Per recordar aquesta efemèride la seva filla, la biòloga Odile Rodríguez de la Fuente, acaba de publicar el llibre “Félix. Un hombre en la tierra” editat per GeoPlaneta i amb il·lustracions de Christa Soriano Michel. El llibre recull el llegat de Félix Rodríguez de la Fuente en les seves vessants de naturalista, ecologista, humanista i comunicador. A la publicació s’inclouen, entre altres, textos del mateix Félix Rodríguez de la Fuente; transcripcions de les seves principals intervencions a televisió i ràdio; la reproducció de pàgines il·lustrades dels Quaderns de camp del naturalista i dels quaderns de rodatge de “El hombre y la tierra; fotografies del seu arxiu personal; i un perfil biogràfic.
L’amic dels animals
Nascut a Poza de la Sal (Burgos) el 14 de març de 1928 va morir en un accident d’avioneta a Shaktoolik (Alaska) just el dia que feia 52 anys, el 14 de març de 1980. La notícia de la seva mort commocionar, no només als espanyols sinó al món sencer perquè amb les seves aportacions divulgatives a través de ràdio, televisió i diverses publicacions s’havia guanyat el respecte i admiració de tot el món.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Valladolid i autodidacta en biologia va destacar en camps com la falconeria i l’etologia i en l’estudi i convivència amb llops. La seva magistral oratòria i un sentit precís del temps televisiu en què aconseguia acabar les seves intervencions amb una frase apropiada per mantenir viu l’interès de l’espectador el van convertir en un dels personatges més coneguts i admirats del seu temps sobretot arran de l’emissió del seu programa estrella “El hombre y la tierra” emès a Televisió Espanyola entre 1973 i 1980 i convertida en un referent mundial. Precisament va morir a Alaska mentre filmava nous capítols de la sèrie. Per l’imaginari col·lectiu queden escenes tan impactants com la caça de diversos animals per part de bandades de llops o la caça d’un mufló per una àliga daurada.
Félix Rodríguez de la Fuente va ser el primer en parlar, a Espanya, de la fauna i flora pels seus valors propis i no pas pels valors econòmics que és el que comptava fins llavors. Va contribuir a salvar diferents espècies d’animals en perill d’extinció com el llop, l’os ibèric, el linx, l’àliga daurada i l’àliga imperial. Va treballar en la preservació i conservació de zones naturals de la geografia espanyola com el Parc de Doñana, les Tablas de Daimiel, la llacuna de Gallocanta o les dunes del Saler.
Avançat en el seu temps, va arribar a concebre un món futur on l’ésser humà viuria en harmonia amb la natura.
