[foto]
Les zones més calentes de dia són les industrials, així com el recinte firal de Montjuïc i de centres comercials; i de nit, els carrers i les zones més edificades. El Centre de Política del Sòl i Valoracions de la UPC proposa mesures que permetrien baixar 2°C la temperatura com canviar les façanes d’edificis i els paviments, especialment en zones de joc infantil, implantar sòls permeables, fomentar la ventilació urbana o augmentar les zones verdes. Les zones més calentes de dia són les industrials, així com el recinte firal de Montjuïc i de centres comercials; i de nit, els carrers i les zones més edificades (l’Eixample i Ciutat Vella al capdavant)
El Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha avaluat i simulat, a diferents escales, els efectes del fenomen illa de calor urbana i del canvi climàtic a la Regió Metropolitana de Barcelona, amb un sistema que es pot extrapolar a altres àrees urbanes. Per pal·liar aquests efectes, proposa un conjunt de bones pràctiques de planejament urbà.
Tot i que l’impacte del canvi climàtic crea riscos i vulnerabilitats que afecten la qualitat de vida i la salut de la població, els plans urbanístics no tenen en compte l’avaluació climàtica de les zones urbanes i metropolitanes. Com afecta el disseny urbà al clima de la ciutat? Com pot ajudar l’urbanisme a minvar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i adaptar les ciutats al canvi climàtic?
Per donar resposta a aquestes i altres qüestions, un equip multidisciplinari coordinat pel CPSV, i encapçalat per Josep Roca Cladera, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha estudiat i determinat quins són els principals elements que contribueixen a constituir l’illa de calor a les ciutats. Aquest fenomen -que consisteix en l’increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria o els espais rurals circumdants, especialment en hores nocturnes- té un impacte en la salut i el benestar dels ciutadans especialment preocupant quan es produeixen episodis extrems com les ones de calor, cada cop més freqüents. Les principals causes de l’illa de calor són la manca de vegetació, la impermeabilització del sòl i l’ús de materials com l’asfalt i el formigó, que a la nit desprenen la calor acumulada durant el dia, igual que els vehicles i els sistemes d’enllumenat i de climatització.
El CPSV ha creat un sistema d’informació climàtica integrat, a partir del qual ha simulat els factors climàtics, geogràfics, territorials i urbans que determinen l’illa de calor del sistema metropolità de Barcelona (164 municipis, de 3.200 km2 i 4,7 milions d’habitants).
Per obtenir els resultats, s’ha analitzat el règim de temperatures de la superfície terrestre (LST), de l’aire (LSAT) i de transferència de calor a l’atmosfera, amb les dades obtingudes a través de sensors tèrmics instal·lats en satèl·lits com ara MODIS i LANDSAT, així com de la base de dades Corine, a més de la informació disponible en les estacions meteorològiques de la Generalitat i de l’Estat.
Adaptar-se al canvi climàtic
Les ciutats són les principals protagonistes que contribueixen al canvi climàtic. A més, l’escalfament que suposa el fenomen illa de calor, que pot fer modificar el clima regional a l’escala urbana, contribueix a incrementar l’escalfament global.
L’objectiu de l’estudi del CPSV ha estat conèixer les causes del canvi climàtic, especialment pel que fa als canvis en els usos del sòl i els seus efectes en l’illa de calor urbana, així com les mesures a adoptar per adaptar el planejament urbà. El treball, que proposa integrar aquest coneixement en el planejament i el disseny de la ciutat, s’ha desenvolupat en el marc del projecte europeu CLIM-CAP i del projecte Urban-CLIMPLAN (finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i amb fons FEDER), centrats a desenvolupar tècniques que permetin conèixer i mitigar els efectes del canvi climàtic, i planificar la ciutat i el territori per saber adaptar-se.
Els punts més calents
El comportament tèrmic d’una ciutat depèn de molts factors. El model de simulació creat pel CPSV incorpora dades relatives a factors geogràfics, climàtics, cobertes i usos del sòl, i previsions del planejament urbanístic que contribueixen a l’illa de calor. I té en compte factors com ara la vegetació, l’índex d’edificació, l’alçada del terreny, la distància amb el mar, l’orientació i el pendent. Aquest sistema permet canviar d’escala de resolució i simular el comportament tèrmic que experimenten les ciutats tant de dia com de nit.
Segons els primers indicadors de la simulació feta pel CPSV, els punts més calents de dia i més frescos de nit, a escala metropolitana, en els nuclis urbans de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Sabadell, Rubí, l’Hospitalet de Llobregat i altres localitats del continu urbà estan generats per les activitats econòmiques logística, industrial, i terciària i de serveis, amb unes temperatures de 34,40 °C, 33,29 °C i 31,37 °C, respectivament. A Barcelona, per exemple, l’àrea del recinte firal de Montjuïc i les zones amb grans centres comercials (que habitualment tenen cobertes metàl·liques) són les més calentes durant el dia, però es refreden de nit, quan no hi ha activitat.
