[foto]
La planta,de Muntanyola, ubicada a la granja Cal Ros, s’emmarca en el projecte europeu Fertimanure liderat pel Centre Tecnològic Beta de la Universitat de Vic
La planta s’emmarca dins del projecte europeu Fertimanure (Fertilisers from animal MANURE), liderat pel Centre Tecnològic Beta de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) en el qual també col·labora el Departament d’Acció Climàtica, Agricultura i Agenda Rural del Govern,, entre altres socis de la Unió Europea, l’Argentina i Xile. Aquest projecte té com a objectiu recuperar de manera innovadora i eficient nutrients procedents de fems animals per produir fertilitzats d’alt valor afegit, segurs i competitius al mercat europeu.
La posada en marxa de la planta pilot de Muntanyola és un moment clau en el desenvolupament del Fertimanure, ja que suposa l’inici del funcionament a escala real d’un nou concepte de biorefineria rural que servirà com a cas d’estudi a escala internacional
La inauguració de la nova planta, que va tenir lloc el 21 de gener, va anar a càrrec de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura qui va destacar que el projecte s’arrenglera amb l’Estratègia de gestió i tractament de les dejeccions ramaderes i que Catalunya va en la bona direcció malgrat que queda molt camí per revertir la situació. “Sabem que en zones d’alta densitat ramadera cal impulsar els tractaments de dejeccions ramaderes que permetin exportar part d’aquestes dejeccions fora de la zona”. En aquest sentit, la consellera ha afegit que “malgrat que queda molt camí a fer per revertir la situació, som en la bona direcció”, i ha recordat que recentment “Catalunya ha quedat fora del procediment d’incompliment de la Directiva de nitrats que va obrir la Comissió Europea contra l’Estat espanyol l’any 2018.”
La consellera Jordà ha explicat que iniciatives d’aquest tipus “van molt lligades a l’Estratègia de bioeconomia de Catalunya 2030 (EBC2030) i a les propostes presentades pel Departament en el Next Generation Catalonia”. En aquest sentit, Jordà ha afegit que “l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya aprovada recentment pel Govern és una estratègia de futur de caràcter transversal que ens ha de permetre millorar la competitivitat i sostenibilitat de tots els sectors implicats, amb una especial atenció al primer sector.”
La titular d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha posat en valor mesures com l’extensió de la moratòria de noves granges i ampliacions en municipis d’alta densitat ramadera, la declaració anual de nitrogen (amb un grau de compliment molt elevat que arriba al 98%), la implantació de l’obligatorietat de rebre assessorament en fertilització a partir d’uns criteris i de fer-la segons les analítiques del sòl o la implantació d’un control de la traçabilitat per GPS.
