Nou crit d’alerta científic per salvar el planeta

Més de 15000 científics de 184 països del món s'han sumat per signar una alerta medi ambiental per instar als governs i també la ciutadania a mobilitzar-se per salvar el planeta de la destrucció humana. L'article "Advertència dels científics del món a la Humanitat: Un segon avís", publicat el novembre passat a la revista Bioscience, destaca que avancem per "un camí insostenible" i proposa accions alternatives per revertir les tendències contaminants actuals. A més, els científics coincideixen en què gairebé tots els problemes que van denunciar en la primera crida de socors del 1992, s'han agreujat amb el temps.

25 anys després de la primera advertència, científics i experts d’arreu del món alerten sobre les tendències ambientals negatives que amenacen “seriosament el benestar de la humanitat i que causen danys “substancials i irreversibles” a la Terra, i fan una crida a la societat i als governs per frenar la situació, ja que “aviat serà massa tard per canviar el rumb de la nostra trajectòria fallida, i el temps s’esgota”.
Entre els principals perills, els experts destaquen la reducció col·lectiva del 29% del nombre de mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos, mentre la població humana ha augmentat un 35% des del 1992, uns 2 mil milions de persones. “Hem desencadenat un esdeveniment d’extinció massiva, el sisè en aproximadament 540 milions d’anys, en el qual moltes formes de vida actuals podrien ser aniquilades o veure’s en perill d’extinció a finals de segle”. Així mateix, preocupen també qüestions com la pèrdua de 300 milions d’acres de bosc a causa de la desforestació, molts d’ells reconvertits per a ús agrícola; el creixement continuat i sense mesura de les emissions globals de CO2 malgrat els acords internacional;, i l’augment de les temperatures, que es tradueix en una acceleració del desglaç als pols i l’alteració dels ecosistemes.

Altres problemes que destaquen els científics i que es converteixen en un repte per a la humanitat són la reducció del 26% per càpita de l’aigua dolça disponible, a més de l’increment de les zones mortes dels oceans en un 75%.

Com manifesten a l’article, “la humanitat no està prenent les mesures urgents necessàries per protegir la nostra biosfera en perill”, ja que “l’abrumadora majoria” continuen persistint. En aquest sentit, els científics proposen l’actuació social i institucional en 13 àmbits, d’entre els quals destaca la creació de més reserves marines i terrestres, promoure l’educació alimentària, per a una dieta basada en vegetals i fruita, i menys determinada per la carn i la producció animal, així com apropar els nens a la naturalesa per formar-los en una educació amb valors i respecte pel medi ambient i els animals.

D’altra banda, creuen necessari reforçar l’aplicació de les lleis en contra de caçadors furtius, adoptar de manera generalitzada les energies renovables i la “tecnologia verda”, i ampliar els programes de planificació familiar i educació femenina per frenar el creixement exponencial de la població. Tot això passa, segons els científics, per una “corrent de pressió pública per convèncer als líders polítics que adoptin les mesures correctives”.

Malgrat tot, s’han fet progressos en algunes àrees

Si bé és cert que la situació climàtica i mediambiental del planeta no és molt alentidora, els científics senyalen que s’han fet progressos en algunes àrees, com ara l’augment de l’energia renovable en alguns sectors i la dràstica reducció dels productes químics que malmeten la capa d’Ozó, fet que els dóna un raig d’esperança: “la ràpida disminució global de les substàncies que perjudiquen la capa d’Ozó mostra que podem fer canvis positius quan actuem de forma decisiva”.

Afegeixen també en la llista de canvis positius, un “ràpid descens de les taxes de natalitat” en algunes regions del món, sobretot en països en vies de desenvolupament, en els quals s’ha incrementat la inversió destinada a l’educació de les dones. També destaquen un lleu retrocés en la taxa de desforestació d’alguns indrets, però no és suficient per revertir els greuges causats als ecosistemes forestals.

Aquesta és la segona advertencia medi ambiental que fan els científics sobre els perills de futur del nostre planeta, en tan sols 25 anys. La primera crida, feta el 1992 per la Union of Cocerned Scientists, juntament amb 1.700 científics independents, d’entre els quals la gran majoria dels Premis Nobel vius del moment, ja presentaven problemes que avui en dia no només no s’han solucionat, sinó que han anat a pitjor. Aquesta nova alerta ha estat redactada per l’Aliança de Científics Mundials, una organització internacional independent, liderada pel profesor William Ripple de la Facultat de Ciències Forestals a la Universitat estatal d’Oregón (EEUU), amb el suport de dades d’investigadors individuals, ONGs i agències gubernamentals.

Ripple ha manifestat que els signants d’aquesta segona advertència no llencen una falsa alarma, sinó que “els científics saben interpretar dades i mirar a les conseqüències a llarg termini”. Com ell mateix admet, pot ser que hi hagi persones que tinguin la “temptació d’ignorar aquestes evidències i pensar que estem sent alarmistes”. Tot i així, assegura que “esperem que el nostre document encengui un ampli debat públic sobre el medi ambient i el clima global”.

Comparteix-me:

Unes 200 espècies vegetals floreixen fora de temporada a Catalunya

Més de 200 espècies de plantes de 138 municipis catalans han florit quan no els tocava durant el darrer any i preferentment a les comarques del Tarragonès, el Baix Empordà...

L’oceà Àrtic s’està “atlantificant” a causa del canvi climàtic

L’expedició internacional Biodiversidad Global de Calcificadores Planctónicos Marinos (BIOCAL), encapçalada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), ha aportat noves evidències sobre un...

Risc per fortes ventades a les comarques del sud de Catalunya

Protecció Civil activa l'alerta del Pla VENTCAT davant la previsió de fort vent dimecres gairebé a tota la meitat sud de Catalunya. L'episodi pot comportar ratxes de 72 km/h. Es...