Un vídeo amb guió literari de Míriam Viaplana i realització de Josep Manel Borràs, enregistrat i postproduït per Produccions Planetàries i en el que Montserrat Carulla va accedir a encarnar la Terra que, a través de la seva meravellosa veu i dels seus ulls transparents com l’aigua, demana ajuda i un millor tracte tant per salvar el Planeta com la raça humana. Gràcies Carulla per haver accedit a narrar i interpretar aquest text quan t’ho vem demanar!
En el vídeo que podeu veure aquests dies a la capçalera del Portal, Montserrat Carulla posa la cara i la veu a la Terra i a través de les seves paraules i mirades fa arribar un missatge de socors, SOS, als humans. Veieu-lo!!!
Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista
Nascuda a Barcelona el 19 de setembre de 1930, Montserrat Carulla va donar els seus primers passos en el teatre amateur i al final dels anys 40 va estudiar a l’Institut de Teatre de Barcelona. Als anys 60 va començar a actuar al teatre professional, tant a Barcelona com a Madrid, tot i que el seu pas per la capital espanyola va ser breu i va desenvolupar la major part de la seva carrera a Catalunya, on va participar en desenes d’obres teatrals interpretant clàssics de la literatura catalana, espanyola i universal fins a l’any 2016, en què es va retirar. Entre moltes altres obres en què va participar figuren els clàssics de Shakespeare “Romeu i Julieta”, “Hamlet”, “Molt soroll per no res” i “Les alegres casades de Windsor”, “Pigmalió”, de George Bernard Shaw, “La gata sobre la teulada de zinc calenta”, de Tennessee Williams o” Els fills del Sol “, de Maxim Gorki.
També va interpretar nombrosos clàssics de teatre espanyol, com “Don Juan Tenorio”, de Zorrilla, “La dama duende”, de Calderón de la Barca, “El caballero de Olmedo”, de Lope de Vega, “Luces de bohemia”, de Valle Inclán o “La ira del humo”, d’Antonio Buero Vallejo.
I igualment va protagonitzar grans obres de la literatura catalana, entre elles “Poema de Nadal”, de Josep Maria de Sagarra, “La plaça del diamant”, de Mercè Rodoreda, “Mort de dama”, de Llorenç Villalonga, “Maria Rosa”, d’Àngel Guimerà, “Primera història d’Esther”, de Salvador Espriu o l’adaptació teatral de “El quadern gris”, de Josep Pla.
Casada amb l’actor Felip Peña, divorciada i unida sentimentalment al seu estimat Manuel, Montserrat Carulla, era mare de la també actriu Vicky Peña i del director Roger Peña, i àvia de l’actriu Miranda Gas Peña.
La mateixa actriu confessava que encara que havia cultivat moltes facetes en l’àmbit de l’actuació, “el teatre ha estat el pare i la mare de tot el que he fet”.
Carulla no va voler morir sobre les taules de l’escenari, va preferir baixar el teló per pròpia voluntat abans que la fessin fora, com ella mateixa feia broma, i el seu comiat va ser en 2016 amb “Iaia!”, escrita i dirigida pel seu fill Roger Peña i en la qual va compartir interpretació amb el seu nét Aleix Peña.
El seu gendre, el també actor i director Mario Gas, l’ha definit com una “actriu intuïtiva i amb una tècnica fantàstica”, que atresorava “una línia directa de connexió amb el públic”.
Al llarg de la seva carrera, La Carulla, com se la coneixia popularment en el món teatral, va ser distingida amb el premi Margarida Xirgu (1992), la Creu de Sant Jordi (1995), la Medalla d’Or a l’Mèrit Artístic (1999), la Medalla d’Or de la Generalitat (2008) i el Gaudí d’Honor (2013).
A la gala dels Premis Gaudí de l’Acadèmia de Cinema Català, Carulla va començar el seu discurs en rebre el Gaudí d’Honor afirmant que era “actriu, catalana i independentista”, encara que va advertir que el seu independentisme “no va en contra de ningú”.
Montserrat Carulla es va incorporar juntament amb altres cares populars a la llista de Junts pel Sí a Barcelona en les eleccions catalanes de 2015 al número 81, en què van concórrer sota les mateixes sigles Convergència, ERC, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres.
.