Alhora, el sistema viari (31,34 °C) i el sistema residencial compacte (amb l’Eixample i Ciutat Vella al capdavant dels districtes a Barcelona, amb 31,05 °C) mostren una temperatura terrestre més elevada que la mitjana de la Regió Metropolitana de Barcelona, que és de 28,58°C. Per això, els carrers i la zona més edificada mantenen encara de nit la calor acumulada durant tot el dia.
Per contra, les zones verdes de la ciutat són les més fresques, seguides de les àrees de cases unifamiliars dels afores. Amb aquestes dades s’observa que les àrees artificialitzades, és a dir, urbanitzades, tenen una temperatura terrestre mitjana un 7,2 % més elevada que les no urbanitzades. Les àrees agrícoles i industrials (especialment del Vallès Oriental i Occidental i el Penedès) se situen en una situació intermèdia, tot i que són molt calentes durant el dia i refresquen de nit.
El model de simulació del CPSV també s’ha implementat diferents estudis de cas, a escala més petita, per analitzar el comportament tèrmic i l’illa de calor. Fins al moment s’han realitzat estudis a Barcelona (efecte dels parcs en el seu entorn), Sant Cugat del Vallès (amb l’anàlisi de diferents urbanitzacions, com ara Parc Central i Coll Favà), o el centre urbà d’alguna de les principals ciutats metropolitanes.
El projecte de recerca, que es finalitzarà el desembre d’aquest any, avalua, igualment, els efectes en la salut de l’illa de calor, especialment en èpoques d’onada de calor com la que actualment estem patint. Els models desenvolupats estimen que un increment de 20 a 25 °C de temperatura mitjana de nit en els mesos d’estiu representa un increment de 3.000 morts addicionals, com es preveu que succeeixi en l’horitzó 2050. Entre els anys 1950 i 2016 les temperatures mitjanes d’estiu, a la nit, s’han incrementat 2,14 °C. Entre els anys 2016 i 2050 s’estima un increment addicional de 2,4 °C. A tal efecte, el projecte identifica les zones de major vulnerabilitat al canvi climàtic, com ara Sant Andreu, Nou Barris i la zona del Raval de Barcelona, que concentren una major quantitat d’edificis de més baixa qualitat, amb més densitat de població i més envellida.
Bones pràctiques
El CPSV proposa introduir diferents elements i bones pràctiques en la planificació urbana i territorial, de manera que es podria disminuir 2°C la temperatura a les ciutats:
Augmentar el percentatge de sòl permeable, mitjançant paviments urbans que siguin permeables i evitin inundacions, i un sistema de separació d’aigües brutes i aigües grises (de pluja). Això darrer comportaria un estalvi econòmic en depuració i permetria la reutilització d’aigua de pluja per regar. Amb la previsió que, per als propers anys, augmentaran les pluges curtes i torrencials, i les conseqüents inundacions, els experts consideren important tenir en compte aquests dos factors.
· Integrar cossos d’aigua artificials, és a dir, zones humides on retenir l’aigua de pluja, la qual cosa serviria per rebaixar la temperatura de l’aire.
· Canviar el tipus i el colors i materials dels paviments, especialment en zones de joc infantil, (que arriben a 70°C durant les hores de més calor, 20°C més que en el cas de la sorra), així com de façanes d’edificis (per modificar el grau de reflexió de la radiació solar entrant). En ambdós casos, és preferible fomentar l’ús de colors clars, envers dels foscos, que acumulen més temperatura.
· Fomentar la ventilació urbana, tenint en compte la morfologia de la ciutat, de manera que faciliti la circulació de l’aire, generi canons urbans d’aire i suavitzi les temperatures, evitant que es produeixin situacions d’embut en relació al pas de l’aire. Un aspecte que també té relació amb la necessitat de recuperar espais urbans i analitzar el disseny i la disposició de l’edificació.
· Incrementar les àrees verdes (incloses les cobertes i les façanes dels edificis), perquè tenen una funció clau en la regulació de la temperatura, tenint en compte la seva configuració, disposició, tipologia i varietat. En aquest sentit, es recomana no dispersar les zones verdes, implantar espècies vegetals caducifòlies i que generin copa (per fer ombra), i evitar l’arbrat que no fa ombra.
· Limitar l’expansió urbana i fomentar l’ús del vehicle elèctric.
L’equip del CPSV proposa que el planejament urbà i territorial incorpori l’avaluació climàtica i els seus resultats. Així mateix recomana que les actuals iniciatives públiques dirigides a la rehabilitació urbana incorporin com un dels elements fonamentals la rehabilitació climàtica (de l’espai públic i dels espais col·lectius privats).
