Des de mitjans de gener, un nombre inusualment alt de tempestes ha portat vents amb força d’huracà i ha descarregat enormes quantitats d’aigua en aquestes zones (com Grazalema, on en només uns dies va caure més pluja de la que s’esperava en tot un any), causant diverses morts, desallotjant milers de milions de persones i provocant. Només en el cas d’Espanya, l’Executiu central va aprovar 7.000 milions d’euros en ajudes econòmiques per als afectats per les fortes pluges, als quals se sumen 1.780 milions més en el cas del Govern andalús.
Els investigadors/es de WWA van estudiar la probabilitat i la intensitat de les precipitacions més fortes a dues regions que abastaven les zones més afectades dels tres països. Concretament, el nord de Portugal i el nord-oest d’Espanya, d’una banda; i el sud de Portugal i el sud-oest d’Espanya, així com el nord del Marroc, de l’altra.
Segons dades basades en observacions, els dies amb més precipitació a les regions estudiades són ara aproximadament un terç més plujosos (un 36 % més a la regió sud i un 29 % més a la regió nord) que abans que el planeta s’escalfés 1,3 °C.
Per determinar amb precisió l’empremta humana en aquest canvi, els científics van combinar els augments observats amb simulacions de models climàtics i van trobar un augment d’aproximadament l’11% en la intensitat de les precipitacions a la regió nord estudiada que es pot atribuir directament a les emissions de diòxid de carboni. A la regió sud, els models climàtics no van reproduir la tendència observada.
