nou PEPNat obliga a fer canvis en el PGM. En concret s’incrementen els espais lliures en més de 700 hectàrees; s’estableix una qualificació específica pel sistema hidrogràfic; es potencien les activitats agropecuàries; es redueix en més de 400 hectàrees el sòl destinat a infraestructures viàries i equipaments; es defineix un nou model d’ús públic i social per potenciar el lleure responsable que no malmeti els valors naturals del Parc, model que ordena la forta concurrència d’usuaris; i s’identifiquen determinats espais que des del punt de vista ambiental requereixen un tractament diferenciat com ara espais d’interès connector, illes de tranquil·litat o àrees d’especial significació.

Central Park o Parc Natural?
Per Josep Lluís Moner un dels debats que hi ha hagut entorn a Collserola era si s’optava per tenir un Central Park a l’estil de Nova York o bé un Parc Natural. La darrera opció és la que s’ha acabat imposant “i per tant cal complir amb tots els requeriments de preservació de tots els ecosistemes i espècies que conviuen en aquest espai natural”. Una preservació que demana canviar els criteris urbanístics amb els quals es basa la conurbació de Barcelona i que daten del 1976. “És vergonyós i un insult a la ciutadania que encara es faci servir aquest PGM perquè en 44 anys hi ha hagut molts canvis urbanístics i mediambientals”. En aquest sentit el portaveu de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola considera que amb el document aprovat per l’AMB “s’ha perdut la gran ocasió de desprogramar i passar a no urbanitzable tot el que fins ara no s’ha desenvolupat, independentment del que digui el PGM”.

Moner és conscient que l’espai natural de Collserola és complex “perquè està molt fragmentat, és com si hi haguessin dos o tres parcs diferents separats per carreteres i vies dels trens i té com molts formatges interiors que són urbanitzables i que el seu valor està pels núvols per la seva ubicació”.

Un altre dels aspectes amb què el Pla Especial no fa incidència és “en les urbanitzacions fora d’ordenació, que no es poden mantenir”. Un tema força complex i polèmic. “No volem que es faci fora a la gent que ara viu en aquestes urbanitzacions, volem que hi hagi una extinció diferida, és a dir que aquestes propietats no es puguin heretar”.

Els ecologistes consideren també que el Pla Especial hauria de ser més contundent és el regular l’ús que en fan els ciutadans del parc. “Hi ha una invasió absoluta de curses que es fan a les nits o ciclistes que van en grup i que circulen per dins de les rieres i que provoquen grans alteracions en la fauna i flora”, afirma Moner qui també considera “inadmissible” que la riera de Vallvidrera estigui “separada en dos trams en el seu tractament quan s’ha de tractar com a una sola unitat” o que no s’estableixi un sistema d’indicadors “fiables” sobre la qualitat dels diferents hàbitats del parc.

Les votacions en el Consell Metropolità de l’AMB
El PEPNat s’ha aprovat amb els vots a favor de Compromís i Acord per Torrelles, ERC, En Comú Podem i el PSC. Hi ha votat en contra el PP, Ciutadans, Barcelona pel Canvi i Junts per Catalunya; i s’han abstingut, Ara Decidim Ripollet i Guanyem Badalona en Comú.
La modificació del PGM associada al PEPNat s’ha aprovat amb els vots a favor de Compromís i Acord per Torrelles, Ciutadans, Barcelona pel Canvi, Junts per Catalunya, ERC, En Comú Guanyem i el PSC. El PP ha votat en contra mentre que Ara Decidim Ripollet i Guanyem Badalona en Comú s’han abstingut.